Plaques de cuina

S'imposen l'eficiència energètica i la comoditat

1 Gener de 2005
Img eco domestica listado

S'imposen l'eficiència energètica i la comoditat

/imgs/20050101/img.eco-domestica.01.jpg
El mercat de cuines presenta avui en dia més alternatives que mai. Tantes, que pot resultar complicat escollir-ne la més adequada per a cada ús i consum familiar. Plaques per inducció, cuines elèctriques, de gas o vitroceràmiques són les opcions més esteses. Cada una d’aquestes presenta avantatges i inconvenients que convé sospesar abans d’adquirir-les. En l’elecció han de prevaler, per damunt de l’estètica, els hàbits de qui utilitzarà la placa (ús diari o més aviat ocasional, pocs plats o grans quantitats de menjar…). També el pressupost disponible inclinarà la compra cap a una placa o una altra, sense oblidar un aspecte que cada vegada és més valorat: la facilitat de neteja que tinguen i l’espai que ocupen.

Cuines de gas


Convencionals.

/imgs/20050101/img.eco-domestica.03.jpg Es tracta d’una placa d’acer inoxidable amb cremadors de flama, encara que també poden tenir tres cremadors de flama i un d’elèctric. Cada fogó es diferencia en la potència de la flama i els models més complets disposen d’un dispositiu d’autoencesa i un sistema de seguretat que talla el fluix de gas si la flama s’apaga. També n’hi ha de dos cremadors, i fins i tot d’un cremador de gas i un altre d’elèctric, interessants per a cuines petites o segones vivendes.

  • Avantatges: la més econòmica de totes, tant pel preu de la placa com pel del gas o butà. Qualsevol bateria de cuina hi serveix (d’acer inoxidable, de fang, especials per a vitroceràmiques, etc).
  • Desavantatges: en les de butà cal canviar la bombona cada cert temps i cal tenir-ne una altra disponible a casa. La neteja de les plaques de gas resulta més difícil i molesta que la de les altres. Els comandaments no estan integrats, per això són més complicats de netejar i és més fàcil que s’hi acumule brutícia a la qual costa accedir. Han de passar inspeccions periòdiques. Els preus oscil.len entre 100 i 260 euros.

De gas-vidre.

Es diferencien de les anteriors perquè la seua base no és metàl.lica, sinó de vidre o semblant. Resulten més estètiques i modernes, però presenten els mateixos avantatges i inconvenients que les tradicionals de gas. Són més cares: a partir dels 160 euros.

Vitroceràmiques


Placa vitroceràmica elèctrica.

/imgs/20050101/img.eco-domestica.02.jpgTransmeten la calor de baix cap a dalt, no de manera horitzontal, amb la qual cosa es perd menys calor i hi ha menys risc de cremades per contacte amb les parts exteriors de les zones de cocció. Requereixen recipients amb base plana per a treure’n el màxim rendiment. Hi ha plaques que combinen focus de vitroceràmiques de diversos tipus (per exemple: dos focus d’inducció i dos Hi-Light). També n’hi ha que només tenen dos focus, de grandària més reduïda.

  • Avantatges: fàcils de netejar i de mantenir, segures (s’apaguen soles perquè inclouen un termòstat que controla la calor, i així mantenen sempre una temperatura mitjana).
  • Desavantatges: alguns tipus de vitroceràmica són encara una mica cars. No hi serveixen tots els tipus de recipients.


Tipus de vitroceràmiques:

  • D’inducció. Funcionen per ones magnètiques La calor és generada de manera instantània en encendre el comandament del focus que desitgem utilitzar, per tant el temps necessari per a la cocció és inferior al de la resta d’aparells i el seu consum és més baix. Aquestes plaques no cremen si es toquen quan estan enceses perquè sota el vidre no hi ha cap resistència, només una bobina que crea un camp magnètic que travessa el vidre. Resulten, per tant, recomanables quan hi ha infants a casa. Són les que tenen un consum més baix de tots els tipus de plaques. Costen entre 650 euros i 1.300 euros, segons el model i la grandària. Són les que probablement substituiran les plaques Hi-Light, encara que els preus han de baixar més perquè això passe. .
  • Halògenes. Utilitzen focus halògens com a element generador de calor i la resposta és molt ràpida, encara que no immediata. El seu ús requereix molta potència i, per tant, tenen un consum més elevat. .
  • Radiants. Les més econòmiques i les que menys es venen actualment, perquè ja han quedat obsoletes. La calor és generada a través de les resistències radiants, fabricades a partir d’aliatges metàl.lics de forma helicoïdal o espiral, que van fixades en un suport de material aïllant. A partir de 350 euros. .
  • Plaques Hi-Light. S’han imposat de manera aclaparadora enfront de les radiants, que van ser les més utilitzades fins que van aparèixer les Hi-Light. També són conegudes com plaques ràpides i estan formades per resistències ondulades que s’escalfen amb més rapidesa que les radiants. Són les més habituals a les cases. El preu varia des de 255 euros fins a 500.

Vitroceràmiques de gas.

Aquest tipus de vitroceràmiques funcionen amb gas. Són molt més cares que les elèctriques, però estalvien en el rebut de la llum, principal inconvenient de les altres. La seua oferta és limitada, probablement a causa del preu elevat (costen al voltant de 1.000 euros, enfront dels 250 euros de les elèctriques) i de la baixa eficiència energètica que tenen.

Cuines elèctriques

Cuines elèctriques tradicionals. Els focs són plaques metàl.liques de ferro colat de grandàries i potència diferents que es poden graduar segons quines siguen les necessitats de l’usuari. És habitual que un dels focus siga ‘ràpid’ i s’escalfe en menys temps. També és freqüent que es combinen focus elèctrics i cremadors de gas.

  • Avantatges: aquests aparells són dels més econòmics (una altra cosa és el seu consum energètic). Els focus es refreden molt lentament, de manera que amb la calor residual es pot acabar de cuinar un plat.
  • Desavantatges: tenen un consum elevat d’electricitat en comparació amb altres tipus de plaques, i una eficiència energètica inferior a les vitroceràmiques (exceptuant les de gas). Molt més lentes per a escalfar-se i refredar-se, cal esperar més per a netejar-les. En aquests moments se’n poden trobar models a partir de 115 euros.
Consideracions sobre plaques vitroceràmiques
  • Fàcils de netejar. N’hi ha prou d’utilitzar un drap suau quan el focus es trobe tebi o fred. Es poden fer servir productes especials per a aquestes plaques sempre que no en danyen la superfície. A més, solen incloure una rasqueta amb fulla per a eliminar les restes de menjar enganxades.
  • Suporten grans pesos. Es pot cuinar en un recipient de 18 cm de diàmetre amb 25 quilos de pes sense cap problema.
  • Resisteixen els cops i els xocs. S’ha demostrat en l’elaboració de les proves de qualitat que suporten la caiguda d’un disc de gairebé dos quilos a una altura de centímetres amb la placa encesa sense que aquesta es danye.
  • El coeficient de dilatació tèrmica és 90 vegades més baix que el del vidre normal i 190 vegades menor que el de l’acer inoxidable.
  • Són segures. La calor es limita a la zona del cremador i uns llums integrats en la placa avisen que la placa està encara calenta.
  • El consum energètic de les plaques d’inducció és inferior al de les plaques vitroceràmiques, elèctriques de resistències o halògenes, gràcies a la reducció dels temps de cocció.

Inconvenients:

  • El preu de les halògenes i de les d’inducció és molt elevat, es poden trobar a partir de 380 euros segons el nombre de fogons.
  • Cal fer servir una bateria de cuina dissenyada específicament per a aquestes plaques, no es poden usar utensilis d’acer inoxidable i la base ha de ser plana.
  • Es ratllen amb facilitat i si alguns aliments (com ara el sucre) cauen damunt del focus quan està sent utilitzat, cal netejar-les ràpidament.