Intoxicacions alimentàries: on van els diners, van els bacteris
Bitllets i monedes van de mà en mà sense control. A més de proporcionar-nos el valor dels productes, també són el mitjà de transport de microorganismes que poden derivar en intoxicacions alimentàries. No importa el seu valor econòmic, ni tampoc el dibuix o el color. Quan canvien de mà en una transacció associada al tractament dels aliments, els bitllets i les monedes es transformen en font d’agents patògens.
Diversos estudis han avaluat la supervivència de bacteris en bitllets de diferents països i han determinat que aquests es poden transmetre a les persones. L’últim estudi, elaborat per experts de la Universitat de Nova York, ha detectat en bitllets d’1 dòlar prop de 3.000 tipus de patògens com ara Staphylococcus aureus i E. coli.
La majoria dels bacteris poden sobreviure en superfícies que es poden convertir en font de transmissió de patògens, si no se segueixen les mesures d’higiene adequades. Les fonts poden ser diverses: la contaminació fecal produïda després d’usar el bany o tocar menjar, la manipulació de productes crus amb contaminació superficial elevada o la contaminació pel contacte amb objectes d’ús comú entre persones, com el telèfon, diners, claus o baranes.
Els bitllets s’emmagatzemen en condicions higièniques molt variades. Els diners en paper contenen una àmplia superfície per a albergar bacteris i microorganismes. Diverses recerques temen que es converteixin en agents per a la transmissió de microorganismes que causen malalties. Aquests contaminants es poden transmetre de forma directa pel contacte amb les mans o de manera indirecta per mitjà dels aliments.
Tot i que no és clar com sobreviuen els bacteris en el paper i com es transfereixen, els treballs científics en aquest camp han crescut. En canvi, pocs estudis han examinat la contaminació de les monedes, ja que es considera que tenen un factor limitant (el coure) a la supervivència bacteriana.
A la recerca nord-americana s’uneix un altre estudi recent, elaborat per experts d’Aràbia Saudita i de França i publicat a l’abril a Future Microbiology. Revela que bacteris com Salmonella i S. aureus són els principals patògens que s’han aïllat dels bitllets. D’una banda, la recerca conclou que, en la seva detecció, influeixen aspectes com les mans humides (poden transferir un nombre més alt d’agents infecciosos); també, que els bacteris sobreviuen durant mesos en les superfícies; i, finalment, que en molts establiments de menjar els manipuladors toquen diners i aliments alhora.
Segons una altra recerca, elaborada per experts de la Universitat d’Oxford i publicada el 2013, els diners es perceben com un dels elements menys higiènics de tots, per sobre de les baranes de les escales metàl.liques, els botons dels caixers automàtics o els llibres d’una biblioteca. Segons el treball, els bitllets del Regne Unit són dels més bruts dels 15 països europeus analitzats, seguits de la corona de Dinamarca i l’euro d’Àustria.
La higiene de les mans està considerada una de les principals garanties per prevenir a aquest tipus de brots. És molt important rentar-se amb aigua tèbia i sabó abundant, i eixugar-se després amb un drap net o unes tovalloles d’un sol ús. L’aigua tèbia contribueix a l’eliminació dels microorganismes que puguin trobar-se a la pell. Les eines de manipulació d’aliments també poden influir en la prevenció de la contaminació encreuada que es produeix entre els diners i els aliments.
Les mans s’han de rentar sempre abans de menjar i cuinar, durant la manipulació dels aliments, després de netejar o tocar productes de neteja o escombraries, després d’anar al bany, de tocar animals i mascotes, de curar-se una ferida, de visitar o cuidar persones malaltes, de sonar-se el nas, de canviar un bolquer, d’estar al jardí, d’utilitzar transport col.lectiu i, per descomptat, després de tocar diners.
A més de rentar-se les mans, s’ha proposat la fabricació de bitllets amb materials polimèrics antimicrobians actius, destinats a impedir el creixement de microorganismes per a limitar els riscos de contaminació durant la seva manipulació. També es proposa el tractament dels bitllets amb ions metàl·lics, amb propietats antibacterianes.
Els bitllets estan fabricats a partir de fibra de cotó, que els proporciona resistència i durabilitat. A més, estan impregnats amb alcohol polivinílic per donar-los una resistència extra i evitar la falsificació. Amb tot, l’estudi “Els diners i la transmissió de bacteris”, publicat el 2013, sosté que és probable que les propietats dels bitllets constitueixin un factor que afecti la supervivència dels bacteris.