Fills sí o fills no? Quina és la seva postura?
És una pregunta subjectiva. Diria “fills sí”, però amb condicions. És a dir, que sigui una elecció. La dona ha de ser conscient que ser mare implica retirar-se una mateixa, i posposar el seu desenvolupament professional.
Una de cada cinc dones europees (20%) no són mares i, d’elles, només el 3% no ho són per motius d’infertilitat. Renunciar a la maternitat és una decisió econòmica i laboral o, més aviat, una manca de desig de tenir fills?
No n’hi ha una sola raó. De vegades, la decisió està motivada per la precarietat laboral. La maternitat s’ajorna tant que, quan s’opta per l’embaràs, físicament ja no s’és capaç. Hi ha altres dones que senzillament no senten la necessitat de tenir un fill. I, en altres casos, és conseqüència d’una relació poc afortunada de la dona amb els seus propis pares.
L’instint maternal existeix o és una construcció social?
Al meu parer, es crea.
Les persones que trien voluntàriament no ser pares, són egoistes?
No es pot jutjar la dona que renuncia a tenir fills, ni posar-li l’etiqueta d’egoista. Som en un món postmodern, que ofereix molta llibertat; i les dones trien. La nostra societat promou valors com l’individualisme i la competència. No facilita que les dones puguin ser mares i, alhora, créixer com a persones. En aquest marc, no es pot titllar d’egoista qui renuncia a la paternitat. Tenir un fill és complicat. I les empreses també ho posen molt difícil.
“La maternitat és una forma d’esclavitud”, afirma la filòsofa i feminista Elisabeth Badinter. Coincideix vostè amb aquesta opinió?
No. Si tries no tenir un fill és, potser, perquè ho consideres una esclavitud, ja que un nen implica un compromís per a tota la vida. Però, si esculls tenir-lo, és perquè hi ha una part de gaudi en aquest procés. Tot i això, sí que és cert que la maternitat obliga a retirar-se. Una passa a un segon pla, igual que la parella. Moltes relacions sentimentals es trenquen quan arriba el fill. El pastís afectiu es reparteix d’una altra manera.
Badinter basa la seva declaració en el fet que moltes dones se senten obligades a abandonar temporalment les seves carreres professionals per la maternitat. Una cosa no tan freqüent entre els homes.
Hi ha molta pressió social sobre la dona. Altres països, com els escandinaus, s’ocupen més de protegir la maternitat, ofereixen baixes de maternitat d’un any, i la gent té molts fills.
Vostè parla d’un “canvi en les identitats femenines”. Té aquesta transformació alguna cosa a veure amb la renúncia creixent a la maternitat?
Hi ha una nova identitat femenina i masculina, més individualista, que pensa més en un mateix abans que a formar una família. No obstant això, les dones, a més, ens exigim moltíssim; som molt perfeccionistes. I això és important remarcar-ho. Ens sentim obligades a ser una professional perfecta, una filla perfecta, una mare perfecta… tot perfecte. Tanmateix, si abaixes una mica el nivell d’exigència i et transformes en una mare només “suficientment bona”, sí que seràs capaç de fer més d’una cosa alhora. Aquesta idea ve del psicòleg anglès Donald Woods Winnicott, que deia: “Cal ser una mare suficientment bona”. No té sentit exigir-se ser una mare perfecta ni demanar-se el 100%. De vegades n’hi ha prou amb el 80%.
Les persones que trien no ser pares, tenen por de créixer o d’envellir més de pressa?
La realitat és que tots envellim, amb fills o sense. Però quan tens fills, ets més conscient de com de ràpid passa el temps, perquè els veus créixer. Els fills, a més, t’obliguen a madurar, perquè hi ha una persona que depèn al 100% de tu, i te n’has de fer càrrec.
Alguna reflexió final?
La decisió de tenir fills o no ha de ser adulta: es tracta de triar el camí de la vida que vols transitar, amb totes les conseqüències. Quan un tria, sempre hi ha coses que guanya i d’altres que perd. Qui opta per no tenir fills, tindrà més temps, més diners, més llibertat. Però potser, també, més solitud. D’altra banda, qui opta per la paternitat té més privacions i responsabilitat. Però, potser, al final del camí, també una vida més plena. És una qüestió d’elecció i de valors.