Veritat o mentida: soia, ni un miracle ni un aliment perillós
És un bon substitut de la carn // Veritat, però…
Els nutricionistes aconsellen prendre soia dins d’una dieta equilibrada, sense reemplaçar cap aliment, perquè, en una alimentació saludable que inclogui una àmplia varietat de vegetals, no s’ha de substituir la carn per la soia. Però si seguim una dieta vegetariana, la soia és el substitut perfecte: font de greixos saludables, conté proteïnes d’alt valor biològic i aporta tots els aminoàcids essencials. Aquests nutrients es poden aconseguir gràcies a la soia texturitzada (elaborada a partir de farina de soia), que es pot cuinar com a salsa bolonyesa i en hamburgueses, entre moltes altres preparacions. 100 g d’aquest producte contenen 50 g de proteïna, enfront dels 25 g que té un tall de vedella o els 41 g d’un tall de pollastre. Malgrat això, quan comprem hamburgueses o salsitxes de tofu ja preparades, hem de mirar bé l’etiquetatge, ja que solen estar acompanyades d’altres ingredients per a donar-los sabor (pastanaga, arròs, ceba, xampinyó) i, al final, la quantitat de soia es redueix i aporta menys proteïna que un tall de carn (14 g de proteïna per 100 g). Això sí, el que mai podrà aportar la soia és la vitamina B12, ja que aquesta només es pot obtenir d’aliments d’origen animal.
La beguda de soia és igual que la llet de vaca // Fals
La beguda de soia no és tan completa des del punt de vista nutricional: la llet de vaca té proteïnes d’alt valor biològic (98% enfront del 70% de la soia). Això sí, si no podem prendre llet de vaca (si som al·lèrgics a la proteïna de la llet, intolerants a alguns dels seus components o seguim una dieta vegana), la beguda de soia és la millor si volem aconseguir nivells semblants de proteïnes (és l’única de les begudes vegetals amb un contingut comparable). En calci, però, la de soia és molt més pobra. Si un got de llet té 220 mg de calci, un de soia en té uns 50 mg. Per això, és millor triar una beguda de soia enriquida amb calci. De tota manera, l’organisme absorbeix millor el calci orgànic (el que és en la llet) que l’inorgànic (el que s’afegeix).
Pot alterar l’hipotiroïdisme // Veritat
Hi ha evidències científiques que la soia interacciona amb el medicament contra l’hipotiroïdisme (levotiroxina), ja que en dificulta l’absorció. Els especialistes recomanen que, si patim aquesta patologia (una alteració de la glàndula tiroides), no hem d’abusar d’aquests aliments i hem de prendre la medicació unes quatre hores abans d’ingerir qualsevol producte que contingui soia. Els nens amb hipotiroïdisme congènit tenen totalment prohibits els productes amb soia. En persones sanes i que ingereixen prou de iode en l’alimentació, però, no hi ha proves que aquest llegum danyi la funció del tiroides.
El seu consum és bo per a controlar el colesterol // Veritat
Nombrosos estudis assenyalen que el consum de soia pot exercir efectes beneficiosos sobre el control de l’excés de colesterol en sang (hipercolesterolèmia). El 2019 es va publicar a The Journal of Nutrition una metaanàlisi que analitzava 43 estudis i va concloure que prendre 25 g diaris de soia redueix els nivells de colesterol entre un 3 % i 4 %. Per a alguns investigadors independents, aquesta reducció en els nivells de colesterol que s’observa en els estudis no és que vagi lligada a la ingesta de soia, sinó a la reducció del consum de greixos animals en general. Per a disminuir el colesterol cal tenir en compte molts aspectes, i no només el dietètic: és fonamental tenir uns hàbits saludables i evitar el sedentarisme.
Veritat o mentida: soia, ni un miracle ni un aliment perillós (II)
Té un efecte feminitzant en els homes // Fals
Existeix un fals rumor que assegura que les ipriflavones de la soia, que tenen una estructura molt similar a l’estrogen que produeix el cos de la dona, poden interferir en l’activitat hormonal dels homes que en consumeixen i causar problemes de fertilitat o disfunció sexual. No és veritat. Els estrògens femenins són les hormones responsables de les característiques sexuals de les dones, com el creixement de les mames o l’aparició de la menstruació, però perquè les ipriflavones puguin causar algun efecte en la salut reproductiva o en el físic dels homes s’haurien de consumir en grandíssimes quantitats i, a més, l’activitat estrògena de les ipriflavones és molt menor que la de l’hormona natural (l’activitat estrògena és 1/1000 menor que els estrògens naturals). La quantitat de soia que s’hauria de consumir no es podria aconseguir mai amb aliments. Passa el mateix amb els nadons alimentats amb llet de fórmula de soia. Tots els estudis realitzats confirmen que no hi ha cap cas de nens que hagin vist afectats els seus òrgans sexuals pel consum d’aquest aliment.
El seu cultiu és una de les causes principals de la desforestació // Veritat
El 80% de la desforestació a l’Amazones o al Gran Chaco argentí es deu a l’agricultura que arrasa els boscos per a produir principalment tres productes: la carn de boví, l’oli de palma i la soia, segons dades d’Ecologistes en Acció. Els europeus importem 33 milions de tones de soia cada any dels productors més grans, el Brasil i els Estats Units: la majoria estan destinades a l’alimentació del bestiar, però una altra bona part acaba al nostre cistell d’anar a comprar. Segons un informe publicat al juny de 2020 per la revista Science, entre el 18% i el 22% de la soia que importa la Unió Europea des del Brasil procedeix de l’activitat il·legal de desforestació a les regions brasileres de l’Amazònia i el Cerrado.
Tota la soia que consumim a Europa és transgènica // Fals
La soia transgènica s’obté per enginyeria genètica per a fer-la més resistent a herbicides i insectes. Encara que aquest tipus de soia és tan saludable com la convencional, la regulació europea exigeix que tots els productes que contenen soia transgènica ho indiquen en l’etiquetatge. Malgrat aquesta normativa, sí que es poden colar traces de soia transgènica en els productes elaborats amb aquest llegum perquè, per sota d’un 0,9%, està permesa entre els ingredients sense que s’hagi d’assenyalar en l’envàs. Segons dades de Greenpeace, la immensa majoria de la soia transgènica s’utilitza en l’elaboració de pinsos per a animals, no per al consum directe humà.
La soia és un llegum que té l’origen a l’Orient (la Xina i el Japó) i que destaca per les seves propietats nutricionals. És rica en proteïna, tant en quantitat (el gra de soia cru aporta un 36,5% de proteïna) com en qualitat, ja que té els 8 aminoàcids essencials. Els seus greixos són poliinsaturats (hi destaquen els omega-3 i omega-6), i no conté ni colesterol ni greixos saturats. Aporta magnesi, calci, ferro potassi i fòsfor, folats, vitamina E, A i diverses del grup B.
Dels seus grans s’obtenen diferents productes que podem trobar en el mercat i que, segons el seu processament, es poden classificar en:
- Soia no fermentada. Tofu (preparat de llavors de soia, aigua i solidificants), beguda de soia, edamame (la beina), brots de soia, farina, soia texturitzada i oli.
- Soia fermentada. Natto (llavors de soia cuites i fermentades), miso (condiment elaborat a base de soia fermentada), tempeh (llavors de soia fermentades amb el fong rhizopus) i salsa de soia.