Veritat o mentida: aigua imprescindible, però sense exagerar

Veritat o mentida: aigua imprescindible, però sense exagerar

Tot i la necessitat imperiosa que tenim d’aigua, no hem de ser esclaus dels grans mites que hi ha sobre el seu consum. Ni cal anar acompanyat d’una ampolla a tot arreu.

Necessitem beure’n vuit gots al dia // Fals

És el gran mite que recau sobre el consum d’aigua, però no és cert. Darrere d’aquesta afirmació no hi ha cap estudi científic. Aquesta llegenda parteix d’una recomanació que es va fer en un article del 1945 on s’esmentava que les persones necessitaven uns 2,5 litres d’aigua al dia, encara que es va ignorar el que es deia a continuació: que la major part d’aquesta quantitat s’obté amb els aliments. Fa dècades que s’investiga la quantitat d’aigua necessària i la veritat és que, a diferència d’altres nutrients, no hi ha proves científiques que confirmin la quantitat específica que hem de beure per a evitar malalties o millorar la salut. Cada persona necessita diferents proporcions per a mantenir-se hidratada.

El que importa és tenir un balanç hídric equilibrat // Veritat

El balanç hídric és la relació entre la ingesta i la pèrdua de líquids. L’aigua no s’emmagatzema a l’organisme, per això un adult que viu en un clima amb temperatures moderades perd diàriament entre dos i tres litres de líquid a través de la suor, l’orina, els excrements, la respiració i la transpiració. Aigua que cal reposar diàriament. La producció d’aigua metabòlica, és a dir, aquella que produeix l’organisme mitjançant els processos metabòlics de proteïnes, greixos i hidrats de carboni, compensa només una petita part d’aquestes pèrdues; per tant, per a aconseguir aquest equilibri hem d’ingerir aliments i líquids. La quantitat que entra al cos ha de ser la mateixa que s’elimina.

Beure massa pot ser perillós // Veritat

Un excés important d’aigua pot produir hiponatrèmia, una malaltia que es produeix quan la concentració de sodi en sang és molt baixa. El sodi ajuda a regular l’equilibri de líquids en el cos. Un nivell normal en sang oscil·la entre 135 i 145 miliequivalents per litre (mEg/L) i la hiponatrèmia es produeix quan el sodi es troba per sota de 135. Beure aigua en excés pot provocar un nivell baix de sodi, pel fet que la capacitat dels ronyons per a eliminar aquesta aigua es vegi sobrepassada, però això no és comú. Normalment aquest trastorn es desencadena per alguna malaltia oculta, com ara problemes cardíacs, renals o hepàtics. Perquè ens en fem una idea, si ingerim dos litres al dia de líquids, el més normal és que eliminem per l’orina entre 800 i 2.000 mil·lilitres d’aigua. Uns ronyons sans poden eliminar fins a 25 litres d’orina al dia; per tant, per a patir una hiponatrèmia es requereixen unes quantitats de líquid gairebé impossibles.

No és l’únic que ens hidrata // Veritat

Segons una revisió sobre el consum d’aigua entre la població espanyola feta per la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD), de l’aigua total que ingerim aproximadament el 28% procedeix dels aliments, un 28% de l’aigua beguda i el 44% restant d’altres begudes. És a dir, que aproximadament entre un 20% i un 30% de l’aigua procedeix dels aliments i entre el 70% i el 80% restant, de diferents líquids. La fruita i la verdura són els aliments amb un percentatge més alt d’aigua. També la llet de vaca, que en té un 88%. El iogurt (86%), el peix (73%-84%), el marisc (85%), una sopa (entre el 82% i el 95%), la carn (entre el 50% i el 70%) o els ous durs (73%) són altres aliments amb molta aigua. La fruita seca, els cereals de l’esmorzar, les galetes i les xocolates en tenen menys del 5%.

Veritat o mentida: aigua imprescindible, però sense exagerar (II)

Hem de beure quan tenim set // Veritat

La set és el senyal que envia el cervell quan ja hi ha una pèrdua de l’equilibri hídric, és a dir, una lleugera deshidratació. Per això, ens donarà la pista que necessitem hidratar-nos. Quan falta l’aigua en les cèl·lules, aquestes es contreuen i ens avisen, generant la sensació de set. Per a qualsevol persona sana, és un senyal de la necessitat de beure aigua, però hi ha excepcions. Certes persones, per les seves circumstàncies, han de programar la ingesta de líquids i no s’han d’esperar a tenir set. Per exemple, els nadons, que no tenen autonomia per a demanar aigua; els esportistes, perquè amb una activitat física molt intensa es produeixen grans pèrdues d’aigua i sals minerals i la sensació de set es pot veure reduïda quan el desequilibri hídric és significatiu, i la majoria de les persones malaltes i ancianes, ja que el mecanisme de termoregulació es va deteriorant amb el temps i provoca una disminució de la set. En aquests casos convé programar la ingesta.

Un got calent en dejú ajuda a depurar l’organisme // Fals

D’eliminar toxines, s’ocupen els ronyons i el fetge, òrgans que, si seguim una dieta saludable i estem sans, s’encarreguen de netejar el cos. Això del got d’aigua calenta o temperada en dejú és un mite molt estès i es creu que pot venir perquè així ho recomanava la medicina tradicional xinesa fa milers d’anys. Però ho desmenteix l’Organització Mundial de la Salut, juntament amb altres creences, com que l’aigua freda aprima o que millora el to de la pell. Tampoc funciona si s’hi afegeix llimona. És bo beure aigua perquè hidrata, però la temperatura no afegeix un benefici extra, ja que serà absorbida indistintament pels intestins.

Prevé el restrenyiment // Veritat

L’aigua compleix una funció vital per al funcionament de l’organisme, possibilita el transport de nutrients a les cèl·lules, ajuda a la digestió i contribueix a regular la temperatura corporal. A més, l’intestí absorbeix part d’aquests líquids, gràcies als quals és possible eliminar el que el cos no necessita, amb les secrecions i l’orina, per tant també prevé el restrenyiment.

Prendre-la amb el menjar ens engreixa // Fals

Segons aquest mite, l’aigua presa amb el menjar ens engreixa perquè fa que retinguem líquids. També es creu que aquest líquid, si el barregem amb certs aliments, provoca que augmenti l’aportació calòrica d’aquests. És fals. L’aigua no ens engreixa, no aporta cap caloria i la retenció de líquids (l’edema) es produeix depenent de com funcioni el ronyó, de com filtri el líquid i l’elimini a través de l’orina. Si tenim retenció de líquids no serà per l’aigua, sinó per una altra malaltia o algun problema no detectat. L’únic que està demostrat és que si prenem aigua abans de menjar pot provocar certa sacietat, sensació d’estar tips, per això no ingerim tant d’aliment, i per això, s’inclou en certs plans nutricionals com a estratègia per a perdre pes.

L’orina fosca és signe de deshidratació // Veritat

El color de l’orina és un bon indicador de l’estat d’hidratació d’una persona. Encara que s’ha d’anar amb compte. De vegades el color és groc fosc perquè s’ha ingerit algun aliment o medicament que afecta el color de l’orina o hi ha alguna malaltia sense detectar. Però com més fosca sigui la tonalitat, més alta és la concentració de residus, o el que és el mateix, menys aigua. Els volums d’orina solen ser igualment més petits. I, al contrari, si el volum és abundant i té un color clar indica que hi ha una bona aportació de líquids en l’organisme.