Benestar animal: granges amb certificat

Benestar animal: granges amb certificat

Alguna cosa es mou a les granges, als punts de venda, als despatxos i a les cases. Un de cada set europeus considera que la salut i el benestar dels animals ha de ser un dels temes prioritaris per a legislar la Unió Europea (UE), segons dades de l’Eurobaròmetre 2016. Entre les principals accions desitjades per al futur de l’agricultura, la pesca i la producció d’aliments a Europa s’inclouen la seguretat alimentària, el benestar animal i la reducció del transport d’animals vius. Fins i tot per als ministres d’Agricultura de la UE és el moment de fer un pas més amb una nova estratègia per a la protecció i el benestar dels animals.

I la Unió Europea en pren nota. La seva legislació sobre aquest tema converteix els europeus “en líders mundials en garantir el benestar animal”. Malgrat això, aquest lideratge del qual presumeixen les institucions comunitàries sembla que no es trasllada a l’opinió pública. Aquella macroenquesta del 2016 ja apuntava que el 64% dels europeus (el 71% dels espanyols) reclamen més informació sobre les condicions en què es crien els animals de granja. Per això, des de la Comissió no es descarta un etiquetatge comú sobre benestar animal, que informi més bé els consumidors entre els diferents productes del mercat en aquest sentit, com ja es fa amb els ous.

De la preocupació a la certificació

“Als ciutadans, els preocupa cada cop més els efectes de l’agricultura i la ramaderia i l’impacte interrelacionat entre la salut pública i la sanitat animal. I són ells els que marquen els nous hàbits”, sosté Sandra Montejano, gerent d’Alimentació d’Aenor.

La transparència en tota la cadena alimentària, des de productors fins a clients finals, és fruit de les preocupacions emergents de la societat pel respecte i la cura d’aquests animals. I això motiva que el sector productor hagi de fer alguns ajustos en els processos i desenvolupar protocols que permetin transferir aquesta informació de manera fiable i rigorosa als consumidors. És aquí on sorgeix la necessitat de les certificacions de benestar animal. “S’ha de conèixer què és exactament el que se certifica, ja que d’una altra manera el consumidor tindrà dubtes sobre si aquests segells tenen realment un valor afegit”, reconeixen des de l’equip expert de l’Institut Basc d’Investigació i Desenvolupament Agrari (Neiker-Tecnalia).

A l’espera d’un segell comunitari, països com els Països Baixos, Dinamarca i, des de l’any passat, Alemanya ja tenen un etiquetatge propi que permet al consumidor distingir amb tres nivells la carn procedent d’animals (principalment porcs) criats sota estàndards més elevats de benestar animal. Espanya també s’ha posat en marxa i ja disposa d’alguns logotips propis que atorguen les entitats com Aenor o Certicar.

Temps de nous segells

Per a llançar una certificació d’aquestes característiques cal tenir el suport científic basat en projectes que hagin estat desenvolupats al llarg d’un període prolongat de temps. Per la dimensió d’aquests treballs, només els poden efectuar universitats, centres d’investigació i centres tecnològics. A Espanya, ja disposem de certificacions pròpies sobre benestar animal, creades per entitats de referència.

• WelfairTM. L’últim que ha arribat (des del final de 2019) també és el que abasta el nombre més gran d’espècies animals: bestiar boví, porcí, oví, avícola (gallines ponedores, pollastres i galls dindis) i conills. Està validat i avalat per la comunitat científica que va participar en els projectes europeus WelfareQuality i AWIN (Animal WelfareIndicators). Aquesta certificació independent està homologada per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en col·laboració amb Neiker-Tecnalia. Basat en l’observació directa de l’animal, aquest segell es pot veure en l’etiqueta de cada vegada més productes amb la llegenda “Benestar Animal Certificat Welfair”. L’any passat van començar les primeres auditories i, segons Aenor, ja s’ha concedit a més de 4.500 operadors.
• Interporc Animal Welfare Spain (IAWS). Creat per l’Organització Interprofessional Agroalimentària del Porcí de Capa Blanca, aquest segell avala les bones pràctiques en totes les baules de la cadena de valor d’aquest tipus de porc: alimentació, neteja-desinfecció, allotjament, salut, comportament, maneig, control de les granges i animals i control al centre de sacrifici. Aquesta certificació està avalada per un comitè científic en el qual participen, entre d’altres, l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària, la Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries d’Espanya, l’Associació Nacional de Veterinaris de Porcí i diverses universitats. A més, ha estat testat i validat per organitzacions de protecció i defensa dels animals i presentat davant de l’Organització Mundial de Sanitat Animal a París. “Amb aquest segell, les empreses podran demostrar que en el l’ADN tenen la transparència i la voluntat d’aportar respostes als consumidors. I a aquests se’ls garanteix que el producte ha estat elaborat sota els estàndards més alts pel que fa al bon tracte al bestiar i que s’han mantingut les mesures de bioseguretat més altes”, insisteix Alberto Herranz, director d’Interporc .
• ANDA. El segell de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals certifica els ous de gallines de pagès i ecològiques amb unes condicions de vida i de producció que van més enllà dels mínims que marca la legislació en matèria de benestar animal: inclouen mesures mediambientals i l’aposta pel desenvolupament rural.

A més dels segells anteriors, altres entitats ja treballen per a atorgar els seus certificats en un futur.

• Compromís Benestar Animal. El sector carni ha anunciat que aviat llançarà un segell conjunt sobre benestar animal (vegeu l’especejament).
• ANTA. L’Associació Nacional de Transportistes d’Animals Vius podria tenir aquest any el propi segell per a certificar la bona feina dels seus professionals.

Com es garanteixen les bones pràctiques

Abans de l’arribada del segell Welfair, a Espanya s’aplicaven molt poques certificacions desenvolupades en altres països, com la de la britànica Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals i el seu segell FreedomFood, o la de l’estàndard alemany Global GAP i el seu segell recent GGN Ramaderia Certificada, que garanteix tant el compliment de bones pràctiques sobre aquest tema com el benestar del treballador, el benestar animal, l’ús responsable d’antibiòtics, la traçabilitat del producte i el respecte envers el medi ambient. Fins i tot algunes marques llueixen segells de qualitat privats que certifiquen un plus en benestar animal i respecte pel medi ambient.

Welfair suposa un pas més en aquestes certificacions i és l’única referència mundial que aplica protocols científics contrastats amb assajos científics per a l’avaluació del benestar. “S’ha passat d’avaluar les condicions de maneig, allotjament o alimentació, per exemple, a basar-se en l’animal: com respon i com es troba”, expliquen des de Neiker. Per al desenvolupament d’aquest segell, l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha treballat dins del projecte europeu WelfareQuality en protocols per a bestiar boví (llet i carn), porcí i avícola (pollastres i gallines). Neiker, d’altra banda, ha participat a AWIN (Animal Welfare Indicators), que implementa la mateixa metodologia amb galls dindis, ovelles, cabres i cavalls. I ha estat a Espanya, on s’ha aplicat per primera vegada per a oferir una certificació rigorosa.

Més de cinc anys de treball

El 2014, IRTA va iniciar amb Aenor un projecte pilot en boví lleter. La popular entitat de certificació esdevenia així la primera que va desenvolupar l’avaluació del protocol WelfareQuality, on es mesuren amb 12 criteris en alimentació, allotjament, salut i comportament els cinc principis de Brambell sobre benestar animal (i que posteriorment seran la base del segell Welfair):

• Lliure de fam i set.
• Lliure de pors i angoixes.
• Lliure d’incomoditats físiques o tèrmiques.
• Lliure de dolor, lesions o malalties.
• Lliure per a expressar les pautes pròpies de comportament.

Fa gairebé un any, l’ús del reglament general s’obria a altres certificadores i, poc després, es presentava el segell Benestar Animal Certificat WelfairTM. Aquesta certificació independent aporta al consumidor la confiança que l’aliment triat procedeix d’un animal que ha estat criat i sacrificat de manera respectuosa amb el seu benestar. A més, “impulsa la millora contínua de granges i escorxadors. I actua com un autèntic motor de canvi”, destaca Antoni Dalmau, investigador de l’IRTA. Una idea que comparteix Cristina Ortiz, directora general de l’empresa certificadora Certicar: “Exigeix al ramader una millora contínua de les seves instal·lacions i cures envers l’animal, amb la finalitat que la seva empresa no es quedi obsoleta”.

Com s’obté el segell WelfairTM

Quants caps de bestiar?

• Menys de 10 animals. S’auditen tots els exemplars.
• Més de 10. Es fa un mostreig proporcional del total d’animals.

Hores d’observació?

• Boví: entre 3 i 6.
• Porcí: entre 3 i 7.
• Avícola: entre 2 i 4.
• Conill: entre 3 i 4.

Qui?

• Els mesuraments els fa el personal de les entitats certificadores format per l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Freqüència?

• Una visita anual dels inspectors, com a mínim.

Espai per a l’allotjament

• Confort a la zona de descans: espai per a tombar-se, temps per a fer-ho, estat i qualitat del jaç.
• Confort de neteja.
• Confort tèrmic.
• Facilitat de moviment.

Possibles problemes

• Es valora l’accés lliure a pastures, un aspecte complicat a Espanya.
• Les condicions varien en funció de la climatologia.

Estat sanitari

• Sense lesions: coixesa, taques, ferides, erosions, zones sense pèl…
• Absència de malaltia: tos, mucositats, malalties oculars (lleganyes), respiració normal o accelerada, diarrees, abdomen inflat, taxa de mortalitat…
• Absència de dolor causat per pràctiques de maneig: la castració, el tall de la cua o l’escornament s’han de fer sota supervisió veterinària.

Possibles problemes

• Sense bona salut no serà productiu (donarà menys llet) i els aliments que s’obtinguin de l’animal poden no ser segurs (infeccions com la brucel·losi poden suposar un risc per a les persones que ingereixen aquesta carn). Ús de vacunes i tractaments veterinaris sempre que sigui necessari.

Revisió mèdica a l’alimentació

• Sense gana: s’avalua la condició corporal de l’animal i si té accés a menjar suficient.
• Absència de set prolongada: nombre d’abeuradors, ús alhora… L’aigua i els abeuradors han d’estar nets.

Possibles problemes

• Els animals d’alt valor genètic (per exemple, vaques que produeixen més litres de llet del normal) no tenen la capacitat d’ingerir la quantitat de menjar suficient per a cobrir les seves necessitats durant el període de lactació.
• La qualitat del farratge disponible al camp pot no ser suficient per a alimentar tot el bestiar.
• Situacions de competència entre animals, si les menjadores no es disposen bé.

Anàlisi del comportament

És el punt més subjectiu. Requereix una gran experiència i formació del veterinari.

• Expressió d’un comportament social adequat amb conductes positives (llepar, joc, exploració, brunyir mútuament…).
• Expressió adequada d’altres conductes pròpies de la seva espècie.
• Relació humà-animal positiva, sense pors. Importa la formació dels ramaders en el maneig dels animals.
• Estat emocional positiu: l’animal es mostra actiu, relaxat, còmode, independent, frustrat, avorrit…

Possibles problemes:

• Conductes socials negatives (baralles, desplaçaments, domini…).
• Conductes anòmales, com ara estereotípies (moviments repetitius).

Revisió de l’escorxador

• Temps: 6 hores.
• En la recepció: com baixen del transport (rampes adequades, si rellisquen, si no cauen).
• En la línia de sacrifici: atordiment correcte (està prohibit el certificat en els ritus halal i kosher), desenvolupament del sacrifici sense patiment…

Fonts: Certicar, Neiker i Aenor.