Aliments i productes “detox”: innecessaris i perillosos

El nostre organisme no acumula toxines. Els ronyons i el fetge són els òrgans principals que s’encarreguen de processar i eliminar els compostos de rebuig i, per a fer-ho, no requereixen ajuda externa. Consumir aliments o productes depuratius per a agilitar aquestes funcions, a més de no servir per a res, pot posar en risc la nostra salut.
1 Gener de 2022

Aliments i productes “detox”: innecessaris i perillosos

Poc o molt, tots fem algun excés culinari a final d’any. Els esdeveniments socials s’encadenen al calendari i gairebé sempre estan acompanyats d’àpats abundants elaborats amb aliments hipercalòrics que culminen en postres dolces. Per si no n’hi hagués prou, la ingesta de begudes alcohòliques també s’incrementa en aquestes dates. La suma de tots aquests consums desmesurats se sol reflectir en la bàscula. Per a baixar de pes la majoria de les persones incorporen l’exercici a la seva rutina diària –apuntar-se al gimnàs forma part dels propòsits tradicionals quan comença un any nou–, al mateix temps que controlen l’alimentació triant alternatives més saludables. En canvi, altres persones prefereixen consumir aliments i productes que anomenen detox (desintoxicants) amb els quals pretenen posar fi als quilos acumulats en un temps rècord i depurar l’organisme de toxines.

L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) fa temps que adverteix dels possibles efectes nocius que tenen aquests aliments i productes per a la salut. Fa una dècada, la Comissió Europea va demanar a la Comissió Tècnica de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies que emetés un dictamen científic sobre les teòriques propietats saludables que obraven sobre l’organisme. La conclusió va ser rotunda. “No només no tenien cap fonament, sinó que l’EFSA va deixar clar que no hi havia cap evidència científica. Com que és una declaració de salut sense evidència contrastada, a la Unió Europea no es pot fer aquest esment sobre cap aliment ni complement. L’esment detox o qualsevol de similar es considera una declaració de propietat saludable i no està acceptat per l’EFSA, per aquesta raó no es pot fer”, informa la dietista-nutricionista Beatriz Robles. Tot i això, i malgrat la ineficàcia demostrada, els aliments i els productes detox són molt més populars del que voldrien metges i especialistes en nutrició.

Què són els aliments detox

Cúrcuma, pinya, carxofa, te verd, maduixa, kale, algues, kiwi, alfals, espirulina, espinacs, llimona, cols de Brussel·les, api, all… La llista d’aliments als quals s’atribueix aquest cognom és extensa (i no para de créixer). Són fruites i verdures amb propietats presumibles per a depurar l’organisme de les toxines acumulades per hàbits de vida poc saludables. Els prescriptors d’aquest tipus de dieta indiquen que, perquè siguin efectius, aquests aliments s’han de consumir crus, directament o en forma de preparats com sucs, smoothies, batuts, infusions o aigües.

“Són populars perquè tenen una premissa atractiva –millorar la salut–, a partir d’una pràctica aparentment senzilla, prendre determinats batuts o aliments, que és molt més senzill que implementar hàbits realment saludables, com fer canvis permanents en la dieta, exercici físic o deixar l’alcohol o el tabac”, opina Robles.

El 2016, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària va incloure aquests aliments en la llista de riscos emergents que cal vigilar per tres raons. El primer risc és l’alta concentració d’oxalat, un compost que apareix en aliments vegetals que, si es pren en grans quantitats, pot interferir en l’absorció de minerals. “Per si mateix no suposa un problema si els vegetals es consumeixen en amanides o en plats convencionals, però sí en batuts, perquè s’ingereixen crus, en dejú i en molta més quantitat”, explica Robles. El segon risc són els nitrats, presents de manera natural en les verdures de fulla verda com les bledes i els espinacs i que, en concentracions altes, poden ser la causa d’una malaltia de la sang coneguda com a metahemoglobinèmia, sobretot en els nens més petits. El tercer risc té relació amb la contaminació microbiana, “especialment els preparats casolans que es fan amb verdures crues”, puntualitza.

En paraules de la dietista-nutricionista, darrere dels aliments detox hi ha exclusivament un interès comercial. “Tot el que soni exòtic i nou capta la nostra atenció. Si, a més, es revesteix d’un halo de salut, és fàcil que ens convencin. Sempre busquem el producte miracle que ens ajudi a resoldre problemes per als quals, de vegades, la ciència no ens dona solució o la que ens dona, com els canvis d’hàbits, és difícil d’adoptar per mil circumstàncies, entre aquestes, condicionants socials com la renda, l’educació, el tipus d’ocupació, vida familiar…”, analitza Robles.

Productes amb molts riscos

Dels aliments que s’utilitzen per a fer batuts casolans s’ha passat a preparats depuratius, que es venen amb aquesta premissa. Són productes que prometen facilitar l’eliminació de toxines de l’organisme. Es presenten en forma de sucs i batuts elaborats, infusions, ampolles, xarops, càpsules i complements alimentaris. En la formulació combinen diferents ingredients vegetals com la cua de cavall, el dent de lleó, el bedoll, el xarop d’erable, l’ortiga verda, el romaní, el gingebre i, fins i tot, el carbó activat. Aquests productes asseguren que tenen propietats diürètiques, remineralitzants, antioxidants, colagogues (faciliten l’expulsió de la bilis retinguda en la vesícula biliar) o quelants de toxines (transporten i excreten toxines del cos).

Segons adverteix Esther Samper, metge, màster en Biotecnologia Biomèdica i doctora en Enginyeria Tissular Cardiovascular, encara que en general aquests productes són segurs, no s’han de considerar innocus. “Poden provocar problemes de salut greus en persones que pateixen certes malalties o que consumeixen aquests preparats amb molta freqüència. Un dels riscos més evidents és l’acumulació d’oxalats per un consum excessiu de vegetals verds que pot generar pedres en els ronyons, anèmia per dèficit de ferro o osteoporosi”, explica Samper.

Per a la doctora, la popularitat d’aquests productes és deguda a un cúmul de factors. “Per exemple, hi ha un sector de la població que idealitza les teràpies naturals i demonitza el químic, encara que aquesta distinció és absurda si es vol valorar l’eficàcia i la seguretat d’un producte. Això, unit a l’entrada de pseudoteràpies a Espanya, pot haver influït en la difusió de la creença sobre el detox. A més, actrius de Hollywood i altres persones famoses van començar a promocionar aquests productes fa uns quants anys i els van donar una gran embranzida internacional”.

Els productes detox es venen sense supervisió mèdica tant en farmàcies com en herbolaris i supermercats. Són, per tant, de fàcil accés per a la població general. “Al meu parer, ja que aquests productes no han demostrat cap benefici per a la salut, no s’haurien de trobar a les farmàcies. Si el producte ha passat per estudis de seguretat com a aliment, veuria bé que es pogués vendre en supermercats, però sense cap publicitat enganyosa que al·legui que tenen efectes positius per a la salut. D’altra banda, estaria bé advertir del perill que pot suposar algun producte per a individus concrets, per exemple, les dones embarassades”, exposa la doctora.

Existeixen els aliments tòxics?

No. Hi ha aliments amb substàncies que poden desencadenar al·lèrgies en determinades persones, aliments contaminats per microorganismes –per una manipulació poc higiènica, per exemple, que ens poden transmetre una intoxicació alimentària–, aliments contaminats per metalls pesants –com alguns peixos que contenen mercuri, que suposen un problema si es consumeixen en grans quantitats al llarg de molt de temps– o aliments que tenen un perfil nutricional dolent, que es consumeixen habitualment i incrementen el risc de malalties no transmissibles, com és el cas de la brioixeria.

Per al representant del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes (CGCODN), Luis Frechoso, “no existeix cap aliment imprescindible en l’alimentació, aquesta ha d’estar adaptada als gustos, a la situació social, econòmica, geogràfica… Per norma general, al nostre país el consum de proteïna d’origen animal, sobretot de carn, pot ser elevat, i és fàcil reduir-ne el consum i complementar-lo amb opcions vegetals, per exemple amb llegums. Finalment, s’ha de potenciar un consum cada vegada més sostenible”.

Quan ocupa tota la dieta

Però l’obsessió pel detox s’estén a tot el menú. Les dietes desintoxicants s’han fet molt populars amb la idea de netejar l’organisme, perdre pes, afavorir la pèrdua de líquids o energitzar el cos. Encara que n’hi ha de diferents tipus, la majoria combinen el dejuni amb un règim estricte a base de fruites i verdures senceres o liquades (els batuts verds són molt populars). Habitualment aquestes dietes se segueixen durant un període de temps limitat que va entre els tres i els 30 dies. “Solen ser programes d’alguns dies consumint només batuts o fent que siguin part essencial de la ingesta, això suposarà prendre una quantitat molt petita de quilocalories. Aquest tipus de dietes de contingut calòric molt baix s’han de supervisar per part d’un professional sanitari”, observa Robles.

Algunes dietes depuratives també suggereixen prendre determinats productes o preparats de fitoteràpia (plantes medicinals) de manera complementària o exclusiva. En qualsevol cas, segons alerta la dietista-nutricionista, aquests règims “poden posar en perill la nostra salut perquè són molt restrictius, amb contingut calòric molt baix, poden presentar interaccions amb medicaments, a més de les raons esmentades per l’EFSA”.

Luis Frechoso, membre del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes (CGCODN) i president del Col·legi Professional de Dietistes-Nutricionistes del Principat d’Astúries, es pronuncia obertament contrari a aquest tipus de dietes. “Són propostes restrictives, amb un termini de temps curt i que no asseguren cap tipus d’adherència ni educació en salut. A més, i això és molt important, s’ha de tenir present que aquestes recomanacions o mals consells perpetuen l’associació entre salut i pes corporal i la idea o la necessitat de compensar accions relacionades amb l’alimentació. Aspectes perillosos que poden portar a alteracions del mateix comportament alimentari”, valora.

“L’organisme de l’ésser humà no s’intoxica en les formes referides derivades de l’alimentació, per molt desordenada o poc saludable que sigui. És una fal·làcia”, considera Frechoso. “Atribuir tasques de detoxificació de l’organisme pel fet de prendre una sèrie de productes o aliments no té sentit, és massa simplista i no té cap suport científic demostrat”, sentencia. Per a l’expert, ningú hauria de seguir aquest tipus de dietes i molt menys els que tenen alguna patologia.

Els partidaris de les dietes detox també recorren sovint a ènemes i laxants com a part dels rituals de desintoxicació de l’organisme de les substàncies nocives. “El seu ús hauria d’estar indicat només amb prescripció mèdica d’un especialista de digestiu per al tractament d’alteracions en el tracte digestiu inferior, amb l’única finalitat de solucionar de manera aguda el problema. L’ús continuat no té cap benefici, és posar un pegat al problema de base que pugui estar tenint, a més d’una irresponsabilitat, com qualsevol automedicació. Per desgràcia és una moda que cada vegada està més assentada”, dilucida Frechoso.

El representant del CGCODN recalca que seguir aquestes dietes és perjudicial per a l’organisme. “Cap professional sanitari i molt menys un dietista-nutricionista titulat recomanaria aquestes pautes”. Considera que no suposen cap benefici “més que per a la persona que rep una retribució de la venda o publicitat”. Per això anima a denunciar aquest tipus d’accions, fins i tot si són recomanades per un col·legiat, al col·legi professional corresponent.

L’efecte placebo

Malgrat que no té suport científic, algunes persones asseguren que després de seguir una dieta detox experimenten una millora sensible en la salut i es troben revitalitzades i carregades d’energia. “Això senzillament passa perquè es deixen de menjar determinats aliments insans que sí que poden estar perjudicant la salut”, suggereix la dietista-nutricionista Beatriz Robles.

La doctora Samper va més enllà i opina que en aquests casos gairebé sempre es tracta d’un efecte placebo. “La creença que estàs prenent un aliment beneficiós per a la salut, quan en realitat no té cap efecte, pot produir en algunes persones millores en l’estat gairebé sempre subjectives. Altres vegades, el que passa és autoengany pur i dur. És a dir, l’individu continua objectivament igual de salut, però percep que es troba millor. També pot passar que just el consum del producte depuratiu coincideixi en el temps amb la resolució natural de la malaltia o el problema de salut o amb una millora temporal i parcial (un concepte conegut com a “regressió a la mitjana”). Totes aquestes experiències ens porten a la frase “a mi em funciona”, que és una porta oberta per a molts enganys”. Frechoso comparteix aquest parer, “cal tenir clar que les sensacions o vivències particulars no es poden agafar en cap cas com a prova sòlida d’evidència científica, ja que en cap cas es pot demostrar a què és deguda aquesta suposada millora”.

Quan l’excés pot posar en risc la salut

Certs aliments gaudeixen de gran popularitat per les propietats desintoxicants inexistents. El seu consum descontrolat pot tenir conseqüències greus per a la salut, com adverteix la dietista-nutricionista Beatriz Robles.

  • Te verd.Com a beguda, el te verd és segur –encara que no hem d’oblidar que conté cafeïna– si no es consumeixen més de 400 mg al dia en adults. Malgrat això, en forma d’extracte, i sempre que n’ingerim una quantitat superior a 800 mg diaris, pot causar danys al fetge. Aquests extractes també poden presentar interaccions amb medicaments utilitzats en el tractament de problemes cardiovasculars.
  • Algues kombu. Les algues poden ser portadores de substàncies perilloses, com metalls pesants, norovirus o toxines. A més, i tal com ha advertit l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), la varietat kombu conté una gran quantitat de iode, per això es desaconsella que en consumeixin les dones embarassades o en període de lactància, la població infantil i persones amb problemes de tiroides.
  • Bolets xiitake. Contenen lentinan, un sucre que s’inactiva amb la calor. Si es mengen crus o poc cuits poden produir dermatitis –molt característica per la presència de faves disseminades per tot el cos i picor– que pot durar entre 3 i 21 dies.
  • Remolatxa. Si es pren en abundància en forma de sucs o batuts verds pot suposar un excés d’oxalats en la dieta. L’EFSA indica que una ingesta superior a 180 mg d’oxalats augmenta el risc de formació de càlculs renals. En nens petits convé limitar el consum de remolatxa, segons recomana l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP).
  • Algues hiziki. L’AESAN també té recomanacions específiques per al consum d’hiziki pel contingut en arsènic. S’ha d’evitar sempre que es pugui, i triar altres alternatives d’algues marines, com la nori; també ens hem de fixar en la composició dels aliments envasats i llegir bé les etiquetes per a verificar que no porta hiziki.

Així elimina el nostre organisme les toxines

Fa 10 anys l’Escola de Salut Pública de Harvard va advertir que les dietes que pretenen desintoxicar l’organisme no tenien fonament científic i eren absolutament innecessàries. La doctora Esther Samper comparteix aquesta opinió. “Pensar que el cos es va intoxicant amb el temps i que necessita una ‘neteja’ és una creença irracional que es remunta a temps antics i que ha anat ressorgint en diferents cultures a onades. El que canvia amb la moda actual és que sembla que aquesta ve de les actrius de Hollywood i es promocionen sobretot batuts, infusions i cosmètics detox, encara que també hi ha altres tractaments més invasius com la hidroteràpia del còlon, que també té la suposada finalitat de desintoxicar”, explica.

El nostre organisme és capaç d’eliminar per si mateix les toxines. El fetge s’encarrega de processar i d’eliminar nombrosos tòxics i productes de rebuig del nostre cos, com l’alcohol. Després hi ha els ronyons, que filtren la sang i eliminen nombrosos productes de rebuig. Els pulmons, el sistema immunitari i els intestins també actuen eliminant molècules estranyes que es trobin al cos.

Davant d’una veritable intoxicació perquè, per exemple, ens fallen els ronyons o perquè hem pres una dosi excessiva d’un fàrmac, un producte detox serà absolutament inútil per a netejar-lo. Per això, cal acudir ràpidament a urgències per a aplicar el tractament oportú: una diàlisi, una rentada d’estómac, l’ús de carbó activat o un antídot. En el cas de patir alguna intoxicació –per acumulació de metalls pesants, per exemple–, aquests productes són del tot inútils. “Per això, en la publicitat no s’especifica mai quins tòxics són aquests que es van acumulant i que hem de netejar, perquè llavors l’engany es faria molt evident”, conclou la doctora Samper.