Les persones grans es preocupen per la seva alimentació i es cuiden
El nostre planeta envelleix i ho fa a passos de gegant. A Espanya, segons l’INE i l’IMSERSO, el 17% de la població espanyola té 65 anys o més (un total de 7,5 milions de persones). Tret que es produeixi una forta immigració, aquestes persones suposaran un 31% de la població en uns pocs anys (16,4 milions d’habitants).
Hi haurà, per tant, més gent amb 65 anys en plenes facultats físiques, mentals i amb vida activa. Però també s’incrementarà el col.lectiu de 80 anys, amb autonomia reduïda i dificultats físiques. En definitiva, el 2050 Espanya serà el segon país del món amb la població més vella, només per darrere del Japó.
Per no perdre de vista aquesta població de futur, HISPACOOP (la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris a què pertany la Fundació EROSKI) ha volgut acostar-se a ells amb la finalitat de conèixer els seus hàbits i les seves dificultats i necessitats en el consum de productes alimentaris.
Per això, entre l’octubre i el novembre, van fer un total de 1.200 entrevistes a persones d’entre 65 i 80 anys, situades en el que avui dia s’anomena la Golden Age (de 65 a 75 anys) i la Grey Age (de 75 a 90 anys). Tots ells vivien a la seva pròpia llar a les 17 comunitats autònomes del país (no es va incloure la població gran resident en unitats i centres assistencials).
Un 54% dels 1.200 entrevistats són dones. El grup d’edat més nombrós és el de 65 a 69 anys (suposen un 40%), mentre que un 30%, respectivament, tenen de 70 a 74 anys i de 75 a 80 anys. A més, el 42% té un nivell d’estudis primaris, el del 34% és un nivell mitjà i només el del 14% és superior. Tan sols un 10% no té formació reglada, una proporció que s’incrementa a mesura que s’avança en l’edat.
D’altra banda, el 53% de la gent gran consultada viu exclusivament amb la seva parella i un 26% forma una llar unipersonal. Només el 16% conviu amb fills o néts i, d’aquests, quatre de cada cinc ho ha fet sempre. Als altres, aquesta situació els ha sobrevingut els darrers anys a conseqüència de la crisi econòmica, la pèrdua del cònjuge o per una pèrdua de salut o autonomia, entre altres motius.
Quant al nivell de renda, el 42% disposa d’uns ingressos mensuals situats per sota dels 1.000 euros, el 23% se situa en la banda dels 1.000 a 1.500 euros i el 15% ingressa més de 1.501 euros. És destacable que dos de cada deu participants de l’enquesta no han volgut aportar aquesta informació.
Finalment, el 54% valora el seu estat de salut com de bo o molt bo, encara que el 38% diu que pateix les xacres pròpies de l’edat (que, però, no els invaliden per a portar una vida normal). Com és natural, a mesura que s’incrementa l’edat, creix el volum d’entrevistats que sofreix xacres o valora la seva salut com de dolenta o molt dolenta.
La crisi econòmica tampoc no ha deixat indiferent els més grans de 65 anys. Aquest col.lectiu també ha notat una pèrdua de poder adquisitiu els últims anys. Tot i això, l’alimentació continua sent fonamental per a ells i la segueixen cuidant perquè, per regla general, estan convençuts que fer-ho els ajuda a mantenir un bon estat de salut. Així ho afirma el 98% dels majors entrevistats.
En aquest sentit, a causa dels canvis en la composició corporal i pel descens general de l’activitat física, les persones grans han de prendre un nombre més baix de calories i també assegurar una aportació adequada de proteïnes de qualitat per compensar la pèrdua de massa muscular.
Així, en els àpats principals (esmorzar, dinar i sopar) han de ser presents aliments energètics com el pa, l’arròs, la pasta, les patates i els llegums. Els aliments rics en proteïnes de més qualitat són els d’origen animal (carns, peixos, ous i derivats). És preferible el tall més magre i cuinar de manera senzilla (planxa, forn, microones, graella o estofat amb poc d’oli).
Entre hores, és aconsellable triar fruites i lactis senzills que ajuden a equilibrar el menú diari amb la seva aportació de fibra, vitamines, minerals i substàncies antioxidants. Tampoc no s’ha d’oblidar l’aigua, de sis a vuit gots al dia (sempre en funció de l’època de l’any i de l’exercici que es faci).
Com menja exactament la nostra gent gran?
En l’enquesta, el 95% de les persones més grans de 65 anys consultades asseguren menjar pa i cereals diàriament, i el 92% també llet. A més, el 85% incorpora fruita a la dieta diària. En el cas de les verdures, les hortalisses i els tubercles, només el 57% manifesta consumir-ne tots els dies i el 29% en fa tres o quatre preses setmanals.
Els llegums se solen prendre una o dues vegades per setmana, tal com indica el 79% dels consultats. D’altra banda, les carns i els seus derivats, i el peix o el marisc es mengen preferentment una o dues vegades per setmana, com assenyala el 61% i 55%, respectivament. Així mateix, els ous es consumeixen en la majoria entre 1 i 2 vegades a la setmana. Finalment, els productes precuinats o preparats no els interessen. De fet, el 74% assegura que no en pren. Tampoc els aperitius o els sucres i la brioixeria industrial formen part del seu cistell d’anar a comprar. El 86% mai no en consumeix o ho fa esporàdicament.
De vegades, les persones grans complementen la dieta amb productes funcionals o modificats. El 51% de les persones consultades en pren amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i per prevenir o pal.liar els símptomes de malalties.
Aquesta preocupació per complementar la dieta té més incidència entre els més joves, dels 65 als 69 anys. Després, a partir dels 70 anys, cau. D’altra banda, les dones també són les més interessades en aquest consum, així com els qui disposen d’un nivell més alt de renda mensual.
I quin tipus de productes generen més interès? Els productes baixos en sal (n’adquireixen el 25% dels qui complementen la dieta) i els baixos en greixos (el 23%). A més, hi ha un altre tipus d’articles que tenen rellevància per a aquests consumidors: els productes enriquits amb calci, amb Omega-3, els que ajuden a combatre el colesterol i els que milloren les defenses.
La majoria dels consumidors grans consultats considera que no té problemes per seguir una dieta rica que combini diferents grups d’aliments. Només un 5% dels consultats aprecia algun tipus de limitació.
El perfil de la persona més gran de 65 anys que té problemes per seguir una alimentació correcta és més femení que masculí, disposa d’una menor renda mensual (per sota dels 600 euros), valora el seu estat de salut com de dolent o molt dolent, manca d’estudis i viu en llars formades per membres diversos, aquells que no són descendents directes o que comporten altres fórmules de convivència.
Entre els motius principals que esgrimeixen les persones grans que no aconsegueixen tenir una alimentació correcta destaca l’encariment del nivell de vida (així ho suggereix el 52% de les persones entrevistades amb dificultats) o la pèrdua de gana o patir anorèxia (un 21%).
Aquests arguments varien en funció del sexe. Mentre que els homes addueixen principalment la falta de gana o la pèrdua d’interès pel menjar, així com el desconeixement de com preparar-lo, les dones se centren en dificultats econòmiques com la principal limitació.
El dèficit nutricional també pot ser provocat pel dejuni. Gairebé un de cada deu entrevistats reconeix saltar-se algun àpat, un problema que té més incidència a partir dels 70 anys.
Hi ha factors psicosocials que acompanyen el fet de saltar-se un dels àpats principals del dia, ja que es produeix en més gran manera entre les persones que viuen soles o les que formen llars amb membres diversos. També entre els qui presenten un deteriorament de la salut més notable.
Els qui prescindeixen d’alguna ingesta bàsica ho fan en la majoria de forma esporàdica, si bé un 15% redueix la presa de productes tots els dies o gairebé tots. Aquest grup de risc representa, en el conjunt d’entrevistats, un reduït 1,4% de la població més gran de 65 anys.
Els motius per saltar-se algun àpat tenen a veure, sobretot, amb la falta de gana o amb la mandra de cuinar només per a una persona. També els problemes digestius incideixen en l’eliminació dels sopars o en les dificultats per agafar el son, fruit de males digestions.
Entre els 65 i els 75 anys, la compra es complica a mesura que minven les capacitats visuals, de mobilitat i de força. Els problemes estan relacionats principalment amb l’accessibilitat i la usabilitat dels espais comercials. Per àrees, del total de persones grans consultades:
- El 43% indica haver tingut problemes per llegir la informació sobre els productes disponibles en els envasos i un 41%, les etiquetes de preus.
- El sistema d’etiquetatge i els cartells d’ofertes i promocions són, al seu parer, cada vegada més complexos, fet que provoca que un de cada quatre entrevistats hagi tingut dificultats de comprensió alguna vegada.
- El 20% ha sentit la necessitat de fer servir el lavabo i el 17% de descansar mentre feia les compres.
- El 25% manifesta que li ha estat impossible accedir a algun producte situat als prestatges inferiors d’un establiment i un 32%, als superiors.
- Un 24% ha tingut problemes per transportar els productes als carretons o als cistells de l’establiment.
- Un 20% té dificultats per col.locar els productes del cistell a les cintes de la caixa. Suposa elevar pes producte a producte.
- El transport de les compres al propi domicili és una altra de les barreres per al 22%.
- El 22% manifesta problemes a l’hora d’obrir alguns envasos, com les conserves i les llaunes, per falta de força i habilitat.
- Un 15% ha esmentat l’inconvenient d’agafar determinats envasos de superfície llisa que no tenen anses.
- El 57% no adquireix productes frescos en safates o racions envasades.