Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Aliments i productes “detox”: innecessaris i perillosos

El nostre organisme no acumula toxines. Els ronyons i el fetge són els òrgans principals que s’encarreguen de processar i eliminar els compostos de rebuig i, per a fer-ho, no requereixen ajuda externa. Consumir aliments o productes depuratius per a agilitar aquestes funcions, a més de no servir per a res, pot posar en risc la nostra salut.

Poc o molt, tots fem algun excés culinari a final d’any. Els esdeveniments socials s’encadenen al calendari i gairebé sempre estan acompanyats d’àpats abundants elaborats amb aliments hipercalòrics que culminen en postres dolces. Per si no n’hi hagués prou, la ingesta de begudes alcohòliques també s’incrementa en aquestes dates. La suma de tots aquests consums desmesurats se sol reflectir en la bàscula. Per a baixar de pes la majoria de les persones incorporen l’exercici a la seva rutina diària –apuntar-se al gimnàs forma part dels propòsits tradicionals quan comença un any nou–, al mateix temps que controlen l’alimentació triant alternatives més saludables. En canvi, altres persones prefereixen consumir aliments i productes que anomenen detox (desintoxicants) amb els quals pretenen posar fi als quilos acumulats en un temps rècord i depurar l’organisme de toxines.

L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) fa temps que adverteix dels possibles efectes nocius que tenen aquests aliments i productes per a la salut. Fa una dècada, la Comissió Europea va demanar a la Comissió Tècnica de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies que emetés un dictamen científic sobre les teòriques propietats saludables que obraven sobre l’organisme. La conclusió va ser rotunda. “No només no tenien cap fonament, sinó que l’EFSA va deixar clar que no hi havia cap evidència científica. Com que és una declaració de salut sense evidència contrastada, a la Unió Europea no es pot fer aquest esment sobre cap aliment ni complement. L’esment detox o qualsevol de similar es considera una declaració de propietat saludable i no està acceptat per l’EFSA, per aquesta raó no es pot fer”, informa la dietista-nutricionista Beatriz Robles. Tot i això, i malgrat la ineficàcia demostrada, els aliments i els productes detox són molt més populars del que voldrien metges i especialistes en nutrició.

Què són els aliments detox

Cúrcuma, pinya, carxofa, te verd, maduixa, kale, algues, kiwi, alfals, espirulina, espinacs, llimona, cols de Brussel·les, api, all… La llista d’aliments als quals s’atribueix aquest cognom és extensa (i no para de créixer). Són fruites i verdures amb propietats presumibles per a depurar l’organisme de les toxines acumulades per hàbits de vida poc saludables. Els prescriptors d’aquest tipus de dieta indiquen que, perquè siguin efectius, aquests aliments s’han de consumir crus, directament o en forma de preparats com sucs, smoothies, batuts, infusions o aigües.

“Són populars perquè tenen una premissa atractiva –millorar la salut–, a partir d’una pràctica aparentment senzilla, prendre determinats batuts o aliments, que és molt més senzill que implementar hàbits realment saludables, com fer canvis permanents en la dieta, exercici físic o deixar l’alcohol o el tabac”, opina Robles.

El 2016, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària va incloure aquests aliments en la llista de riscos emergents que cal vigilar per tres raons. El primer risc és l’alta concentració d’oxalat, un compost que apareix en aliments vegetals que, si es pren en grans quantitats, pot interferir en l’absorció de minerals. “Per si mateix no suposa un problema si els vegetals es consumeixen en amanides o en plats convencionals, però sí en batuts, perquè s’ingereixen crus, en dejú i en molta més quantitat”, explica Robles. El segon risc són els nitrats, presents de manera natural en les verdures de fulla verda com les bledes i els espinacs i que, en concentracions altes, poden ser la causa d’una malaltia de la sang coneguda com a metahemoglobinèmia, sobretot en els nens més petits. El tercer risc té relació amb la contaminació microbiana, “especialment els preparats casolans que es fan amb verdures crues”, puntualitza.

En paraules de la dietista-nutricionista, darrere dels aliments detox hi ha exclusivament un interès comercial. “Tot el que soni exòtic i nou capta la nostra atenció. Si, a més, es revesteix d’un halo de salut, és fàcil que ens convencin. Sempre busquem el producte miracle que ens ajudi a resoldre problemes per als quals, de vegades, la ciència no ens dona solució o la que ens dona, com els canvis d’hàbits, és difícil d’adoptar per mil circumstàncies, entre aquestes, condicionants socials com la renda, l’educació, el tipus d’ocupació, vida familiar…”, analitza Robles.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions