Idees pràctiques per a no llençar el menjar

Hi ha maneres molt senzilles d'aprofitar al màxim el menjar i evitar el malbaratament d'aliments mentre s'estalvia temps i diners
1 Gener de 2014
Img alimentacion 4 listado 145

Idees pràctiques per a no llençar el menjar

/imgs/20140101/tirar1.jpg
A casa, als restaurants, amb petits gestos quotidians o a escala empresarial… Malgastem molt de menjar. Massa, segons les dades més rigoroses que hi ha fins avui. Les estimacions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) apunten que la tercera part dels aliments produïts al món per al consum humà es llença o es perd. I al nostre país les xifres no són més encoratjadores. Dades procedents d’un estudi de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (HISPACOOP), de la qual Eroski forma part, assenyalen que cada llar llença gairebé 80 quilos d’aliments a les escombraries cada any. A més d’incidir en l’educació nutricional i en la nostra responsabilitat com a consumidors, què podem fer per evitar-ho? Com podem revertir aquesta tendència? En l’article següent s’ofereixen algunes idees domèstiques i senzilles per a reduir el malbaratament d’aliments.

Reduir el malbaratament d’aliments

/imgs/20140101/tirar2.jpg

  • Planificació. El primer que s’ha de posar en pràctica per a aconseguir una bona nutrició, una correcta alimentació i una economia domèstica saludable és planificar una dieta concorde a les necessitats. I això només s’aconsegueix amb una previsió encertada del consum real que es fa dels aliments peribles. La principal prova que hem de canviar d’hàbits, la trobem en els rebutjos dels països industrialitzats: són enormes i es deuen, en bona mesura, a la dinàmica del “un sol ús”. Aquest costum promou l’apetit insaciable de comprar sense necessitat ni criteri, cosa que condueix en última instància a llençar el que ens ocupa lloc, el que no ens ve de gust o el que s’ha espatllat.
  • Conservació. Amb sucre o amb sal, en oli, al congelador o al buit… Són moltes les tècniques que hi ha per a conservar els aliments, tant crus com cuits. Algunes són modernes i d’altres, en canvi, són mil.lenàries, com la salmorra. El sucre també és un conservador natural, com recull l’European Food Information Council. Entre les diferents tècniques “dolces”, l’almívar permet aprofitar l’excedent de fruita fresca de temporada per a gaudir-ne en altres moments de l’any, sense malgastar-ne ni un gram. El mateix es pot dir de l’oli, amb el qual és possible mantenir en perfecte estat altres aliments peribles, com la carn o el formatge. Aprendre a conservar aliments a casa és una forma eficaç, econòmica i pràctica per a controlar la despesa i, al mateix temps, no malgastar aliments.
  • Aprofitar-ho tot. Així com un grup d’experts de la Universitat de Leicester, al Regne Unit, investiga com podem transformar les closques d’ou en un material apte per a l’envasament d’aliments, nosaltres podem engegar diverses iniciatives a casa, sense necessitat de tenir un laboratori o grans coneixements científics.

    • El primer consell és incloure com a aliment el que moltes vegades es descarta, com ara tiges, llavors i fulles de les verdures, les hortalisses i els llegums. Aquesta proposta, de fet, forma part de les campanyes que desenvolupa la FAO a certes zones d’Amèrica Llatina, el Carib i Àfrica per a menjar millor i malgastar menys.
    • El segon, pensar quina utilitat podem donar a altres parts dels aliments frescos, com la pell de les fruites. Una pràctica molt habitual és pelar una poma i llençar la pela a les escombraries, quan en realitat la podríem incloure en nombroses preparacions. Liquats, batuts o purés, compotes o fruites al forn són només alguns exemples gastronòmics que admeten la pell de moltes peces. A més, cal recordar que la pell de les fruites concentra una fracció important de la seva composició nutricional global, en particular, de vitamines, compostos antioxidants i fibra insoluble.
    • Amb les pells que són menys agraïdes hi ha altres opcions per a estudiar. Si són peles de cítrics -llima, llimona, taronja, etc.-, les podem ratllar i utilitzar per a aromatitzar sucres o donar sabor a les coques. Si són peles de tubercles -com patates, iuca o moniatos- podem preparar compost o adob natural per a les nostres plantes.
    • Quan tenim massa verdures però ens falta temps per a guisar, no hem de deixar que el gènere es faci malbé o que les fulles es marceixin. Una solució pràctica, sana i ràpida és preparar deliciosos sucs de verdures.
  • Reutilitzar al màxim. Molts aliments, fins i tot després d’haver estat cuinats, tenen segones i terceres vides. I aquesta època de l’any és fantàstica per a comprovar-ho, ja que a les festes no només mengem més, també cuinem més i llencem molt de menjar. Si ens sobren postres o dolços, els podem reutilitzar com a ingredients d’altres receptes: la macedònia es pot convertir en un batut de fruites o en part d’un pastís de fruites (tipus plum-cake), i amb els torrons i polvorons podem fer cremes, gelats o cupcakes, que estan molt de moda. L’excedent de carns, aviram i peixos rostits es pot reutilitzar com a farcit de pebrots, com a bases per a sopes o com un deliciós ingredient de croquetes. El marisc que sobra -que, en general, és molt- es pot incloure ben bé en exquisides amanides o utilitzar-se com a base per a fer un brou molt saborós amb el qual, al seu torn, podem preparar un arròs. Quant al pa, és potser l’aliment amb més possibilitats d’aprofitament: ratllat, en torrades, com a crostons, com a bases per a canapès, en sopes d’all, per a fer migas extremenyes…
  • Compartir. Aquest últim consell, que sembla una obvietat, no sempre es posa en pràctica quan organitzem un àpat i fem plats de més. En les reunions familiars o celebracions amb amics l’objectiu gastronòmic és que tots gaudeixin i que ningú no es quedi amb gana. Calcular bé els ingredients és un tot un desafiament al qual, per si no fos poc, afegim aquesta mena de “cultura de les sobres”. La tradició és tan forta que té fins i tot les seves pròpies frases. “Millor que sobri que no que falti” n’és una. L’altra: “si no ha sobrat és que ha faltat”. Prendre consciència d’aquests costums permet canviar-los o, almenys, fer alguna cosa sobre aquest tema. Si sobra molt de menjar, a més de congelar-lo, conservar-lo i reutilitzar-lo a casa, podem obsequiar els nostres comensals amb una mica perquè se l’emportin a casa.