Els canvis que arriben per als pròxims jubilats

Els canvis que arriben per als pròxims jubilats

Les pensions i les successives novetats o propostes fa mesos que acaparen titulars als mitjans de comunicació. És comprensible, ja que les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) recullen que és una de les qüestions que més preocupen als espanyols. Als més joves, si arribaran a cobrar-la, i als qui tenen la vista posada en la jubilació, de quin import serà.

A Espanya hi ha 8,9 milions de pensionistes. Enguany tots cobraran més que el 2021. Aquesta millora es deriva de la nova fórmula per a calcular la revaloració i que vol garantir que els jubilats no perdin poder adquisitiu. Segons el nou mecanisme, la quantia de les pensions contributives el 2022 serà un 2,5% més alta; és a dir, l’IPC mitjà dels últims 12 mesos calculat al desembre. A més, si algun any aquesta taxa és negativa, l’estipulat és no aplicar la rebaixa.

Pel que fa a les pensions mínimes i les no contributives, és a dir, les destinades als ciutadans que no hagin cotitzat mai o els 15 anys mínims per a obtenir les prestacions, la pujada d’aquest any és del 3%.

Així es fa el càlcul de la pensió

Un altre assumpte és la quantia de les pensions dels que es jubilen a partir d’ara. Per a calcular l’import es té en compte el nombre d’anys treballats, la base de cotització i, a més, la situació familiar; per exemple, si té cònjuge a càrrec seu. Es pot consultar una estimació de la pensió que tindrà d’aquí a uns anys al portal electrònic Tu Seguridad Social (tu.seg-social. gob.es), però hi ha canvis en marxa, per tant la simulació potser no serà gaire precisa.

Com es va acordar fa una dècada, el 2022 és el primer exercici on es tindran en compte les cotitzacions dels últims 25 anys treballats per a fer el còmput de la prestació. És a dir, 12 mesos més que el 2021 i 10 anys més que el 2012, quan va engegar una reforma que ha anat incrementant progressivament el període que serveix de base. Aquesta modificació fa que moltes vegades la quantia de la prestació sigui una mica més baixa que fins ara. Els experts diuen que el normal és que el sou d’una persona augmentarà al llarg de la seva vida laboral, de manera que si calculem la mitjana del que han cotitzat els últims 15 anys serà més alta que si fem l’estimació sobre 25 anys. De tota manera, aquesta no és una regla fixa, ja que al llarg de la nostra vida laboral hem pogut tenir períodes de desocupació o rebaixa en el salari en la fase final, que farien beneficiosa l’ampliació del temps de càlcul.

Encara més, els 25 anys vigents avui podrien augmentar si es compleix la reclamació de Brussel·les d’allargar encara més el període de còmput. De fet, “la tendència és considerar tota la vida laboral per al càlcul de la pensió de jubilació de la Seguretat Social”, apunta l’economista Carlos Herrera, membre del Comitè de Serveis d’EFPA, l’associació espanyola d’assessors i planificadors financers.

Un altre possible canvi que es valorava al tancament d’aquesta edició era un augment en el percentatge que aporten empleats i ocupadors per a millorar les bases de cotització.

L’edat pesa en la quantia

Pot ser que qui ja estigui pensant en la jubilació tingui al cap els 65 anys com l’edat en què habitualment un pot deixar de treballar, però no és exactament així. Des del 2013 i fins al 2027, s’estan aplicant canvis que afecten progressivament l’edat per a poder accedir a la jubilació i en quines condicions. De fet, l’edat ordinària per a jubilar-se el 2022 cobrant el 100% de la mensualitat que ens correspongui són els 66 anys i dos mesos. És a dir, dos mesos més que el 2021. En aquesta mateixa proporció anirà augmentant fins a posar-nos en els 67 anys el 2027.

També ens podem jubilar abans d’aquesta edat, en concret a partir dels 65 anys, però hauríem de tenir cotitzats més de 37 anys i sis mesos. Això el 2022, perquè el 2027 només podran fer-ho els qui hagin acumulat no menys de 38 anys i mig cotitzats, segons la progressió prevista.

Els comptes de la jubilació anticipada

Independentment de si un es pot jubilar amb 65 anys, complint el període mínim cotitzat, o amb 67 i dos mesos, si no hi arriba, l’accés a la jubilació es pot avançar dos exercicis si la decisió és voluntària –jubilació anticipada– o quatre anys si és conseqüència d’una reestructuració laboral decidida per l’empresa o si s’està en l’atur –prejubilació o jubilació forçosa–. Això sí, ha de ser conscient que la seva pensió patirà una retallada.

Cada trimestre anticipat té una penalització que avui dia varia, segons els anys cotitzats, entre un 1,5% i un 1,875%, si és una jubilació forçosa, i entre l’1,625 i el 2%, si és una jubilació anticipada voluntàriament.

Aquesta retallada s’aplica sobre la base reguladora que usa la Seguretat Social per a estimar la pensió, i que té a veure amb el nostre últim sou. Però, què passa si després d’aquestes penalitzacions el resultat continua sent superior a la pensió màxima? S’aplica una segona retallada del 0,5% per trimestre avançat, que serà un 2% anual. És a dir, avançar la jubilació per als qui cobren sous alts té un cost relatiu més baix que per a les nòmines més petites, que poden patir una retallada de fins al 8% anual.

Aquesta situació se soluciona en una nova normativa que, al tancament d’aquesta edició, encara s’estava tramitant. Si tira endavant, la diferència seria important, ja que el coeficient reductor s’aplicarà directament sobre la pensió, no ja sobre la base reguladora. Es tracta d’una de les diverses mesures que es valoren per a desincentivar la jubilació anticipada, en paral·lel a la posada en marxa d’estímuls per a prolongar les carreres professionals. En qualsevol cas, aquestes reformes no començarien a aplicar-se fins al 2024.

En aquests moments de canvis normatius, l’expert d’EFPA recomana que els càlculs de la data més convenient per a accedir a la jubilació i estimar la pensió pública, els faci un gestor administratiu expert a tramitar expedients de jubilació a la Seguretat Social.

A més, en determinades professions és possible jubilar-se abans, fins i tot amb 52 anys en alguns casos. Aquesta opció existeix per als qui exerceixen funcions de “naturalesa excepcionalment penosa, perillosa, tòxica o insalubre i acusin índexs de morbiditat o mortalitat elevats”, segons recull la legislació. Entre aquests col·lectius hi ha els treballadors de la mineria o el ferrocarril, el personal de vol, professionals taurins, bombers, artistes, membres de forces i cossos de seguretat (Policia Nacional i Guàrdia Civil, Ertzaintza, policies locals)… Cada col·lectiu té unes penalitzacions diferents en l’import de la pensió per accedir a la jubilació abans d’hora.

Viabilitat del sistema

Agents socials i polítics fa anys que dissenyen reformes que puguin assegurar la viabilitat del sistema de pensions vigent, que igual que en altres països del nostre entorn es basa en tres pilars: la pensió pública, la previsió per mitjà de l’empresa i l’estalvi aconseguit individualment.

El que ens diferencia dels models d’altres països és la proporció en què es reparteixen aquests tres eixos. Dins de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), Espanya és un dels membres amb una taxa de substitució més alta, això vol dir que la pensió pública suposa el 72,3% de l’últim sou cobrat, mentre que la mitjana dels altres països no arriba al 50%. En paral·lel, l’estalvi privat, individual o col·lectiu, es manté en taxes molt baixes i no s’incentiva que es facin aportacions des que s’inicia l’activitat laboral, com passa en altres països.

En altres estats aquesta proporció és totalment diferent i el gruix dels diners que es cobren una vegada que ens hem jubilat prové dels estalvis acumulats com a treballadors –amb les aportacions del nostre ocupador i les pròpies– i/o de manera individual, mitjançant plans de pensions privats.

En la majoria de països la pensió pública, derivada de cotitzacions o impostos, només cobreix les necessitats bàsiques.

Per a recompondre l’equilibri de forces entre els tres pilars, actualment estan en tràmit noves reformes que busquen, entre altres qüestions i no sense polèmica, reforçar la utilització de plans de pensions col·lectius vinculats a les empreses, també coneguts com plans d’ocupació. Aquesta pràctica ja està bastant estesa al País Basc, on el 55% dels treballadors participa en algun programa d’aquest tipus, bàsicament en Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV), segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. A la resta d’Espanya, en canvi, la mitjana és del 31%. L’objectiu ara és facilitar l’accés sobretot als treballadors de pimes i a autònoms a aquest tipus d’estalvi perquè així es puguin complementar unes pensions públiques que s’auguren cada cop una mica menys gruixudes.

Què passa amb els autònoms?

A diferència d’un assalariat que coneix amb exactitud el que ha de cobrar cada any, la gran majoria d’autònoms viu amb incertesa respecte dels ingressos que tindrà. Aquesta és l’explicació que, segons càlculs de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA), el 86% dels treballadors per compte propi a Espanya van cotitzar el 2019 per la base mínima, això vol dir que cobraran també la pensió mínima.

Però la veritat és que, a diferència dels empleats, els autònoms decideixen per quant volen cotitzar a la Seguretat Social i, per tant, tenen la possibilitat de canviar la seva base de contribució fins a quatre vegades a l’any i generar així el dret a una pensió de jubilació de més quantia. El que molts no saben és que només poden canviar-la lliurement fins als 47 anys d’edat, ja que posteriorment hi ha restriccions.

Són útils els productes per a completar subsidi?

Bona part dels espanyols pensa que la pensió pública que cobraran no serà suficient per a mantenir el nivell de vida. Fins i tot hi ha qui pensa que d’aquí a unes dècades no tindrem aquesta assignació. Això últim és poc probable, però que la quantia de les pensions serà menor que l’actual té moltes probabilitats de ser cert, segons els últims canvis introduïts per a calcular l’import. Per aquest motiu els experts ja fa temps que recomanen estalviar de manera privada perquè quan arribi la jubilació puguem complementar la renda pública amb què hem estalviat al llarg dels anys precedents.

Segons el VII Baròmetre de l’Estalvi de l’Observatori Inverco, el 86% dels que estalvien a Espanya tenen contractat un dipòsit a termini, malgrat que les seves rendibilitats actuals són mínimes, mentre que els plans de pensions són el segon producte més utilitzat, pel 54% dels estalviadors. La veritat és que els plans individuals, comercialitzats per bancs i asseguradores, i les Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV) individuals, promogudes per entitats financeres, han estat durant les últimes dècades l’instrument ideal per a estalviar de cara a la jubilació. No obstant això, algunes modificacions recents han qüestionat la utilitat de les primeres.

Canvis en els plans de pensions

Les modificacions que afecten els plans de pensions es refereixen al màxim de diners que es poden estalviar en aquests instruments. Fins al 2020 el límit general eren 8.000 euros a l’any, però el 2021 ja es va rebaixar a 2.000 i el 2022 seran 1.500. La rebaixa de les aportacions és important per diverses raons. La primera, perquè com menys puguem estalviar a l’any, menys tindrem acumulat. I la segona, perquè aquesta retallada afecta de ple la desgravació fiscal que comporten els plans de pensions, que consisteix que les aportacions fetes aquest any serveixen per a rebaixar la base imposable de l’IRPF. És a dir, que a l’hora de fer la declaració de la renda es calculen els impostos sobre menys diners. En el cas de les EPSV, les aportacions individuals arriben fins als 5.000 euros.

Més coses que cal tenir en compte si volem estalviar en un pla de pensions o EPSV. La primera és que no hi ha garantia sobre els diners: potser les inversions aniran bé i obtindrem una bona rendibilitat, o potser ens toparem amb una caiguda brusca de la Borsa i podrem, fins i tot, perdre-ho tot. Abans eren comuns un tipus de plans que garantien una rendibilitat mínima, però l’actual escenari de tipus d’interès pròxims a zero no permet oferir-los.

Una altra qüestió important és que no podem treure els diners acumulats quan vulguem. Es tracta d’estalviar per a la jubilació, llavors l’ideal és que els diners estiguin invertits com més temps millor per a tenir més possibilitats d’acumular guanys. Amb aquest plantejament, només es pot rescatar l’estalvi quan un es jubila o passats almenys 10 anys des que va subscriure (aquesta norma entrarà en vigor el 2025 per als plans, però en les EPSV sempre ha estat permès). També es preveu que en cas de malaltia greu, desocupació o invalidesa es pugui accedir a l’estalvi. I si el titular mor abans? Seran els hereus o la persona designada qui ho faci.

A més, hem de saber que si no ens convencen els resultats obtinguts o pensem que seran millors les estratègies d’un altre banc, tenim absoluta llibertat per a moure els diners entre diferents plans de pensions sempre que vulguem i sense que ens cobrin més despeses que les comissions mensuals que té cada producte.

Altres opcions

Les asseguradores ofereixen altres instruments concebuts per a complementar la pensió com poden ser els Plans de Previsió Assegurats (PPA) –lligats a un tipus d’interès que es revisa cada tres mesos–, els Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic (PIES) –ofereixen més liquiditat i avantatge fiscal només si es cobren en forma de renda vitalícia– o els Unit linked –assegurances lligades a fons d’inversió–. També els fons d’inversió són apropiats per a un estalvi a llarg termini, com ha de ser el de la jubilació.