Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen
El folat és membre de les vitamines del grup B. Per a referir-se a la vitamina present en els aliments s’usa el terme “folat”; mentre que “àcid fòlic” al.ludeix a la forma sintètica de la vitamina, utilitzada per a enriquir aliments o per a formular complements dietètics. Els folats exerceixen funcions com crear eritròcits (glòbuls vermells), fabricar proteïnes, contribuir a les funcions psicològiques normals i a la reducció del cansament i la fatiga, i participar en el sistema immunitari. Aquesta vitamina es no pot emmagatzemar en l’organisme i l’ésser humà no la sintetitza, per la qual cosa en cal una aportació dietètica constant. Les fonts dietètiques principals són els aliments d’origen vegetal: fruites, hortalisses de fulles verdes i fosques, pèsols i altres llegums i fruites seques.
L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles en anglès) assenyala que la ingesta diària d’aquesta vitamina es cobreix fàcilment amb una dieta equilibrada. Amb tot, hi ha una excepció: l’embaràs. Durant aquesta etapa, les necessitats d’aquesta vitamina augmenten, ja que el folat contribueix al creixement del teixit maternal i prevé els defectes del tub neural (DTN), malformacions del sistema nerviós del fetus. Per prevenir-los, el consens científic internacional recomana consumir diàriament 400 micrograms d’àcid fòlic (suplements) durant almenys un mes abans i fins a tres mesos després de la concepció, a més de consumir folats mitjançant una dieta equilibrada.
L’Acadèmia Americana de Pediatria va publicar al juny un document que ha causat un gran enrenou mediàtic. En aquest, recomana a totes les gestants o lactants prendre suplements d’un mínim de 150 micrograms de iode, a més d’utilitzar sal iodada. Aquest suggeriment xoca amb l’emès al febrer per PrevInfad, un grup de treball de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària i del Programa d’Activitats Preventives i de Promoció de la Salut de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (PAPPS-semFYC). Va desaconsellar els suplements de iode durant la gestació i la lactància per la falta de proves de qualitat suficient per a determinar el balanç entre els seus beneficis i els seus riscos. Només un mes abans, el Grup de Treball de Trastorns relacionats amb la Deficiència de Iode i Disfunció Tiroïdal (TDY-DT) de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) també havia publicat, amb arguments convincents, un document a favor de prendre aquest tipus de suplements. En vista d’aquesta complexa situació, molts autors recomanen seguir el consell individualitzat de professionals sanitaris, a l’espera que una entitat superior (el Ministeri de Sanitat o l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) s’hi posicioni.
Les xifres d’intoxicacions alimentàries causades per males pràctiques dels qui manipulen els aliments no descendeixen amb els anys. El portal “Foodsafety.gov” del Servei d’Inspecció i Seguretat Alimentària d’Estats Units destaca els deu errors més comuns que convé evitar:
- Tastar el menjar per veure si encara és bo (pot estar contaminat).
- Col.locar una carn cuita en una superfície on hi havia carn crua (els gèrmens de la carn crua poden contaminar la cuita).
- Descongelar menjar als fogons (els microorganismes es multiplicaran molt de pressa).
- Rentar les carns de vedella o d’aviram (la pica i altres superfícies es contaminaran amb bacteris).
- Deixar que el menjar es refredi molt de temps, abans de desar-lo al refrigerador (menys de 2 hores, atès que els bacteris es reproduiran passat aquest temps).
- Menjar massa crua que contingui ou cru (els ous crus poden tenir Salmonella).
- Marinar la carn de vedella o d’aviram als fogons (els gèrmens es poden multiplicar).
- Col.locar carns marinades crues al costat del menjar cuit (els microorganismes de la carn crua contaminaran la cuita).
- Cuinar poc la carn de vedella, d’aviram, el marisc o els ous (no s’hauran eliminat del tot els seus bacteris).
- No rentar-se les mans (podem contaminar el menjar que toquem).
Les fruites seques tenen un alt contingut en calories per la seva notable aportació en greixos, que pot superar el 50% del seu pes. Encara que són greixos saludables amb efectes positius demostrats per a controlar els nivells elevats de colesterol sanguini, moltes persones temen que consumir fruites seques es pugui traduir en un augment de pes, per l’energia que aporten els seus greixos. Tanmateix, aquest recel no existeix en l’àmbit acadèmic, sobretot des de la publicació, el 2011, d’un consens denominat “Recomanacions nutricionals basades en l’evidència per a la prevenció i el tractament del sobrepès i l’obesitat en adults (Consens FESNAD-SEEDO). En aquest, es va concloure que “l’addició de fruites seques a la dieta habitual no s’associa a un augment de pes corporal”.
Estudis posteriors han confirmat aquesta constatació. Com ara una recerca apareguda en la revista Nutrition al final de 2012. Va deduir que la inclusió de fruites seques en la dieta no provoca un augment de pes, tot i incrementar-se la ingesta calòrica total. Una altra anàlisi rigorosa duta a terme per investigadors espanyols i publicat al juny de 2013 (Am J Clin Nutr) va tornar a constatar que afegir fruites seques no incrementa el pes corporal o la circumferència de cintura. Aquestes observacions es justifiquen per diversos factors, com ara l’alt valor saciant de les fruites seques o la poca quantitat que s’absorbeix de l’energia que contenen, a causa del seu alt contingut en fibra dietètica.
Enhorabona per aquests quinze dies menjant més sa i, sobretot, pels tres quarts d’hora de bicicleta estàtica. Encara que sempre és recomanable fer exercici i seguir una dieta saludable, li aconsello que acudeixi a un dietista-nutricionista perquè valori si, de debò, cal que perdi pes i també perquè l’orienti sobre aquest tema. En tot cas, és aviat per a observar resultats, així que és normal que no constati reduccions en el greix abdominal. Si continua amb els seus bons hàbits, veurà resultats a mitjà-llarg termini. Quant al sopar, la veritat és que un sopar abundant pot augmentar, sens dubte, les nostres reserves grasses. Però això és una cosa que passarà també en el dinar o l’esmorzar. Li aconsello que anoti els àpats que fa al llarg del dia, perquè vostè mateixa pugui revisar si els seus hàbits dietètics són correctes (moltes vegades consumim aliments superflus gairebé de forma inconscient). També resulta útil pesar-se sovint. Per a no ingerir aliments no recomanables és millor no tenir-los a casa, i per a controlar les racions eviti tenir a taula grans plates plenes de menjar que li dificultin resistir-se a la temptació. Quant a l’exercici, encara que la bicicleta estàtica està bé, no s’oblidi de caminar diàriament un mínim de 30 minuts (quan caminem utilitzem molts grups musculars que no usem en la bicicleta estàtica).
Està demostrat que premiar o (pitjor) castigar un nen perquè mengi d’una manera determinada és ineficaç, tal com ha pogut comprovar. Però no només això, diverses entitats cientificosanitàries implicades en la nutrició pediàtrica consideren que pot ser del tot contraproduent. Hi ha altres possibles implicacions, pel que fa a aplicar càstigs o premis perquè un nen mengi, com un risc més alt de patir obesitat en un futur i fins i tot certs trastorns del comportament alimentari. Quant a l’entrepà, ara com ara sabem, d’una banda, que el pa de motlle i el tradicional són molt semblants en la composició nutricional. D’altra banda, el Fons Mundial per a la Recerca del Càncer, després de revisar les evidències científiques disponibles, va emetre el 2007 la recomanació següent (que continua vigent): “Eviti els derivats carnis”. La base de la nostra alimentació han de ser les fruites, les hortalisses, els llegums, les fruites seques i els cereals integrals (pa integral, pasta integral, arròs integral, etc.), amb un consum més baix de la resta d’aliments. Dos dels millors “trucs” perquè un nen mengi bé són que aquests aliments abundin a casa i que els adults prediquem amb l’exemple i no tant amb les paraules.