Els sulfits poden provocar reaccions al·lèrgiques?
Els sulfits són composts que apareixen de manera natural en alguns productes a causa de la fermentació (com en el vi), però que també es poden afegir com a additius per les seves propietats conservants: prevenen l’oxidació dels greixos, eviten el creixement de microorganismes i mantenen el color dels aliments. L’efecte advers que provoquen no es considera una al·lèrgia perquè el seu mecanisme d’acció no és clar, però és cert que poden desencadenar reaccions de sensibilitat especialment en persones asmàtiques, en les quals es manifesta com a atac d’asma; o en persones sanes, en les quals apareix urticària o angioedema. S’identifiquen fàcilment en l’etiqueta perquè la normativa obliga a declarar-los si estan presents en l’aliment en concentració superior a 10 mg /kg o 10mg /l.
El pollastre pot tenir anisakis?
Menjar un peix amb anisakis pot causar dos tipus d’al·lèrgies: l’anisakiosi, que es presenta en qualsevol persona que ingereix el paràsit viu i es manifesta amb símptomes gastrointestinals, i l’al·lèrgia a les proteïnes de l’anisakis, que només apareix en persones sensibles i que hagin consumit un aliment que contingui el paràsit (viu o mort). Alguns estudis apunten que si el pollastre s’alimenta amb farina de peix contaminat per anisakis, les proteïnes al·lèrgenes podrien travessar l’intestí de l’au i passar a la carn. Com que la cocció no les destrueix, poden desencadenar la reacció al·lèrgica en persones altament sensibilitzades. Però es tractaria de casos anecdòtics.
Bullir arròs i pasta el dia d’abans ens engreixa menys?
El midó resistent és una forma d’hidrat de carboni predominant en aquests aliments, que els enzims de l’ésser humà no aconsegueixen digerir. Per això aporta menys calories, actua com a prebiòtic i s’estudia pels possibles efectes sobre el control del colesterol o la glucèmia. Si se sotmet la pasta i l’arròs a cicles d’escalfament i refredament es pot incrementar aquest midó. Però cal anar amb compte, perquè els canvis de temperatura augmenten el risc d’intoxicacions per Bacillus cereus.
Les “suposades” propietats de l’arbre de l’oli de ben
L’arbre de l’oli de ben és originari de l’Himàlaia; les seves llavors, beines i fulles són comestibles. Aquestes últimes es fan servir perquè contenen glucosinolats, flavonoides i àcids fenòlics, als quals s’atribueixen propietats contra la diabetis, la hipertensió o el càncer. No obstant això, l’evidència de la seva eficàcia és limitada, perquè s’ha investigat molt poc en humans i no hi ha certesa sobre la seva seguretat. En qualsevol cas, sempre s’ha de consumir sota supervisió mèdica.
Per què l’arròs vaporitzat és la millor opció
L’arròs vaporitzat s’elabora sotmetent els grans del cereal a un remullat en aigua calenta seguit d’una cocció amb vapor, així s’aconsegueixen canvis en el midó, que es fa resistent. En aquest procés s’incrementa la concentració de vitamines del grup B i de fòsfor. Amb aquest arròs s’eleva menys la glucosa en sang, per tant és un avantatge contra l’arròs blanc.
Els suplements amb probiòtics i els problemes digestius
L’Organització Mundial de la Salut descriu els probiòtics com a microorganismes vius que, administrats en quantitats adequades, confereixen un benefici per a la salut. Durant les últimes dècades s’han investigat els seus efectes positius, amb resultats prometedors en els trastorns gastrointestinals. Però sota el concepte “probiòtic” s’inclouen microorganismes molt diferents i les seves propietats i eficàcia no són vàlides per a tots de manera general, sinó que són específiques de cada soca quan es pren en una dosi concreta durant un temps determinat.
L’Associació Americana de Gastroenterologia acaba de publicar una guia on recomana no prendre probiòtics en el tractament de trastorns com la malaltia de Crohn o la síndrome d’intestí irritable. Sí que poden tenir beneficis en nens amb gastroenteritis i per a prevenir infeccions intestinals quan se segueix un tractament amb antibiòtics, però sempre utilitzant una combinació determinada de probiòtics. No s’han d’administrar sense supervisió mèdica a persones immunodeprimides o amb danys intestinals, perquè poden tenir efectes adversos.