Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com podem distingir quines hem de llençar al vàter i quines no : Adéu al “monstre de les tovalloletes”

Aquesta mala pràctica suposa una despesa de milions d’euros cada any per a eliminar els embussos en desguassos i canonades. A més, pot causar estralls en la naturalesa.

Els efectes que tenen les nostres accions sobre la natura i la resta de la societat van més enllà de l’evidència i fins i tot arriben fins al vàter de casa nostra. És el que passa quan llencem tovalloletes humides al vàter, una mala pràctica que genera greus problemes de caire ambiental, econòmic i de salut perquè embussem o contaminem el sistema sanitari de les ciutats. Un exemple il·lustratiu el van viure els veïns d’Eivissa el 2017, quan una bola de tovalloletes humides va bloquejar el sistema de depuració de l’illa i va acabar abocant les aigües fecals al mar. Un parell d’anys després també va saltar l’alarma a la ciutat de València, que va haver de destinar més de vuit milions d’euros a desembussar les canonades, farcides d’aquest producte d’higiene.

Una guia per al consumidor

L’absència d’una reglamentació clara sobre quins productes són biodegradables i desintegrables ha fet que s’utilitzin aquests termes sense un rigor precís i ha generat confusió en els consumidors. Per a lluitar contra l’anomenat monstre de les tovalloletes, batejat així per l’aspecte de massa greixosa, l’Associació Espanyola de Normalització, amb la participació de fabricants i empreses del sector dels sanejaments, va elaborar la norma UNE-149002:2019, que estableix els requisits per a distingir els productes d’un sol ús per al vàter dels que no ho són.

Aquests criteris es materialitzen en un logotip de dos colors, visible en els envasos i amb un disseny comú en tota la indústria.

  • El verd indica que és apte per a la correcta eliminació a través del vàter.
  • El vermell adverteix que en cap cas hauran d’acabar al vàter, sinó a la paperera.

“Aquests dibuixos ajuden els consumidors a identificar les tovalloletes aptes i així es poden evitar problemes mediambientals i econòmics greus”, explica Fernando Morcillo, director de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejaments (AEAS).

Per a aconseguir el logotip verd, les tovalloletes han de superar cinc proves de laboratori (vegeu el requadre de l’esquerra), relacionades amb la composició, la dispersió, la desintegració, la sedimentació i la biodegradació. “Es pot resumir que aquests productes no continguin materials plàstics, no surin i que es puguin desintegrar, per a no embussar ni obstruir les xarxes de sanejament públic”, explica Judit Sisternes, responsable de Gestió de Productes per a la Salut i Higiene de l’Institut Tecnològic Tèxtil (Aitex), l’únic laboratori espanyol que fa aquestes proves. És important matisar que aquesta norma no és de compliment obligat, “però la nostra sensació és que molts fabricants l’assumeixen de manera voluntària”, matisa aquesta experta.

Biodegradable versus desintegrable

A més de servir de guia en la compra, aquesta norma també evita que els fabricants puguin fer servir reclams enganyosos en els productes i que creïn confusió en els consumidors. Si l’envàs diu que és biodegradable implica que és respectuós amb el medi ambient? No exactament. Aquest concepte tan gastat només indica que un material es pot desintegrar per l’acció biològica d’éssers vius, com microorganismes, fongs, plantes o animals. Encara que és una característica favorable, no indica una bondat absoluta del producte, ni que el procés sigui ràpid. Segons el director d’AEAS, perquè siguin biodegradables i que no donin problemes, s’han de descompondre en un termini de 5 dies i 30. Però quan la tovalloleta inclou materials sintètics per a aportar resistència, la degradació és molt lenta i es pot demorar fins a centenars d’anys.

Per això, és important diferenciar aquesta paraula d’unes altres molt utilitzades en aquest context. Per exemple, quan s’indica que un producte és desintegrable, vol dir que es dilueix ràpidament quan entra en contacte amb l’aigua. Si és d’un sol ús, està pensat per a utilitzar-se una única vegada i després llençar-lo, de vegades, al vàter i, unes altres, a la paperera. I en alguns envasos també es fa referència al terme anglès flushable, utilitzat per a indicar que es pot dipositar al vàter.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions