El substitut del disquet

El substitut del disquet

/imgs/20050101/img.internet.01.jpg
Tenen la grandària d’un encenedor, vénen en diversos colors i formes i es porten al canell, penjats del coll o entre les claus del clauer. Es tracta de petits dispositius per a emmagatzemar, transportar o enviar arxius digitals, és a dir, des de qualsevol tipus de document fins a versions dels programes més utilitzats, passant per fotografies o cançons en MP3. Són els germans grans del desgastat disquet, més fiables i amb 1.000 vegades la seua capacitat, i nosaltres els coneixen com a memòries o clauers USB, encara que de vegades es fa servir algun dels seus noms en anglès: flash drives, pen drives, USB drives o USB keys.

D’entre els dispositius encarregats de prendre el relleu al disquet, les memòries USB destaquen davant de la resta (els CD gravables, per exemple) per la senzillesa i la manejabilitat. Ofereixen la capacitat d’un disc dur petit (des de 32 megabytes a 4 gigabytes, encara que són els de 128 MB i els de 256 MB els més utilitzats per la relació entre preu i prestacions). Es transporten còmodament a la butxaca i es connecten a l’ordinador per a intercanviar dades de manera simple: n’hi ha prou de connectar-los a l’entrada USB (present en tots els ordinadors des de fa més d’un lustre) per a intercanviar arxius amb el PC. El contingut d’aquestes memòries apareix en la pantalla com si es tractés d’una altra unitat de disc (dins de ‘El meu PC’ si usem Windows), i per a gravar-hi n’hi ha prou d’arrossegar-hi les dades amb el ratolí, sense utilitzar cap programa específic.

Qualsevol persona que use habitualment més d’un ordinador (per exemple, que tinga un PC de sobretaula i un portàtil) trobarà en les memòries USB la manera més eficaç de transportar arxius. El preu d’aquests dispositius s’ha reduït a mesura que n’augmentava la capacitat: actualment una memòria flash de 256 MB, en la qual es poden guardar tres hores de música, desenes de fotos o centenars de documents, costa al voltant de 40 euros.

Alguna cosa més que espai per a arxius

Molts d’aquests dispositius ofereixen alguna cosa més que espai per a transportar dades. El més habitual és que siguen capaços de reproduir MP3, encara que també es poden trobar memòries USB que fan alhora de rellotge, calculadora, gravadora, sintonitzador de ràdio i fins i tot càmera digital.

El futur d’aquests dispositius és integrar-se en altres dispositius, ja que càmeres, reproductors de música o PDA serveixen també per a emmagatzemar i transportar dades en les seues targetes de memòria. El que ocorre és que aquestes memòries portàtils encara estan donant els primers passos, perquè no fa tant que Pen Drive ( www.pendrive.com ) va llançar la primera memòria flash USB, amb una capacitat (ara ridícula) de 8 megabytes i un preu molt elevat. Segons Semico Research, dels 30 milions de dispositius venuts l’any 2003 es passarà als 250 milions el 2007. En països on el seu ús està més estès, com el Japó, ja hi ha diverses iniciatives per a aprofitar aquest aparell, com la possibilitat de comprar entrades d’espectacles per Internet i guardar-les en el clauer USB.

Per a tots els gustos

Com que es tracta d’un dispositiu per a “portar-lo a sobre”, els fabricants han posat molta cura per a crear memòries flash de disseny atractiu. Però per sobre d’estètica, grandària i pes, l’usuari ha de valorar quin ús donarà al clauer USB per a escollir bé entre els nombrosos models del mercat. Per a un ús ‘normal’, com ara transportar documents entre l’oficina o la universitat i l’ordinador de casa, n’hi haurà prou amb 128 MB o, atès que ja disposen d’un preu assequible, els de 256 MB. Si es tracta de guardar arxius pesants multimèdia o de fer una còpia de seguretat d’allò més important del disc dur (la memòria USB es pot utilitzar per a arrancar i recuperar un sistema), caldrà plantejar-se a invertir en dispositius d’1 o 2 gigabytes, encara que cal valorar si en aquests casos no compensa un CD o un DVD gravable, més incòmode però de gran capacitat i de preu més reduït.

L’usuari també haurà de tenir en compte si li interessen les prestacions afegides que ofereixen algunes memòries portàtils, com ara la capacitat de reproduir música. Si tenim un ordinador antic, cal saber que els clauers USB no donen problemes amb les últimes versions de Windows, Linux i Mac (que els reconeixen automàticament), però necessitaran drivers (controladors) per a entendre’s amb Windows 98 o una versió anterior de Mac OS 9. També és important la velocitat de transmissió, en especial si s’emmagatzemen gran quantitat de dades: els que utilitzen USB 2.0 mouen dades a una velocitat (fins a 20 MB per segon) molt superior a la de l’estàndard USB 1.1 (al voltant d’1 MB per segon).

Seguretat

A l’usuari que utilitze habitualment dos ordinadors, li resultaran útils programes com el Pen Drive Manager, que sincronitzen de forma automàtica els arxius del clauer USB i els dos PC. Si es transporten dades sensibles o documents importants que no haurien de caure en mans estranyes, és possible disposar d’una protecció per contrasenya perquè només el propietari puga accedir al contingut del dispositiu.