Els pares comprenen la importància de menjar 5 racions de fruita i verdura al dia?
Sí, sobretot, quan tenim nens petits. Fins a 3 anys, prestem molta atenció a la seva dieta i som molt estrictes. Passada aquesta edat, lluitem contra altres factors, com ara les neofòbies o que el nen tingui una gana diferent i erràtica. Aquestes situacions s’han de gestionar amb paciència i amb un entorn de tranquil.litat, en el qual siguem capaços de donar l’exemple.
I donem un bon exemple?
No, les estadístiques ho indiquen així. El 40% dels nens d’entre 5 i 14 anys no pren fruita diàriament i el 20% ho fa dues vegades a la setmana com a màxim. Amb les verdures és pitjor: el 63% dels nens no en consumeix diàriament i la xifra s’agreuja entre els nens de 6 i 9 anys, el 85%. Com a contrapartida, sí que prenen menjar ràpid i refrescs amb freqüència setmanal, fins i tot més d’una vegada a la setmana.
Com es poden incorporar les fruites i verdures al menú dels nens?
Per exemple, si a casa preparem uns trossos de fruita fresca per esmorzar i els hi oferim juntament amb el que estiguin prenent (llet, pa o cereals), és molt probable que se’ls mengin. Sobretot, si ho fem amb regularitat i nosaltres també en mengem. Entre hores o els berenars són altres bons moments per a oferir fruita. Les postres sempre han de ser de fruita, no podem substituir-la per un lacti. Les verdures: per dinar i sopar. Hi ha moltes opcions: fer un plat d’espaguetis i incloure-hi fulles d’espinacs crus o afegir més verdura a la salsa de tomàquet, de tipus samfaina. La idea és que coneguin un elenc variat tant d’aliments com de preparacions.
Quina és la clau per a aconseguir que els nens mengin bé a casa?
Hem de tenir un pla. És fonamental establir per endavant els horaris de menjar, els tipus de plats que se serviran, les racions, el respecte cap al gust dels nens i la coherència entre els pares. A més, ha de ser un pla que nosaltres puguem assumir. Si no, els nostres fills estaran legitimats per a negar-s’hi. Així, la coherència és important; l’entorn, facilitador, sense tensió, sense crits, sense improvisació. Quan improvisem, recorrem a aliments de fàcil preparació, molt sovint precuinats i rics en greixos i sal.
Per què els nens mengen tan bé al menjador escolar i a casa, no?
Per l’entorn. Al menjador escolar es dóna un entorn favorable: és socialitzador, no hi ha tensió ni tampoc una pressió continuada per part dels cuidadors. A casa, la televisió està encesa moltes vegades, els pares ens posem nerviosos perquè el nen no menja amb la diligència que esperem, cridem i hi ha tensió i incoherències a taula. És importantíssim crear un ambient assossegat i no perdre el control. Els nens poden tenir algun capritx, algun gust especial, però el que diàriament es fa a casa és responsabilitat dels pares.
Menjar sa és més car?
No. Un estudi fet en l’Associació “5 al dia” va posar en evidència que menjar els 600 grams diaris de fruites i verdures recomanats no costa més de 0,60 euros. Per tant, el preu no és el problema. Sí que és cert que és més fàcil comprar aliments insans que no sans. Molt sovint, som vulnerables a la pressió de la publicitat, al “3×2”, que sol coincidir amb aliments grassos o que tenen molt de sucre afegit. Això ocasiona, en algun moment, desequilibris nutricionals en les famílies que opten per aquests preus especials de manera habitual. Les fruites i hortalisses són compatibles amb petites economies. Tot i això, els grups de població amb menys recursos tenen més risc d’obesitat i malalties cròniques perquè els aliments que seleccionen tenen un pitjor perfil nutricional.
Quin paper tenen els avis en l’alimentació dels petits?
En general, els avis tenen un patró de dieta mediterrània de més adherència. Quan cuiden els néts, hem de fer-los coneixedors del nostre pla d’alimentació i salut, explicar-los què mengen els nens i amb quina freqüència. Ells han de ser partícips de la nostra estratègia. I si no en tenim, probablement menjaran millor amb els avis que no amb nosaltres.