Prevenció, revisió i diagnòstic, punts clau
Són moltes les llars que conviuen amb la humitat, un enemic incòmode que provoca sensació de fred, propicia l’aparició de floridures, àcars i taques a les tapisseries i pot arribar a causar problemes respiratoris als habitants de la casa. Si no es tracten degudament, les humitats van a més i poden convertir-se en un problema molt seriós que ocasionarà danys en la construcció i, per tant, deterioració en la seguretat de la vivenda. L’eliminació és cosa de l’especialista; la prevenció i localització correspon a qui viu a la casa.
- La humitat pot ser provocada per la pèrdua d’aigua d’una canonada o per un mal drenatge de finestres i portes.
- La porositat dels sòls de soterranis o altres construccions sota nivell és responsable d’humitats que pugen des del sòl cap a l’interior d’una vivenda.
- La condensació també causa humitats interiors, així com les esquerdes en la maçoneria.
- Cal revisar una vegada a l’any el funcionament correcte dels canals, les baixants d’evacuació i l’estat d’impermeabilització dels murs. No ens descuidem tampoc del grau de neteja de la xarxa de drenatge i evacuació i les possibles fissures i esquerdes dels sòls. Convé no oblidar-se de la neteja i el correcte funcionament dels elements de desguàs (embornals, canalons i sobreeixidors) de la coberta.
- Comprovem cada tres anys si s’han obert fissures, deformacions, etc., a la façana i l’estat de conservació de la teulada (teules, canvis d’inclinació, etc.).
- Comprovem si es tracta o no d’un problema de condensació enganxant amb cinta adhesiva un tros de paper d’alumini sobre la paret afectada. Si apareix baf en la cara visible de l’alumini, hi ha condensació.
- Les filtracions per pluja que afecten l’interior de la vivenda es manifesten en forma de taques perfectament delimitades que creixen amb l’augment de les precipitacions.
- Un dels símptomes d’humitat exterior és l’aparició d’eflorescències blanques a la façana. La floridura, la molsa o les esquerdes també són indici d’humitat.
- Hem d’emetre menys vapor d’aigua.
- Mantinguem la temperatura de l’aigua calenta a menys de 50º C.
- Cuinem sempre amb les cassoles tapades.
- Sempre que siga possible, eixuguem la roba a l’exterior de la vivenda.
- Tanquem les portes de les estances més humides, sobretot cuina i bany.
- Evitem el funcionament continuat d’aparells de combustió sense evacuació, sobretot les estufes catalítiques.
- A la cuina i al bany, procurem conduir els vapors cap a l’exterior mitjançant extractors.
- Hem d’augmentar la temperatura de les parets fredes.
- Evitem les portes i finestres metàl.liques.
- Instal.lem doble envidrament a les finestres.
- Millorem l’aïllament exterior de les parets i eliminem els ponts tèrmics.
- Utilitzem un deshumidificador, millor si és elèctric.
- Cal assegurar una bona ventilació. Obrim tots els dies les finestres durant deu minuts. Aconseguirem reduir el percentatge d’humitat relativa de l’aire de l’interior.
- Separem els armaris i les llibreries de les parets fredes. Els armaris adossats a parets exteriors proporcionen un espai restringit on es pot produir la condensació.
A treballar!
- Davant del primer símptoma d’humitat, busquem immediatament el mètode adequat per a solucionar-lo i, posteriorment, impermeabilitzem en superfície per a evitar que es repetisca. No deixem que el problema augmente.
- Reparem les esquerdes, per mínimes que siguen, tan bon punt apareguen. És possible que darrere hi haja una canonada que amb el temps pot tenir filtracions que passaran a l’esquerda i posteriorment a tota la paret.
- No intentem impermeabilitzar una superfície sense haver eixugat abans la taca d’humitat.
- Per a eixugar la taca d’humitat cal escalfar l’habitació de forma constant durant diversos dies.