Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Seguretat en les escoles: analitzades 208 a tot el país: Una de cada quatre escoles suspèn en seguretat

Detecció d'incendis i plans d'emergència, punts dèbils. A més, la meitat dels centres auditats suspèn alguna "assignatura" de l'examen de seguretat. Tot i això, la situació ha millorat els últims cinc anys

 Més de sis milions d'escolars d'Infantil, Primària i Secundària (ESO) van aquest curs lectiu a les 17.000 escoles del nostre país: al voltant d'un 70% ho fan en l'ensenyament públic, un 25% als col·legis concertats i prop d'un 5% van a col·legis privats no concertats. La prevenció de riscs i l'adopció eficaç mesures de seguretat són imprescindibles per a reduir la incidència dels accidents menors (cops, caigudes, contusions) i d'altres de més greus que xiquets i adolescents poden sofrir en el seu centre escolar. De vegades, els accidents són deguts a les maldats difícilment evitables dels menors i a la seua escassa percepció del perill, però en altres casos la responsabilitat recau en els mateixos centres escolars, que no adopten les precaucions necessàries per a minimitzar la possibilitat d'accidents a escola. Davant d'aquesta realitat, la pregunta és crucial: la seguretat de les escoles on van els nostres fills, és l'adequada o compleix, almenys, el que la normativa exigeix?

  CONSUMER EROSKI ha elaborat un informe que analitza la seguretat de 208 centres escolars d'educació infantil, primària i secundària (159 de públics, 13 de privats i 36 de privats concertats) en 18 capitals del nostre país: 15 escoles a Madrid i Barcelona, 12 a Alacant, Bilbao, Còrdova, Màlaga, Múrcia, Sevilla, València, Valladolid i Saragossa, i 10 a la Corunya, Almeria, Granada, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria. Els tècnics d'aquesta revista van efectuar una visita a cada escola durant el mes de gener passat acompanyats d'un responsable designat per cada centre, que va facilitar l'accés a totes les zones: pati, aules, lavabos, gimnàs, menjador i cuina, etc. L'anàlisi es va dividir en dos apartats: l'estat de les instal·lacions de l'interior i l'exterior del recinte, d'una banda, i les mesures de prevenció de l'altra, entenent per aquestes últimes els procediments i els protocols d'actuació en cas de sinistre, els plans de formació d'alumnes, professors i personal no docent, la realització de simulacres d'emergència en cas d'incendi o catàstrofe i els sistemes de prevenció. Durant el temps que van dedicar a la visita en cada centre, els tècnics de CONSUMER EROSKI van fixar l'atenció en la seguretat davant d'una hipotètica evacuació del centre i en els perills existents per a la integritat física dels escolars a l'interior de l'edifici o edificis i en l'entorn exterior pertanyent a l'escola.

De les dades obtingudes, s'extrauen dues grans conclusions. D'una banda, la seguretat en bona part dels centres continua sent molt millorable: el 27% de les escoles han suspès aquest examen de seguretat. No obstant això, l'evolució registrada els últims cinc anys és innegable: en una investigació de CONSUMER EROSKI elaborada amb aquesta mateixa metodologia l'any 2003, la proporció de suspensos representava un preocupant 68%.

Els progressos més grans han tingut lloc en la seguretat tant dels espais oberts (patis, cistelles, porteries) com dels àmbits interiors (aules, lavabos, menjador, gimnàs), que han merescut una qualificació global de "molt bé" (l'any 2003 la nota va ser un "regular", suspens alt). Tot i això, una de cada deu escoles ha suspès l'examen en aquests apartats. La subjecció de porteries, cistelles i altres equipaments esportius, motiu freqüent dels accidents més greus en els centres escolars, ha registrat una gran millora: mentre que el 2003 es van trobar subjeccions poc segures en el 14% dels centres, el 2008 aquesta proporció ha descendit a un 1%.

  També ha millorat de forma notable la implicació del personal en la seguretat del centre, que ha passat d'un "molt malament" fa cinc anys al "bé" actual; en aquest cas, el nombre d'escoles que no aproven arriba al 14%. Els pitjors resultats els ha merescut la seguretat davant d'incendis i emergències, amb una valoració mitjana final que no passa d'un "regular" i amb un de cada tres centres amb un suspens. Almenys, es millora respecte de fa cinc anys, ja que l'any 2003 aquest bloc de seguretat davant d'incendis i altres emergències va obtenir una nota mitjana de "molt malament".

Les diferències entre les notes mitjanes que ha aconseguit cada una de les 18 ciutats en què s'han visitat els centres escolars són significatives, si bé cal tenir en compte que només s'han estudiat els centres que han acceptat participar en la investigació. Molts, de forma particular col·legis privats i concertats, s'han negat a ser auditats, fet que redueix la representativitat de la mostra i fa pensar que la situació real pot ser una miqueta pitjor que la revelada per aquest informe. Perquè sembla obvi que qui fa bé les coses no posa entrebancs a ser auditat; encara més, probablement tendeix a col·laborar amb la investigació perquè l'aplicació d'una metodologia que identifica les insuficiències li permet intervenir en els paràmetres que necessiten millora, i augmentar així la seguretat que el centre ofereix no solament a l'alumnat, sinó també al professorat, al personal no docent i als pares i mares. A més, aquesta revista garanteix als centres, quan els proposa de participar en l'informe, que no farà pública la llista de col·legis visitats i que posarà a disposició dels gestors de cada centre els resultats concrets de la seua escola. Una vegada aclarit aquest punt, cal subratllar que van destacar en seguretat els centres escolars visitats a la Corunya, Bilbao, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria, que van aconseguir un "molt bé" de nota mitjana.

En l'altre costat de la balança se situen els centres analitzats a Alacant, Almeria, Granada, Màlaga, Sevilla i València, la valoració final dels quals no passa d'un insatisfactori "regular". En posició intermèdia es troben els visitats a Barcelona, Madrid, Valladolid i Saragossa (un "bé" de mitjana), mentre que els col·legis de Granada i Múrcia es conformen amb un discret "acceptable".

Si la comparació s'estableix per la titularitat dels centres els resultats no són gaire distints, si bé hi ha algunes diferències. En implicació del personal en la seguretat del centre la posició de l'escoles públiques és una mica millor ("acceptable-bé" enfront d'"acceptable"), mentre que en seguretat en espais oberts i recintes tancats és una mica superior en les privades: aconsegueixen de mitjana un "molt bé" davant del "bé" de les públiques. En seguretat contra incendis, tant els centres privats com els públics suspenen l'examen, amb un "regular". Tot i les millores, poc més de la meitat dels centres visitats (un 53%) aproven els quatre apartats de seguretat. Només a Oviedo i Sant Sebastià tots els col·legis van superar els quatre blocs de paràmetres de seguretat, però Bilbao i Pamplona també hi obtenen bons resultats (al voltant del 80% dels seus centres van aprovar els quatre apartats) i el mateix es pot dir dels de la Corunya, Madrid, Valladolid i Vitòria, amb prop del 70% dels col·legis sense cap bloc suspès, és a dir, amb un grau de compliment satisfactori en exigències de seguretat. La situació, però, només es pot qualificar d'insatisfactòria en ciutats com Sevilla (només una escola de les dotze examinades va superar els quatre apartats), València i Granada (únicament el 20% va aprovar els quatre apartats), Màlaga o Almeria (un 30%).

Els tècnics de CONSUMER EROSKI van recollir, dels responsables dels centres escolars que els van acompanyar en la visita a les instal·lacions, no poques queixes sobre l'atenció, escassa o fins i tot nul·la, que havien rebut les seues sol·licituds a l'Administració perquè els dotés de mitjans que permetessen escometre la solució dels problemes de seguretat de les seues instal·lacions. Així mateix, alguns responsables de les escoles van al·legar que mancaven de dotacions pressupostàries per a executar les reformes necessàries per a millorar els nivells de seguretat dels centres. Una altra demanda d'alguns gestors de centres escolars és comptar amb la col·laboració de tècnics especialistes en seguretat escolar de l'Administració que revisen els paràmetres de seguretat i orienten sobre la seua millora.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto