Medicaments: els consumidors els guarden, els reutilitzen i els aconsellen
La medicació és el nostre pa de cada dia. Tractem cada dolor o molèstia amb una pastilla o un xarop, tant per iniciativa pròpia com per la de l’expert sanitari o farmacèutic. Així ho creu l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que assegura que més del 50% dels medicaments es prescriuen, dispensen o venen de forma inadequada i que la meitat dels pacients no els prenen correctament. És l’època del a pill for every ill, és a dir, aquella en què es creu que gairebé tot es pot tractar amb medicaments.
Si bé és cert que quan una medicina s’utilitza de forma correcta i racional pot fer molt de bé a la salut, també ho és que podem fer-nos mal si aquest ús és excessiu o s’ha realitzat quan no es devia. I en què consisteix l’ús racional dels medicaments? Segons l’OMS, que els pacients rebin la medicació adequada a les seves necessitats clíniques, en les dosis corresponents als seus requisits individuals, durant un període de temps adequat i al mínim cost possible per a ells i per a la comunitat.
En vista d’aquest panorama, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer els hàbits de consum de medicaments dels consumidors i si és un ús racional. Per això, durant el mes de juliol es va fer una enquesta telefònica a 1.050 persones originàries de 9 comunitats autònomes: Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc.
En línies generals, els consumidors consultats no perceben que facin un mal ús dels medicaments. L’últim any, només un 14% va reconèixer haver abandonat un tractament prescrit pel metge abans d’hora, generalment perquè se sentia bé. En canvi, tan sols el 54% confirma llegir sempre el prospecte abans de prendre una medicina.
Al 77% dels enquestats habitualment els sobra part del medicament una vegada acabat el tractament i la majoria d’ells (el 63%) confessa que els guarda a casa. De fet, en el moment de l’enquesta, el 70% tenia a casa medicaments sobrants d’altres tractaments amb prescripció mèdica. Principalment, analgèsics, antiinflamatoris, anticatarrals o antigripals i antibiòtics.
També el 72% dels enquestats reconeix haver pres algun medicament per iniciativa pròpia i sense consultar el metge. Ho justifiquen perquè consideren que són problemes de salut menors i van a la farmàcia perquè els aconsellin. A més, el 19% reconeix haver recomanat a familiars o amics un medicament determinat que necessités prescripció mèdica. Un costum molt perillós.
Del total d’entrevistats, el 51% eren dones. Tots es trobaven entre els 18 i els 65 anys, encara que el grup de persones més nombrós era els que tenien entre 25 i 44 anys (representaven el 49% del total d’entrevistats). La mitjana d’edat es trobava en els 46 anys. El 34% tenia formació universitària o postgraus i el 18%, formació professional. Un altre 19% havia acabat l’educació secundària postobligatòria voluntària i el 27%, l’obligatòria. Només un 2% no tenia estudis.
Quant a la seva salut, un de cada tres entrevistats tenia una malaltia crònica (en una proporció més gran, les dones i les persones d’entre 45 i 65 anys) que els obligava a prendre pastilles o a seguir algun tipus de tractament. Es tractava, la major part, de malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis i trastorns relacionats amb la glàndula tiroide.
Errors freqüents
Segons l’OMS, la meitat dels pacients no pren els medicaments correctament. Per això, la institució adverteix que utilitzar-los de manera indeguda pot tenir efectes nocius per al pacient, a més de constituir un malbaratament de recursos.
Tanmateix, la població entrevistada considera que l’ús i el consum de medicaments que fan són els correctes. De fet, durant l’enquesta, el 90% dels consumidors consultats assegura que quan el metge els prescriu un medicament, sempre prenen exactament les dosis que els recomana i durant el temps que ell ha establert. Tan sols un 6% admet que només ho fa de vegades i un altre 4% mai (en aquest punt destaquen els joves d’entre 18 i 24 anys). El centenar de persones que ho van confessar van esgrimir un únic motiu principal: “Sempre ho deixo quan em trobo bé”.
En aquest sentit, es va preguntar concretament si l’últim any havien abandonat alguna vegada un tractament estipulat pel metge abans de l’indicat i sense consultar-li-ho: augmenta la proporció. El 14% dels entrevistats confessa que sí, una actitud més pròpia entre els homes i els joves d’entre 18 i 24 anys (ni més ni menys que el 29%). De nou, el seu argument principal és que se sentien bé.
Abans de prendre un medicament, és aconsellable llegir el prospecte, ja que un consumidor desinformat influeix negativament en l’ús dels medicaments.
En l’enquesta, tan sols el 54% dels entrevistats va assegurar llegir-lo sempre. Sobretot eren les dones, les persones d’entre 25 i 44 anys i aquelles amb formació professional.
Un altre 22% confessava que només ho feia de vegades i un 24%, mai. Aquests últims eren, en una proporció més gran, homes d’entre 45 i 65 anys i sense estudis o amb educació obligatòria.
Entre les 800 persones que van afirmar llegir (sempre o de vegades) el prospecte dels medicaments abans de prendre’ls, el 81% es fixava habitualment en els efectes secundaris i el 78% en la dosi recomanada (la posologia). El nom comercial i la preparació eren les dues dades en què mai es fixaven, encara que la recomanació és llegir-ho tot.
Alerta amb les sobres
El Sistema Nacional de Salut (SNS) defineix una bona prescripció com aquella que s’aconsegueix quan el professional recepta la dosi adequada durant el període de temps apropiat (entre altres criteris, com el d’estar ben informat per a fer una bona selecció del medicament). L’OMS també es refereix a aquest aspecte quan diu que els pacients han de rebre les dosis corresponents als seus requisits individuals per parlar d’un ús racional del medicament.
No obstant això, en l’enquesta es va comprovar que al 77% dels enquestats els sobra part del medicament una vegada han acabat el tractament. Així ho asseguren especialment els menors d’entre 18 i 24 anys entrevistats, els consumidors catalans consultats, aquells amb formació professional i els qui no tenen malalties cròniques.
I què fan amb les restes d’aquests medicaments? El 63% confessa que els guarda a casa. En una proporció més alta, els joves de fins a 24 anys, els enquestats al País Basc i els que tenen estudis universitaris o postgraus.
Un altre 55% els porta a un punt de recollida per reciclar-los. Un costum més habitual entre els enquestats de 45 a 65 anys, els catalans i les persones sense estudis o amb educació obligatòria. D’altra banda, algun dels enquestats va confessar fins i tot que els havia lliurat a una altra persona.
En el moment de l’entrevista, un 70% dels consumidors consultats tenien medicaments que els havien sobrat d’altres tractaments amb prescripció mèdica. D’aquestes 568 persones, el 85% tenia analgèsics i antiinflamatoris, el 45% anticatarrals i antigripals, i el 35% antibiòtics.
Habitualment, els guarden a la cuina o al bany. Encara més, el 75% revisa la data de caducitat d’aquest tipus de medicaments amb freqüències menors a un mes. I un 13% no ho fa mai.
Visitem el metge?
Tot i que cada persona va a la consulta del metge una mitjana d’entre 5 i 7 vegades a l’any, l’automedicació és un hàbit freqüent en la nostra societat (fins i tot encara que després es consulti el metge). El SNS la defineix com el consum de medicaments, herbes i remeis casolans per iniciativa pròpia o per consell d’una altra persona, sense visitar el metge.
En l’enquesta, es va comprovar que un 72% dels enquestats han pres algun medicament per iniciativa pròpia i sense consultar-ho amb el metge. Aquesta actitud és més freqüent entre els menors de 44 anys, els qui en general disposen de menys temps per a les seves activitats laborals o d’estudi. També entre els catalans i els navarresos i aquells amb un títol universitari o de postgrau.
Per a fer-ho, esgrimeixen dos motius principals: en primer lloc, perquè consideren que la majoria de vegades són problemes menors i van a la farmàcia perquè els aconsellin. En segon lloc, perquè són problemes de salut repetits.
En aquest sentit, l’OMS adverteix que una de les situacions que es pot qualificar com d’ús incorrecte dels medicaments és quan se’n fa un ús empíric basat en situacions anteriors. Quan un metge recomana un tractament, el SNS ressalta la necessitat d’advertir el pacient sobre el fet de no reutilitzar-lo i no emmagatzemar-lo tret d’autorització expressa (entre altres advertiments). I és que un dels mecanismes més habituals de l’automedicació consisteix en la nova presa de medicaments prescrits anteriorment per un metge.
De les 760 persones consultades que van admetre prendre medicaments per iniciativa pròpia i sense consultar el metge, el 13% assegura que és un costum habitual. El 40% ho va fer fa menys d’un mes i en general, van ingerir un sol tipus de medicina.
Patien principalment tres mals: mals de cap, migranyes o cefalees; símptomes catarrals i gripals; i dolors osteomusculars. I en la majoria, prenien analgèsics i antiinflamatoris per tractar de curar-los; també anticatarrals i antigripals per als dos primers.
Finalment, el 86% va reconèixer que havia aprofitat medicaments que guardava a casa i només el 12% havia anat a la farmàcia a buscar-los. A un altre 3% li ho havia recomanat un familiar, amic o conegut. El 93% va dir que finalment havia resolt el problema de salut sense haver de consultar el metge.
Els antibiòtics són el tercer tipus de medicament que més van utilitzar els entrevistats per tractar els seus problemes de salut sense visitar el metge. Principalment per a infeccions, molèsties estomacals, problemes a la pell i mal de queixal. El 2009, la UE va llançar una campanya contra l’automedicació i la dispensació en farmàcies de medicaments sense recepta (aquest últim, segons l’organització de consumidors Facua, un problema comú a Espanya). I és que els experts asseguren que el nostre país és un dels territoris europeus amb més taxes de resistències a antibiòtics, així com amb uns índexs més alts de consum d’aquesta mena de fàrmacs.
En l’enquesta, es va comprovar que un 13% dels enquestats sempre tracta de solucionar els seus problemes de salut sense visitar el metge i el 59%, de vegades. Aquesta actitud la segueixen, sobretot, els homes, els menors de 44 anys i els que viuen a Catalunya.
Ho fan perquè consideren que el seu problema de salut és lleu, confien en els medicaments i tractaments que ja coneixen i també perquè tenen dificultats per a accedir a la consulta. El 28% assegura que mai du a terme aquest hàbit.
Tot i els riscos que comporta automedicar-se, el 99% dels enquestats diu que mai ha tingut problemes de salut per fer-ho. Només el 12% ha pres alguna vegada medicaments caducats per error i el 85% no tem els efectes secundaris que puguin empitjorar la seva salut. En canvi, no són conscients que hi hagi problemes associats al mal ús dels medicaments, com la resistència als antimicrobians (medicaments utilitzats per a tractar les infeccions causades per bacteris, fongs, paràsits i virus), el malbaratament de recursos, la pèrdua de confiança del pacient i les reaccions adverses amb altres substàncies i dependències.
A més, el 19% reconeix haver aconsellat a familiars o amics un medicament determinat que necessités prescripció mèdica. Ja el 2006, el Ministeri de Sanitat va llançar una campanya en la qual instava la població a no recomanar antibiòtics i altres medicaments que necessitessin prescripció mèdica per suposar un risc per a la salut.
Els medicaments poden salvar-nos la vida, però sempre si es fa un ús racional i correcte. Aquests són alguns consells de la Conselleria de Salut del Govern d’Illes Balears durant el tractament i sobre l’automedicació:
- Prendre la medicació receptada pel metge i seguir les seves recomanacions sobre com i quan cal prendre-la.
- Conèixer la malaltia i la medicació que es pren.
- Per a evitar oblits: fer una llista dels medicaments que cal prendre i quan, i associar les preses a una activitat diària (àpats, anar a dormir, etc.)
- Seguir els consells sobre l’alimentació i l’activitat física.
- En cas de possibles dubtes, sol.licitar informació a un professional sanitari.
- No abandonar el tractament abans del temps indicat.
- En cas d’oblidar una dosi, no s’ha de prendre el doble la següent vegada.
- Quan viatgem, portem la medicació per a tots els dies del viatge juntament amb un informe de la malaltia i el tractament.
Els medicaments poden causar efectes no desitjables en la salut i poden ser incompatibles amb altres medicaments que ja s’estiguin prenent. Abans de prendre un medicament per iniciativa pròpia, s’ha de consultar el metge o el farmacèutic.
- Només són útils si s’utilitzen bé.
- Sempre sota prescripció mèdica.
- En la dosi correcta i durant el temps prescrit.
- Mai en cas d’un refredat o una grip. Els antibiòtics no els curen.
- Per al tractament del dolor, febre o símptomes del refredat podem utilitzar els que ja hem pres amb anterioritat. Si no millorem als pocs dies, hem de consultar-ho al metge o al farmacèutic.
- Si els necessitem de forma habitual, consultem el metge o el farmacèutic.
- Tenim dificultats en la presa o l’administració dels medicaments.
- Hi ha sospites que el medicament no millora el problema de salut.
- Percebem que el medicament està produint molèsties o efectes adversos.
- No aconsellem medicaments a família, amics ni coneguts.
- No ens deixem aconsellar per ningú que no sigui personal sanitari.