El mòbil s’adapta a la butxaca (però només en mida)

Desde 2007, quan Steve Jobs es va treure de la butxaca el primer iPhone, hem assistit a una homogeneïtat completa en el format dels telèfons intel·ligents. Amb pantalles més o menys grans, més o menys marcs, telèfons més prims o lleugers, però sense canviar el disseny: en més d’una dècada ha estat essencialment igual. La batalla es lliurava a oferir més i millors càmeres i processadors, bateries més eficients o més capacitat d’emmagatzematge. Però el factor forma, les opcions i les funcions que ofereix el disseny no ha evolucionat… fins ara.

Flexibilitat i corbes, en primer lloc

L’evolució de qualsevol tecnologia necessita temps. Si avui s’ofereixen al mercat telèfons amb pantalla plegable és perquè abans van existir els flexibles. No es podien plegar sobre si mateixos, però tenien un cert nivell de torsió. La marca pionera va ser LG el 2014: en primer lloc, amb l’LG G Flex i, un any més tard, amb la seva segona versió. Es tractava de terminals amb una curvatura característica, que permetien una certa capacitat per a plegar-se i resistir aquest canvi de forma. Així, comptaven amb un format una mica més ergonòmic, però, sobretot, amb les primeres pantalles que es podien plegar i estirar, si més no mínimament.

Aquests mòbils flexibles no van tenir èxit, però les pantalles capaces de plegar-se es van quedar al mercat, encara que no poguéssim modificar-ne la forma. Era l’auge de les pantalles que es desbordaven, aptes per a corbar-se en els extrems i el primer exponent dels quals va ser el Samsung Galaxy Note Edge. Aquest format sí que va arribar per quedar-se: cinc anys més tard tenim més d’una desena de models cada any.

L’era de les pantalles plegables

Els últims mesos, després d’anys de prototips i promeses, hem aconseguit veure, tocar i comprar els primers mòbils plegables. També són els primers exponents d’una revolució real en el disseny de la telefonia mòbil, després de més d’una dècada d’immobilisme. Però, què ha canviat? La clau per a l’aparició dels primers telèfons intel·ligents capaços de plegar-se s’amaga en el desenvolupament de la tecnologia OLED (díode orgànic emissor de llum o, en les seves sigles en anglès, Organic Light-Emitting Diode).

La pantalla de qualsevol dispositiu electrònic és, en realitat, una suma de capes. En total, un panell OLED en té sis a la part superior i sis més a la part inferior. Aquestes capes són més primes que les d’altres tecnologies com la LED o la LCD, i això permet crear pantalles més lleugeres i flexibles. A més, proporcionen més brillantor i fan servir menys energia perquè no necessiten llum de fons per a reproduir els colors. Això fa que tinguin altres qualitats, com la capacitat de produir negres purs o tenir sistemes com Always On, que permet mostrar en pantalla certs elements en tot moment (per exemple, un rellotge).

El desenvolupament d’aquest tipus de tecnologia va arrencar el 2007 amb els primers prototips per part de Sony o Nokia, que no van superar la fase de concepte. Tanmateix, hem hagut d’esperar uns altres set anys perquè els terminals plegables siguin ja una realitat gràcies també a l’evolució de la tecnologia d’altres components: l’adhesiu que manté unides totes les capes d’una pantalla, la capa de sensors tàctils adaptable i una xarxa de circuits que no s’espatlla quan es plega.

Pros i contres de la nova tecnologia

Tot i les enormes possibilitats que ofereix aquest format, les pantalles flexibles no són perfectes i, encara que tenen nombrosos avantatges (com la possibilitat de gaudir d’una pantalla més gran sense ocupar més espai), també tenen contrapartides. En primer lloc, no poden fer servir materials durs i resistents com el vidre, i això les fa molt més proclius a ratllar-se i deteriorar-se. A més, com qualsevol altre plàstic que es plega centenars de vegades, el punt de la frontissa també és un detall que pot causar problemes amb el temps. Finalment, aquest tipus de pantalles tenen una tecnologia més vulnerable a la humitat i els díodes OLED tenen una vida útil inferior als led o les solucions LCD.

Fins i tot amb els seus inconvenients, la simple aparició dels primers mòbils plegables ha servit per a mostrar les possibilitats indiscutibles d’aquesta nova tecnologia, ja que cap dels tres models presentats té el mateix format. El Samsung Galaxy Fold ofereix un disseny que recorda més el d’un llibre. La pantalla plegada es troba protegida a dins, i així està protegida de rascades i cops, i en té una de secundària a la part exterior. D’altra banda, el Huawei Mate X és tot el contrari: és una proposta en què la pantalla es plega per la meitat i funciona tant quan està plegada com quan l’obrim. El Motorola RAZR recupera no només el nom de la mítica sèrie de terminals de petxina (és a dir, amb tapa), sinó també el format. Potser és el més lògic i, probablement, un dels dissenys que més es popularitzarà, no només perquè ja va tenir èxit en el passat, sinó perquè uneix la possibilitat de fer terminals de dimensions contingudes amb l’obsessió de protegir la pantalla quan la tanquem. Permetrà portar les mateixes pantalles que utilitzem ara, però en la meitat d’espai.

Quant durarà l’exclusivitat?

Encara que hi ha tres models presentats, només el Galaxy Fold va començar a comercialitzar-se a Espanya a finals de 2019, després d’un llançament posposat gairebé sis mesos pels problemes detectats en la pantalla. El següent va ser el Motorola RAZR, que debutava a les botigues al gener de 2020. I el Mate X de Huawei? Doncs és encara una incògnita. A diferència de Samsung, Huawei no ha tingut problemes tècnics amb l’equip, sinó polítics. S’ha vist immers en la guerra comercial del president dels Estats Units, Donald Trump i, igual que el Mate 30 Pro, arribarà al mercat sense els serveis de Google. Això ha fet que se’n retardi el llançament a Occident fins a nova notícia, tot i que està disponible a la Xina des del 15 de novembre. Això sí, sabem el preu que tindrà aquest telèfon intel·ligent a Europa i serà el més costós dels tres.

Són cars els mòbils plegables?

Quan comprem un mòbil amb una nova tecnologia, el preu no reflecteix el que “valen” els components, sinó el cost de desenvolupar aquesta tecnologia, perquè sigui comercialment viable. És per això que Samsung i Huawei s’han llançat al mercat amb telèfons que superen els 2.000 euros, sobretot perquè han decidit complementar la pantalla flexible amb el millor maquinari que tenien a mà: Galaxy Note 10+ i Huawei P30 Pro.

Aquests dos models porten els millors avanços de les companyies respectives en processador, rendiment, càmera i bateria, però el que es paga és tenir una tecnologia exclusiva. I llavors, per què el RAZR té un preu més baix? Continuem pagant l’extra exactament igual que en els altres dos, però Motorola ha abaixat el preu dotant l’equip d’unes característiques molt lluny dels models de gamma alta. Tant el processador com la càmera estan àmpliament superats per terminals de 600 o 700 euros (i algun de 500).

No hem d’oblidar que són els primers que arriben al mercat. En vindran més, per descomptat, i no és menys probable que, cap al final del 2020 o començament del 2021, les pantalles flexibles comencin a baixar a gammes amb productes per sota dels 1.000 euros. Cal esperar? Això depèn de si volem presumir de anar a l’última abans que ningú o no ens importa esperar que s’assenti una tecnologia que, sens dubte, ha arribat per quedar-se.

Motorola RAZR

Dues pantalles: Una de principal, de 6,2 polzades i 876 x 2142 píxels, que, quan es plega el mòbil, queda totalment protegida. La secundària, exterior, té 2,7 polzades i una resolució de 600×800 píxels. Aquesta última serveix per a poder fer servir la càmera sense obrir-lo i consultar les notificacions. Dimensions: Obert: 172 x 72 mm. Gruix: 6,9 mm. Tancat: 94 mm de llarg i 14 mm de gruix. Dues càmeres: Lent de 16 MP, amb sensor Time of Flight (ToF), que crea un mapa 3D de l’escena per a fer retallades d’objectes i desenfocaments. Té una altra lent frontal de 5 MP.

El millor: Recupera el format de petxina. El seu sistema plegable és el més resistent i la pantalla principal sempre està coberta. Té unes dimensions inferiors que les d’altres models gràcies a un plec interior menys ample. Aquest sistema fa que sigui més fàcil estendre’l i tibar-lo. Per a contestar, només cal desplegar-lo. Aquesta qualitat, unida a una pantalla tàctil de grans dimensions, són les bases principals.
El pitjor: La pantalla exterior només està destinada a les notificacions, així que és el model que més vegades caldrà obrir i tancar. Aquesta obertura augmenta el desgast de la frontissa. A més, és el menys potent, ja que presenta unes característiques tècniques semblants a uns altres de gamma mitjana-alta, però el preu està per sobre de la gamma superior.
Preu: 1.599 €

Samsung Galaxy Fold

Dues pantalles: La secundària, a l’exterior, és Super AMOLED de 4,6” i resolució HD+. Té un vidre reforçat Gorilla Glass 5 i està pensada per a accions com rebre una trucada, consultar un WhatsApp o fer una foto. La pantalla plegable, interior, és més gran i té més resolució: Dynamic Amoled de 7,3” i QXGA+. S’hi pot gaudir de contingut multimèdia, consultar un mapa o un web, jugar, obrir un correu o treballar amb un document. Per a passar d’una pantalla a l’altra només cal obrir o tancar el mòbil. Dimensions: Obert: 160,9 x 117,9 mm. Gruix: 6,9 mm. Tancat: 62,8 mm d’ample. Gruix: 17,1 mm(en la frontissa). Pes: 279 g. Dues càmeres: Una de posterior, triple amb marc, teleobjectiu i gran angular, i una altra frontal de doble lent (10 i 8 MP).

El millor: El disseny, com un llibre, protegeix la pantalla flexible de rascades i ratllades. Té tensors a la frontissa, la més robusta i segura dels tres models, per a mantenir-la ben recta. Aquest plegat fa que resisteixi millor el temps sense deformar-se.
El pitjor: Quan passis el dit per la pantalla notaràs una esquerda al centre. Per les dimensions que té, fer-lo servir plegat és bastant incòmode i no cap bé a la butxaca. La pantalla exterior, tot i ser totalment funcional, és massa petita i té poca resolució.
Preu: 2.020 €

Huawei Mate X

Una única pantalla, de 8 polzades i resolució QHD+, que es plega al voltant de l’equip. En la forma plegada, la meitat de la pantalla s’apaga i actua com una de normal. Dimensions: Desplegat: 161.3 x 146.2 mm. Gruix: 5,4 mm (obert) i 11 mm (tancat). Pes: 295 g. Càmera: Triple càmera Leica amb 40 megapíxels per a la lent gran angular, 8 MP per al teleobjectiu i 16 MP per a l’ultra-gran angular.

El millor: La pantalla es plega, i això permet fer-lo molt més prim i lleuger. Aquest sistema fa que, visualment, sigui molt més atractiu que els altres models.
El pitjor: La seva frontissa és molt menys resistent que la dels altres mòbils i, en general, tot el dispositiu es nota una mica més delicat que els seus competidors. A més, la pantalla està exposada a rascades el 100% del temps, per això convé portar posada la funda que s’inclou en el pack. Això obliga a treure’l de la carcassa per a utilitzar-lo, i així es trenca la màgia d’aquest disseny. A més, quan passes el dit per la pantalla es nota com es bomba pel centre i, amb l’ús, és més que probable que es deformi si la mantenim molt de temps plegada, i això pot passar amb freqüència, ja que es pot fer servir plegat. Tampoc té els serveis de Google, una gran absència per a un mòbil d’aquest preu.
Preu: 2.299 €