Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Formatge ratllat : Formatge ratllat: el millor no sempre és el més car

Els formatges ratllats ens permeten estalviar temps i esforç, però convé fixar-se bé perquè podem trobar-hi grans diferències. A continuació, us mostrem algunes claus per a conèixer aquest producte.

El formatge és un dels aliments que no sol faltar al cistell d’anar a comprar. Perquè ens fem  una idea, durant el 2019 a Espanya cada persona va consumir 7,8 kg de formatge. És a dir, una quantitat equivalent a gairebé vuit peces de formatge curat d’un quilo cadascuna o a unes 53 bosses de formatge ratllat. Aquest consum elevat, entre altres coses, és perquè es tracta d’un aliment molt versàtil. Per exemple, és habitual menjar-se’l a trossos o a talls acompanyat d’una mica de pa, però també solem donar-li molts altres usos: en postres, sandvitxos, torrades o en receptes de carn, com ara hamburgueses, llibrets de pernil i formatge o cachopos. Encara que si, parlem de plats calents, sens dubte les receptes on posem formatge amb més freqüència són les pizzes i la pasta.

En aquests plats solem afegir formatge ratllat per a cobrir la superfície i gratinar (com en una pizza o una lasanya), o bé formatge en pols per a barrejar-lo amb l’aliment (per exemple, en uns espaguetis). Per fer-ho podem ratllar un tros de formatge directament al moment, o comprar una bossa de formatge ratllat. Aquesta última opció és molt habitual, sobretot perquè ens permet estalviar temps i esforç. Però si ens decidim per la bossa ens hem de fixar bé, perquè hi ha grans diferències entre els diferents productes.

No és formatge tot el que sembla

A primer cop d’ull tots els formatges ratllats poden semblar similars. Potser les diferències més importants es troben en qüestions com el preu, la marca, el disseny de l’envàs o la varietat de formatge, per exemple, si es tracta d’emmental o d’una combinació de quatre formatges. Però abans de fixar-nos en aquests detalls hauríem de tenir present un aspecte més rellevant: les diferents categories comercials que hi ha. En aquest grup de productes podem distingir-ne de tres tipus:

  • Formatge. És el que normalment esperem trobar quan adquirim aquests productes. Es tracta simplement de formatge que s’ha ratllat per obtenir així els petits encenalls amb què preparem diferents receptes. S’elabora a partir de llet, gràcies a la coagulació que es produeix per l’acció del quall o d’altres coagulants permesos. A més de llet –sencera o desnatada totalment o parcialment– s’hi poden utilitzar altres ingredients lactis, com ara nata, sèrum de mantega o una barreja d’alguns o de tots, sempre que la relació entre la caseïna (la proteïna principal de la llet) i les proteïnes del sèrum (el líquid que es desprèn després de la coagulació) sigui igual a la de la llet o superior.
  • Formatge fos. Aquest producte no és formatge, sinó formatge que s’ha sotmès a un procés de fusió. Concretament s’obté a partir de la transformació del formatge mitjançant diferents procediments. Normalment se’n mol una varietat o diverses, es barregen entre si o amb altres ingredients, es fonen i s’emulsionen, és a dir, es pasten o es baten fins a obtenir una barreja homogènia. S’hi poden afegir llet o productes lactis –per exemple, sèrum lacti, nata o mantega– i altres ingredients permesos, com ara colorants, potenciadors del sabor o sals fundents.
  • Succedanis de formatge. Són tots els productes que semblen formatge o formatge fos, però no encaixen en cap d’aquestes dues categories perquè no compleixen els requisits necessaris per a fer-ho. Sol tractar-se de productes compostos principalment per una barreja de greixos o olis als quals s’afegeix una petita proporció de formatge i altres ingredients. És a dir, són productes de baixa categoria comercial i són més barats que els anteriors. El problema principal és que l’envàs ens pot despistar. Per exemple, solen mostrar paraules com “sandvitx”, “pizza” o “burger”, al costat d’imatges d’aquests aliments, de manera que si no llegim l’etiqueta amb atenció podem acabar ficant al cistell de comprar alguna cosa que no té gaire a veure amb el que volíem comprar, per l’escassa proporció de formatge.

Si volem saber de quin tipus de producte es tracta és important que llegim la denominació legal de venda, que normalment es mostra dalt de la llista d’ingredients. Entre els productes analitzats no s’ha inclòs cap succedani de formatge perquè és poc freqüent trobar-lo al supermercat. El que sí que hi ha en els productes seleccionats són dos formatges fosos (El Caserío Filatto i El Caserío en pols), mentre que la resta són formatges. En aquests últims la denominació de venda també ens ofereix informació important sobre la varietat de formatge, que és un factor clau, ja que determina les característiques del producte: composició, sabor, aroma, textura, preu…

Anàlisi

Per fer aquesta guia de compra es van seleccionar formatges ratllats o en pols elaborats per marques capdavanteres al mercat, en les quals es va analitzar, principalment:

  • Puntuació Nutri-Score. La valoració està determinada per l’aportació de calories i per la quantitat de greix, proteïnes i sal.
  • Els ingredients. Per a conèixer la qualitat comercial, especialment pel que fa al contingut de llet i al tipus de formatge.
  • La informació comercial. Analitzem si aporta informació de valor o si pot ser confusa o portar el consumidor a engany.
  • Preu. No va ser un criteri per a avaluar-ne la qualitat, però la relació qualitat-preu s’ha tingut en compte per a les posicions del rànquing.
  • L’etiquetatge. Es va analitzar si compleix la legislació vigent.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions