Codi IBAN, claus per a desxifrar-lo
L’International Bank Account Number (IBAN) és el nou identificador dels comptes corrents. Afegeix quatre dígits als 20 del compte corrent, que al febrer de 2014 deixa d’estar reconegut amb les populars CCC. Aquests quatre signes seran: ES, en el cas d’Espanya, i un dígit de control de dues xifres. A aquest identificador s’afegeix el Business Identifier Code (BIC), un codi que caracteritza l’entitat associada al compte emissor i està compost per 11 caràcters. El més important és tenir en compte que, a partir del febrer, sense el codi IBAN no es podrà fer cap operació financera, ja sigui de cobrament o de pagament.
El codi IBAN serveix per a identificar a escala internacional un compte bancari. El seu nom ve de les sigles en anglès de la norma IBAN (Internacional Bank Account Number). Va néixer perquè les entitats poguessin automatitzar de manera senzilla les transferències entre bancs de la Unió Europea. Amb aquesta normativa, els pagaments i les transferències intracomunitàries s’executen de manera similar a les nacionals, i així s’hi poden aplicar tarifes similars.
Abans d’aquesta normativa, s’havien registrat dificultats en els pagaments internacionals a la Unió Europea, ja que els sistemes d’identificació de comptes només eren nacionals i això impossibilitava saber en quin país estava obert un compte. Així, el codi IBAN, que afectarà les transferències bancàries, els rebuts domiciliats i els pagaments amb targeta, porta quatre caràcters inicials i, a continuació, el número de compte:
Exemple:
- Codi IBAN: codi del país (dos signes) + codi de control (dos dígits). Exemple: ES21 (codi de país ES per a Espanya + codi de control 21).
- Número de compte tradicional: 20 caràcters que identifiquen el compte. Exemple: 1465 0100 72 2030876293.
Obtenir aquest codi per a particulars és senzill, ja que n’hi ha prou d’anar a l’entitat bancària i sol.licitar-lo. En cas de no tenir-lo al febrer de 2014, el Ministeri d’Economia ha aprovat una mesura temporal que permet als bancs la conversió de CCC a IBAN fins a 2016. No és tan fàcil en el cas de les empreses i les administracions públiques, ja que l’actualització de les dades és molt més complicada. I, segons el Banc d’Espanya, només el 0,24% de les operacions de deutes que es realitzen avui es fan amb el codi IBAN.
L’obtenció de l’IBAN és gratuïta i les entitats financeres no haurien de cobrar pel canvi. El cobrament per rebre aquest nou codi no està justificat. Tot i això, en el cas de les companyies, si el dia 1 de febrer de 2014 no tenen l’IBAN, en principi el banc pot cobrar-los pel convertidor.
La Zona Única de Pagaments en Euros, SEPA (Single Euro Payments Area), respon a la normativa europea 260/2012, que en garanteix l’establiment efectiu i fixa uns requisits, com per exemple tenir l’IBAN i el BIC, per a les operacions bancàries.
La SEPA permet als clients bancaris dels 33 països que la integren (els 28 de la UE més els cinc addicionals: Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega i Suïssa) disposar d’unes normes comunes per a efectuar operacions. Així, les transferències bancàries, les domiciliacions i els pagaments amb targeta internacionals seran tan senzills com els nacionals. Com que es fa efectiva una zona única, s’eliminen les barreres en els pagaments internacionals.
Tot i les dificultats que pugui comportar adaptar-se als canvis, els avantatges que té són nombrosos. Entre d’altres, els següents:
- Més agilitat i seguretat en els pagaments.
- Centralitzar en un sol compte bancari totes les operacions en euros dins de la zona SEPA.
- Reduir el cost dels pagaments transfronterers mitjançant targetes i transferències electròniques.
- Dotar de més protecció els usuaris.
El codi BIC serveix per a identificar el banc beneficiari d’una transferència. El seu nom ve de les sigles en anglès dels termes Bank Identifier Code, i completa la informació proporcionada pel codi IBAN. És el codi utilitzat pels bancs associats al sistema SWIFT, el que s’utilitza per excel.lència per fer els pagaments a escala internacional. En aquest, cada banc o entitat associats estan reconeguts per un codi d’entre vuit i 11 caràcters:
- Els quatre primers, per al codi del banc.
- Els dos següents són el codi ISO del país.
- I els altres dos identifiquen la localitat.
- De vegades se n’utilitzen també tres més, que corresponen a la sucursal. El més habitual, però, és utilitzar el de vuit caràcters.