Un risc potencial que exigeix una anàlisi individual

Un risc potencial que exigeix una anàlisi individual

/imgs/20050101/img.salud.01.jpg
Els greixos o lípids són indispensables per a la vida perquè són font d’energia, serveixen per a la síntesi d’hormones, ens protegeixen les vísceres… La seua distribució pel cos té lloc a través de la sang. Però el seu excés o defecte en la sang, conegut com dislipèmia, pot provocar alteracions importants que ocasionen greus efectes en el cor, les artèries i el cervell. A causa del nostre estil de vida (sedentari i amb un dieta massa rica en greixos), quan parlem de dislipèmies ens referim sobretot a l’excés de lípids o hiperlipidèmies. I si hi ha dos greixos els nivells dels quals convé vigilar, s’han d’esmentar sens dubte el colesterol i els triglicèrids, perquè el seu excés -molt especialment el del colesterol- és generalment un factor de risc cardiovascular.

Dieta i estil de vida

Els greixos són insolubles en aigua i per a circular per la sang van units a les proteïnes. El complex resultant són les lipoproteïnes. Dues d’aquestes interessen sobre manera a metges i pacients: les de baixa densitat o LDL, el temut ‘colesterol dolent’, i les d’alta densitat o HDL, el ‘colesterol bo’. Les seues variacions, a l’alça en el cas del LDL i a la baixa en el HDL, constitueixen un risc potencial per a la salut.

Les concentracions de colesterol total (CT) i de triglicèrids (TG), com també de les fraccions HDL i LDL, són molt variables per la interacció entre l’ambient i els gens. La concentració de lípids en la sang està determinada en gran manera per la dieta i l’estil de vida. És a dir, les concentracions de CT i de TG que són considerats com a indicadors d’un problema d’excés es fixen a partir dels valors de la distribució de xifres en la població general. Diversos estudis han evidenciat que el risc coronari s’eleva de forma exponencial a partir de xifres de colesterol total de 200 mg/dl. I de forma molt particular amb la fracció LDL o colesterol dolent alta.

Valors de referència

Lípids	Mg/dl desitjables	Mg/dl límit	Mg/dl elevats
Colesterol total	< 200	200-239	>240
Triglicèrids	< 200
LDL	< 130	130-159	>160
HDL femení	> 45		< 35
HDL masculí	> 40		< 35

Aquests valors serveixen de referència, però cada cas cal estudiar-lo de forma individual. A més, el seu significat com a factor de risc cardiovascular varia si està associat o no a d’altres, com el tabaquisme, l’edat, les xifres de tensió arterial, l’associació a diabetis, i a altres variables. Una persona que tinga 250 mg/dl de colesterol pot tenir un risc baix si només té hipercolesterolèmia. Però si fuma, té la tensió alta, antecedents familiars de colesterol alt, diabetis, etc., aquesta xifra és considerada elevada. Convé contrastar de manera individual el risc, i per a aquest fi hi ha mètodes de càlcul del risc cardiovascular. Han sigut molt utilitzades les taules de Framinghan, però sobrevaloren el risc per a la població espanyola i per això s’està validant una que s’ajuste a les nostres característiques. Aquestes taules i d’altres que es fan servir calculen la probabilitat de desenvolupar un problema cardiovascular greu (infart, angina de pit, mort sobtada, accident cerebrovascular…) en un termini de deu anys.

Tipus d’hiperlipidèmies

Les dislipèmies per excés o hiperlipidèmies poden ser de molts tipus, però es poden englobar en dos grups:

• Hiperlipidèmies primàries: ocasionades per una ingesta elevada de greixos saturats, per un augment de la seua síntesi i per factors genètics. Hi ha una varietat de hipercolesterolèmia familiar que pot ser molt greu, ja que ocasiona lesions arteriosclerètiques a edats joves.
• Hiperlipidèmies secundàries: alteracions del metabolisme lipídic que es donen quan hi ha diabetis, hipotiroïdisme, malaltia renal, hepatopaties, consum elevat d’alcohol i presa de fàrmacs com ara diürètics o corticoïdals.

Tant les primàries com les secundàries comporten un increment del risc cardiovascular en què pot haver-hi desenvolupament d’arteriosclerosis.

Prevenció

La prevenció de la malaltia cardiovascular implica una estratègia per a identificar les persones segons quines siguen les situacions de risc. No es recomanen les campanyes massives d’exploració però sí les deteccions ocasionals en el pas per una consulta mèdica. El tractament de les dislipèmies, a excepció de les formes greus, és una tasca del metge de capçalera. Abans dels 35 anys en els homes i dels 45 en les dones cal efectuar una determinació de colesterol. A partir dels 45 anys, convé fer-ho cada 5 anys fins als 75. Si se’n detecta una taxa elevada, cal repetir la prova al cap de 2 o 3 mesos. I si persisteix, és recomanable un càlcul del risc cardiovascular i completar l’estudi amb una exploració cardiovascular bàsica, una analítica de sang i orina amb determinació de fraccions del colesterol LDL, HDL, triglicèrids, glucosa, creatinina, àcid úric i transaminases, i un electrocardiograma.

Tractament

Una vegada establert el nivell de risc, es marca el tractament, que es fonamenta en mesures higièniques, dietètiques i farmacològiques. En el cas del colesterol per sobre de 240, les mesures inicials són higièniques i dietètiques, i tenen l’objectiu de reduir el LDL. Si després de tres mesos aquest no s’aconsegueix (LDL<160mg/dl) es plantejarà el tractament farmacològic, que dependrà del nivell de risc i del perfil de la persona. Habitualment s'usen les estatines, els fàrmacs més efectius, bé que algunes vegades cal recórrer a d'altres com les resines i els fibrats, i, des de dates recents, als inhibidors de l'absorció del colesterol. L'adhesió al tractament és fonamental però no resulta fàcil: el pacient no percep la hipercolesterolèmia com una malaltia molesta o dolorosa, ni tan sols com un perill. Les modificacions de l'estil de vida constitueixen el primer esglaó en el tractament de la hipercolesterolèmia i de les dislipèmies en general.