Més seguretat alimentària, menys desaprofitament

Accions com planificar la compra i estar atent a les dates de caducitat i de consum preferent són claus per a reduir el malbaratament d'aliments a casa
1 Gener de 2014
Img alimentacion 5 listado

Més seguretat alimentària, menys desaprofitament

/imgs/20140101/seguridad1.jpg
El malbaratament d’aliments és un problema de tothom: dels consumidors, de la indústria alimentària, del sector hostaler… I la qüestió assoleix ja dimensions preocupants. A Espanya, es xifren en gairebé vuit milions de tones els aliments que es malgasten a l’any. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) ha promogut mesures per intentar reduir a la meitat aquesta xifra abans de l’any 2020. Les dades indiquen, a més, que el problema es concentra en gran manera en l’àmbit domèstic. Com a consumidors, podem capgirar la tendència actual del malbaratament d’aliments si canviem part dels nostres hàbits de consum, de compra i gestió dels aliments.

Previsió i seguretat

Abans d’anar a comprar, convé revisar la nevera i el rebost per a saber quins són els aliments que falten i quins són els que s’han de consumir abans. És de gran ajuda també planificar el menú de la setmana i fer una llista del que necessitem.

Quan fiquem els aliments a la nevera i al rebost, es disposaran davant els que caduquen abans i darrere els últims que s’han comprat. Els aliments s’han de conservar en les condicions adequades de llum i temperatura que indiqui el fabricant. Convé no oblidar que molts aliments que es conserven a temperatura ambient, una vegada oberts necessiten refrigeració.

Atenció a les etiquetes

Un dels hàbits que més redueix el malbaratament dels aliments en qualsevol llar és parar atenció a les etiquetes dels aliments. En aquestes s’indica informació primordial, com és la data de caducitat i la data de consum preferent. Tots dos termes, que s’estableixen sota estrictes criteris sanitaris i de qualitat, es refereixen a conceptes diferents:

  • Data de caducitat. Indica el moment a partir del qual un determinat producte no s’ha d’ingerir perquè no és adequat per al consum. En aquests casos, l’aliment es pot consumir fins al mateix dia que figura en la data. Sol trobar-se sobretot en aliments pasteuritzats com la llet, la carn o productes envasats al buit, considerats d’alt risc. En aquests casos, a la data de caducitat li segueixen el dia, el mes i l’any.
  • Data de consum preferent. Estableix el temps a partir del qual la qualitat d’un aliment pot disminuir, encara que aquest deteriorament no comporta conseqüències negatives per a la salut. El producte, una vegada depassada la data, es pot consumir però les seves característiques organolèptiques poden estar alterades.

Al costat d’aquests conceptes, en l’etiquetatge s’indiquen també les condicions de conservació (temperatura, llum, humitat). Si aquestes condicions que disposa el fabricant no se segueixen, el producte es pot veure alterat.

Sobres: com podem conservar-les?

Treure profit i rendiment de les restes de menjar suposa minimitzar al màxim la quantitat d’aliments que es rebutgen, sempre que se segueixin unes condicions de manipulació i conservació mínimes. Una de les claus és mantenir els aliments fora de la zona de perill, és a dir, entre un rang de temperatures de 5º C a 65º C, on els bacteris creixen més ràpid. Si les sobres han estat més de dues hores en aquesta zona, les haurem de llençar.

Aliments com el pollastre rostit es poden reutilitzar per a fregits o guisats. Com a norma general, la carn, després de cuinar-se, es pot emmagatzemar a la nevera un màxim de tres dies. Tant la carn com la resta d’aliments, s’hauran de desar en envasos hermètics a la nevera un màxim de dos a tres dies, excepte certes preparacions com ara plats que porten ou, que es consumiran immediatament; peixos i mariscs i salses, que es conservaran separades un màxim de 24 hores.

Quant als recipients, és recomanable que siguin poc profunds, perquè així el menjar es refredarà més ràpid. Resulta molt pràctic anotar la data per a poder identificar els aliments i controlar que no s’emmagatzemen durant molt de temps. A la nevera, les sobres es desaran a la part superior per a evitar possibles contaminacions creuades amb aliments no processats. Si volem congelar-les, abans d’introduir-les al congelador, les haurem de refredar i consumir abans dels tres mesos. Per a descongelar-les, es pot utilitzar el microones (si no tenim prou temps) o la nevera durant la nit. Les sobres descongelades mai no s’han de tornar a congelar.

10 consells per a llençar menys menjar
  • /imgs/20140101/seguridad2.jpg
    Rotar els aliments, col.locant els més antics a la part del davant: el primer que entra és el primer que ha de sortir.
  • Emmagatzemar segons les instruccions de l’envàs del producte o de la seva etiqueta.
  • Conservar en condicions òptimes tots els aliments, inclosos els sobrants d’altres menjars.
  • Abans de llençar el menjar, i si ens fa sospitar, utilitzem l’olfacte i guiem-nos per l’aparença de l’aliment.
  • Utilitzar envasos o bosses transparents per a controlar millor els aliments.
  • Conservar els aliments en el propi líquid sempre que estiguin completament coberts (per exemple, tonyina, anxoves en oli, fruita en almívar…).
  • Desar les sobres en recipients nets, sense restes i en una mida adequada (com més ple estigui el recipient, millor, i sense aire).
  • Una vegada que es refredi, mantenir sempre el menjar cuinat al frigorífic, un màxim de 2 o 3 dies, o bé congelar-lo immediatament.
  • Mantenir nets i desinfectats tots els estris i espais on desem els aliments.
  • Una bona higiene a l’hora de manipular els aliments també compta.