Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Quant de sucre ingereix la nostra canalla?

Els espanyols tripliquen el consum de sucre recomanat al dia, i els infants no es queden enrere. Més enllà de les socorregudes galetes, la majoria dels productes que prenen diàriament s’endolceixen amb aquesta substància.

Els últims temps, el sucre ha esdevingut un bocí amarg per a moltes famílies. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en la guia Ingesta de sucres per a adults i nens (2015), estableix en 50 grams al dia el consum màxim de sucre en adults (uns 12 terrossos), i en 37 grams (9 terrossos aproximadament) el límit per als més petits. Límits acceptats per totes les societats científiques de referència i associacions pediàtriques i que de vegades es tradueixen en al·lusions, com ara “el verí blanc” o “el sucre mata”. Tot i això, els experts en nutrició mostren objeccions davant d’aquestes asseveracions. Ho explica la dietista nutricionista Beatriz Robles: “Es recorre a aquest tipus de missatges per cridar l’atenció dels consumidors. La diferència d’un verí o un tòxic és que presenta efectes adversos en dosis molt petites”. Però això no passa amb el sucre, un ingredient necessari, però no com s’entén habitualment. “L’organisme necessita sucres simples, però els pot obtenir amb fonts dietètiques com els hidrats de carboni complexos, que es troben en aliments com llegums, hortalisses o cereals; els sucres intrínsecs, com els de la fruita, o el glucogen que emmagatzemem al fetge”, explica Robles.

Quant ens en passem?

A Espanya, el consum de glucosa triplica les recomanacions de l’OMS en adults, com va destacar l’estudi ANIBES, i preocupa en la població infantil, on l’últim informe Aladino va detectar que un 60% de nens consumeixen un mínim de quatre vegades a la setmana aliments altament ensucrats que haurien de ser d’ingesta ocasional, com ara galetes, llaminadures, batuts o nèctars. Les conseqüències d’aquest abús són ben conegudes en la infància: es tradueix en un empitjorament de la salut bucodental, el sobrepès i l’obesitat –amb el risc d’esdevenir patologies cròniques en l’etapa adulta–, a més de diabetis del tipus 2, malalties cardiovasculars o fetge gras. Amb tot, cal tenir clara la diferència entre els tipus de sucres:

  • Intrínsecs. Els que es troben de manera natural en les fruites; el seu consum no perjudica la salut per excessiva que sigui la ingesta.
  • Lliures. Són tots els monosacàrids i disacàrids afegits als aliments per fabricants, cuiners o consumidors. En aquesta categoria també s’inclouen els que estan presents en els sucs naturals; el seu consum en excés està associat a riscos per a la salut.
  • Naturals. Un subtipus dins dels lliures –és a dir, perjudicials quan es consumeixen en excés–, com la mel, el sucre morè i els xarops.

Per a conèixer on s’amaga el sucre que ingereixen els més petits, el dietista Pablo Ojeda analitza alguns productes habituals en la seva dieta.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions