Una llar sense obstacles

Una llar sense obstacles

/imgs/20050401/img.informe.01.jpg
La qualitat de la vivenda constitueix un indicador rellevant del nivell de vida i la seua importància es multiplica en l’edat avançada, quan les facultats físiques i psicològiques minven. A Espanya viuen gairebé 8 milions de persones més grans de 65 anys. Encara que més de dos milions presenten alguna discapacitat, el 96,9% prefereix continuar vivint a casa seua. Així i tot, hi ha una elevada proporció de vivendes que no reuneixen les condicions d’habitabilitat bàsiques (ascensor, calefacció) quan el més adequat seria que totes fossen accessibles i sense barreres per a poder entrar-hi i sortir-ne, moure’s per dins i actuar-hi sense dificultats. Segons l’última enquesta sobre les condicions de vida de les persones grans, elaborada per l’IMSERSO l’any 2004, el 82,5% de les persones grans viuen a cases de la seua propietat. Les persones que més mancances d’equipament tenen són les que viuen soles. Un 13,5% no tenen telèfon, un 44% declaren que no disposen de calefacció, individual o col.lectiva, i un 70,5% dels ancians no disposen d’ascensor. Però el que és realment alarmant és que un 26% necessita pujar tres altures per a arribar al domicili.

En relació amb l’adaptació de vivendes, les normatives que es tenen en compte són diverses. D’una banda, la Llei de Propietat Horitzontal, Llei 8/1995 de 6 d’abril, estableix en l’última modificació els requeriments per a la presa d’acords dels propietaris a l’hora de fer obres i adequacions en portals i elements comuns de les vivendes. D’altra banda, la Llei 15/1995 de 30 de maig marca els límits de domini sobre immobles per a eliminar barreres per a persones amb discapacitats.

En l’àmbit autonòmic es regula la possibilitat de concedir crèdits per a la rehabilitació o subvencions per a l’adequació funcional de la casa, o l’eliminació de barreres en les vivendes. Els interessats també es poden beneficiar de deduccions fiscals per mitjà de l’IRPF per adequació de la vivenda habitual a persones amb discapacitats. Aquestes deduccions es refereixen a obres i instal.lacions en la vivenda habitual, en elements comuns de l’edifici (escales, portals, ascensors) i a l’aplicació de dispositius electrònics que servisquen per a superar barreres de comunicació sensorial i promoció de la seguretat.

Canvis generals

Instal.lació elèctrica i llums:

/imgs/20050401/img.informe.02.jpg

• Els cables no han d’estar en llocs de pas.
• Els interruptors han de ser abundants i estar situats en llocs estratègics:
  • Al començament i al final d’unes escales.
  • Al capçal del llit.
  • Al començament i al final d’un corredor.
• Són preferibles els interruptors commutats, que permeten encendre i apagar els llums des de llocs diferents. Millor si són fosforescents o amb un indicador lluminós que permeta localitzar-los en la foscor. S’han de situar a 90 centímetres o un metre del terra.
• El nombre d’endolls ha de ser el suficient per a evitar allargadors. Han d’estar situats a la mateixa alçada dels interruptors o, almenys, a una distància del terra superior a 40 centímetres.
• Les fonts lluminoses han de ser orientables a fi d’evitar els enlluernaments, i d’intensitat regulable per tal d’adaptar la lluminositat a les necessitats de cada moment.

Terra:

• Ha de ser llis, antilliscant, sense elements que sobresurten (com ocorre a vegades en l’accés a terrasses i balcons).
• Cal evitar les estores.
• Si hi ha esglaons, han d’estar senyalitzats i tenir elements que ajuden a franquejar-los.
• El millor terra, si la persona gran no es desplaça en cadira de rodes, és la moqueta de pèl curt. Està demostrat que amb aquesta moqueta es produeixen menys fractures de coll de fèmur.
• Els terres de fusta són més segurs si són tractats amb ceres antilliscants.

Mobiliari:

• Cal posar a un costat els mobles o objectes que dificulten el pas.
• Convé evitar que objectes com cables, joguets, etc. estiguen en llocs de pas.
• En la mesura que es puga, les vores dels mobles han de ser arrodonides.
• Si és necessària una cadira de rodes, cal preveure que puga desplaçar-se per tota la vivenda.
• Els dispositius elèctrics per a pujar i baixar persianes són més còmodes i segurs.
• Les portes han de ser amples, almenys de 80 centímetres.

L'adaptació, estança per estança

Lavabo:

• Els paviments plàstics antilliscants són els més recomanables.
• Per a no relliscar a la banyera o a la dutxa és indispensable la col.locació d’estoretes antilliscants.
• L’accés al plat ha de tenir el mínim esglaó possible. És més recomanable una dutxa que una banyera.
• Les barres agafadores han de ser d’un color que contraste amb el de la superfície de la paret, i de plàstic, ja que són menys relliscoses. Cal triar-ne acuradament la ubicació i fixar-les bé a la paret.
• Una aixeta de doble via, amb monocomandament i preferiblement de palanca, garantirà un maneig millor.
• La tassa del vàter ha d’estar prou alta: entre 45 i 50 centímetres.
• Les portes dels banys s’han d’obrir cap a l’exterior, perquè puguen ser desmuntades des de fora en cas necessari.

Saló:

• La butaca és preferible al sofà.
• El seient ha de ser prou alt (45 centímetres); el respatller, recte i ha de disposar de braços per a facilitar la incorporació. Un respatller reclinable i un reposapeus afegeixen confort.
• La televisió ha d’estar proveïda d’un comandament a distància. Uns auriculars sense fils permetran escoltar-la sense elevar massa el volum en cas de dificultat auditiva.

Dormitori:

• En la mesura que es puga, cal evitar col.locar un dels laterals del llit al costat de la paret.
• No és aconsellable orientar el llit cap a la finestra perquè la llum del matí pot enlluernar.
• L’altura mínima recomanable del llit és de 45 centímetres. Per a adaptar-ne l’altura, es poden canviar les potes del somier o utilitzar falques.
• L’interruptor de la llum, el telèfon o la telealarma han de tenir un accés fàcil des del llit. El llum de la taula ha de ser tan estable com siga possible (l’ideal seria substituir-lo per un aplic de paret).
• L’estora dels peus del llit ha d’estar fixada al terra amb adhesiu de doble cara, encara que el més eficaç és suprimir-la.
• Convé utilitzar, en persones amb gran immobilitat, un matalàs d’aire o aquells semblants a un matalasset (de la mida d’un matalàs o d’un coixí). Alleuja l’espatlla i altres parts del cos, i evita que es desenvolupen dolors i les úlceres per decúbit (úlceres de la pell que es produeixen quan es recolza una superfície del cos durant molt de temps). Els matalassets de la mida del coixí també es poden utilitzar en la butaca o en la cadira de rodes.
• Cal usar també protectors per a la pell (pell de xai). La funció que tenen és la de disminuir o evitar les conseqüències del fregament d’aquelles parts del cos que per determinats motius (ossos sortints, postures, etc.) poden arribar a produir nafres (úlceres per decúbit) i/o dolors. La pell de xai també es pot utilitzar en la butaca, en la cadira de rodes, etc.
• En aquells casos en què la persona patisca d’una alta dependència i no puga alternar els períodes de permanència al llit amb petits passejos o descansos en una butaca, el llit articulat permetrà evitar la immobilitat absoluta i facilitarà el canvi de posicions, des del decúbit fins a la sedestació (postura asseguda).

Cuina:

• La pica no ha de ser massa profunda, l’aixeta amb palanca evita les torsions del canell i si és del tipus dutxa extraïble permet omplir les cassoles sense necessitat de col.locar-les al fons de la pica.
• L’altura ideal dels prestatges és entre 40 centímetres i 1,5 m sobre el terra. Els utensilis de més ús s’han de col.locar als llocs més accessibles.
• Cal utilitzar gots i plats de plàstic, pitets o qualsevol objecte que facilite la tasca. Els coberts amb més superfície d’agafada són més fàcils de manejar. No convé utilitzar coberts de plàstic, ja que són fràgils i, si es trenquen, poden resultar perillosos. Cal procurar que, en la mesura que siga possible, els estris de cuina (gots, tasses, plats, etc.) que s’utilitzen siguen de materials que costen de trencar.
• Un dels perills principals és el risc de cremades causades per les diferents fonts de calor.
• El microones permet escalfar tot tipus de plats i preparar infusions… En l’actualitat és una peça gairebé imprescindible.
• Una taula petita amb rodes, com ara els carrets de servei, permet transportar sense riscos els plats calents i els més pesants.
• Cal utilitzar cadires o banquetes estables.
• El terra ha de ser antilliscant.

Claus per a adaptar la vivenda

• Prioritat a les solucions senzilles. Si una persona no pot pujar l’escala per a accedir al dormitori, pot ser millor traslladar l’habitació a la part baixa que no instal·lar un costós sistema d’elevació o un ascensor.
• Els sentiments també compten. Alguns canvis, per molt raonables que semblen, poden no ser bons per a la persona dependent i no se’ls han d’imposar. El mobiliari d’una casa pot semblar absurd o antiquat, però hi ha mobles o elements de la decoració amb una gran càrrega sentimental i units estretament als records i a la vida de la persona.
• Cal fer les reformes a poc a poc, a mesura que es presente l’ocasió. Si s’ha de pintar el dormitori, es pot aprofitar l’ocasió per a instal·lar els endolls i el canvi d’interruptors. Si s’ha de reformar el bany, cal muntar un terra antilliscant, canviar la banyera per una dutxa, etc.
• No sempre cal recórrer a un professional. Hi ha obres senzilles que nosaltres mateixos, algú de la família o un parent pot dur a terme. Instal·lar una barana, col·locar agafadors al bany o fixar les estores al terra amb adhesius perquè no llisquen són operacions senzilles.
• Cal donar explicacions. La persona gran dependent ha de rebre explicació i justificació de tot i consentir lliurement. No ho oblidem: es tracta de casa seua.
• Convé adquirir accessoris útils. Hi ha botigues especialitzades on es pot trobar infinitat d’accessoris útils. També és possible llogar material especial, com ara llits articulats o caminadors.