De les promeses a la realitat
Després de gairebé un lustre de retard, fabricants i grans operadors han passat a l’acció en l’anhelada telefonia de tercera generació, coneguda com 3G o UMTS, que substitueix l’actual GSM. Ja hi ha una dotzena de terminals disponibles al mercat i els serveis sobre la xarxa UMTS comencen a veure la llum. Les tres concessionàries -Xfera, la quarta adjudicatària i l’única sense servei en la segona generació actual, encara no ha sortit al mercat- han emprès campanyes agressives acompanyades d’ofertes de llançament sucoses per tractar de convèncer els consumidors de les bondats de la 3G.
Les sigles UMTS (sistema universal de telecomunicacions mòbils) van acompanyades de l’anunci de la “revolució” en les comunicacions, igual com ho va ser el pas de la primera generació, l’analògica (que oferia Moviline a Espanya) a la segona, la digital. Un munt de possibilitats arribarà amb les noves xarxes i terminals, que posaran a la mà de l’usuari un dispositiu multimèdia connectat a Internet a alta velocitat que serà capaç, segons anuncien, de fer les mil meravelles. Però la realitat es mou amb més lentitud que les promeses. Per aconseguir les fites anunciades s’han de resoldre tres punts: donar cobertura universal (o gairebé) a uns preus assequibles (dels mòbils i dels serveis) i, molt important, oferir continguts nous i serveis atractius que porten l’usuari a canviar de mòbil.
UMTS és un estàndard utilitzat a Europa i alguns països d’Àsia que permet transmetre dades a 2 Mbps (megabytes per segon), és a dir, vuit vegades més ràpid que la màxima velocitat actual. Possibilita una connexió eficaç a Internet i habilita una sèrie de serveis nous. Permet que les fotografies, els vídeos i altres continguts (música, jocs, etc.) puguen viatjar quasi sense esperes a través de les xarxes mòbils. Però aquesta velocitat teòrica es redueix en les ofertes dels operadors a un màxim de 384 Kbits, una mica menys que l’ADSL de casa. Per tant, què és realitat i què és encara pura ficció?
Els usuaris que tenen a les mans un mòbil UMTS ja gaudeixen de noves aplicacions que, de moment, no són gaire diferents entre els diversos operadors: videotelefonades, videomissatgeria i descàrregues de jocs, música amb qualitat mp3 i clips de vídeo.
Amena, per exemple, anuncia fins a 82 serveis: ofereix descàrregues dels gols de la Lliga, imatges de les càmeres de la DGT i clips de música, cinema, humor i actualitat. També promet canals de televisió 24 hores en directe (TV3 i Bloomberg) i cursos en línia de borsa i negocis. Vodafone inclou entre les seues opcions la recepció en directe de les notícies de CNN+, a més de vídeos amb “els millors moments” de diversos programes i sèries de televisió. La connexió a Internet per a navegar des del mòbil no té massa sentit mentre no hi haja a penes pàgines web adaptades a la grandària de la pantalla. En tot cas, i al contrari del que puga semblar, no complica més el maneig dels mòbils perquè s’ha apostat per interfícies gràfiques senzilles i intuïtives.
La perfecció, però, és lluny de ser total. Encara hi ha problemes com ara talls en la connexió (sobretot si l’usuari està en moviment) i de nitidesa de les imatges descarregades. No són els únics:
- Cobertura. Amb algunes diferències entre operadors, la xarxa UMTS només cobreix els nuclis urbans importants. Ara bé, aquest no és el problema més gran: UMTS emet en una freqüència molt alta que travessa amb dificultat les parets, per la qual cosa no hi haurà cobertura (ni per a veu, ni per a dades) a l’interior dels edificis llevat que s’hi instal.len antenes.
- Terminals. Per descomptat, cal canviar de mòbil. Els telèfons es poden comprar lliures o subjectes a algun pla. Els preus oscil.len entre els 120 i els 400 euros i tots permeten ampliar la memòria externa per a emmagatzemar més vídeos i cançons.
- Preus dels serveis. Depenen del pla que es trie i dels serveis utilitzats. En aquesta primera fase els operadors competeixen per l’oferta més atractiva: Vodafone cobra les videotelefonades igual que les telefonades de veu (fins a l’estiu) i Amena, a 25 cèntims minut per sempre als 50.000 primers clients. Els preus definitius es coneixeran una vegada acabada la campanya d’ofertes, però s’estima que les videotelefonades costaran el doble que les de veu i la navegació i descàrregues estaran al voltant de l’euro per megabyte (amb descomptes per mitjà de bons). Els videomissatges costen 60 cèntims en Amena i en Vodafone es facturen per volum (un missatge amb vídeo, d’entre 30 i 100 Kb, val 1 euro). Movistar també cobra per l’ús: 10 cèntims per sessió i hora de connexió i entre 0,5 i 0,05 cèntims per cada kilobyte.
En resum, un telèfon mòbil UMTS ja és capaç (on tinga cobertura) de fer videotelefonades, gravar i enviar videomissatges i descarregar missatges de correu electrònic, jocs, música, videoclips (i fins i tot rebre televisió en directe) a una velocitat raonable. L’obstacle principal per a les videotrucades, l’aplicació estel.lar d’aquest sistema, és trobar interlocutor, algú a l’altre costat amb un telèfon UMTS. Els usuaris no arribaran fins que no hi haja continguts i serveis nous, i no hi haurà companyies que desenvolupen aquests serveis fins que no hi haja un nombre important d’usuaris.
Quan la tercera generació fa els primers passos, la quarta ja està a la incubadora. Alguns experts opinen que la gran inversió de les telefòniques en UMTS ha sigut un gran error perquè ofereix el mateix que la generació actual, a més velocitat, això sí, i serà una transició breu cap a 4G. De fet, AT&T i Nortel Networks porten temps definint el perfil de la quarta generació de mòbils i la japonesa NTT DoCoMo avançarà l’oferta de serveis 4G a l’any que ve. El successor d’UMTS, HSDPA, promet una velocitat de transmissió de 12Mbps, però ja hi ha diverses companyies que treballen en el desenvolupament de sistemes nous en què les dades volaran a 20 Mbps, deu vegades més ràpid que la velocitat punta de l’UMTS.
www.umtsforum.net
Nascuda l’any 2000 com una iniciativa personal d’un enginyer de telecomunicacions, aquesta pàgina ja és una referència en el sector.
www.gsmspain.com
D’entre la voràgine de pàgines dedicades als mòbils atapeïdes d’imatges i melodies, aquesta manté una galeria de telèfons completa amb informació tècnica.
www.telephonymuseum.com
Abans dels mòbils ja existien els telèfons… Aquí es pot repassar la història de la telefonia des de 1876 a 1990 (en anglès) o adquirir un telèfon del començament del segle passat.