Necessites una dieta?: guia per a identificar a qui cal acudir (i evitar)

La situació no pot ser més quotidiana. Tothom ha experimentat o coneix el cas d’algú que ha pujat de pes, d’algú a qui les analítiques han reportat un mal pronòstic en forma d’excés de colesterol o sucre o, per contra, d’algú a qui l’analítica li ha confirmat un dèficit d’alguna vitamina o mineral. És llavors quan el concepte “dieta” surt a la llum i ens preguntem qui s’ha d’encarregar, entre els professionals sanitaris, de donar-nos el millor assessorament en cada circumstància.

Aquesta realitat, a més d’habitual, també pot esdevenir especialment delicada. Per exemple, en els casos de síndrome d’intestí irritable (sobre el qual planeja un tractament dietètic complex i personalitzat). Passa el mateix amb altres patologies en què la “dieta” –entesa com la part del tractament basat en recomanacions alimentàries adequades a cada patologia– exerceix un paper primordial, com ara la malaltia celíaca, la diabetis, les al·lèrgies o les intoleràncies alimentàries.

I és freqüent que ens assalti el dubte sobre qui és el professional sanitari que ens pot assessorar. Tot això sense oblidar que, quan parlem de “tractament”, ens referim a la millor de les pautes dietètiques que es puguin aportar en cada cas, tenint en compte tant les característiques pròpies de cada patologia com les circumstàncies de cada pacient.

Els dubtes dels pacients

Bona part dels consumidors no saben quines són les competències i atribucions pròpies de molts professionals de la salut, almenys pel que fa a l’aspecte dietètic. A més, se sol assumir que determinades titulacions “són més” que d’altres. Això, en el pla acadèmic pot ser comprensible (hi ha formacions amb més càrrega lectiva), però en el terreny pràctic no té sentit. Per molt profunds que siguin els coneixements d’una titulació determinada, és més que possible que altres carreres puguin oferir un coneixement més especialitzat en determinats aspectes, tal com passa en la realitat. Hi ha un conjunt de professionals sanitaris que comparteixen una formació comuna però que, en canvi, difereixen en la profunditat i l’orientació de l’especialització. Què és el que distingeix cada professional en el domini de les qüestions dieteticoalimentàries?

La formació oficial

Hi ha tres titulacions oficials que estan intrínsecament relacionades amb la dietètica i la nutrició:

Metge especialista en endocrinologia i nutrició. Aquest professional s’encarrega de diagnosticar i tractar les malalties hormonals (com la diabetis o les alteracions de les glàndules tiroides), del metabolisme i dels problemes nutricionals. Com que es tracta d’una especialitat mèdica, han de tindre la llicenciatura o el grau en medicina. És una titulació verificada pel Consell Nacional d’Especialitats Mèdiques que, per descomptat, també recull la Llei d’ordenació de professions sanitàries 44/2003 (LOPS). Entre les seves competències generals i formatives, la llei reconeix “el coneixement teòric i pràctic de les corresponents tècniques diagnòstiques, mesures dietètiques i terapèutiques, així com les normes de medicina preventiva relacionades amb aquests camps. L’especialista en endocrinologia i nutrició és el competent per a atendre totes les patologies que corresponen a l’especialitat al llarg de tot el cicle vital, tant de forma ambulatòria com hospitalària”. A més, és l’únic professional dels analitzats que pot receptar fàrmacs. En aquest cas, la formació s’emmarca en un pla a més llarg termini. Tanmateix, i almenys pel que fa a la seva formació reglada, la veritat és que aquests especialistes es troben a anys llum d’obtenir les perspectives generals, i alhora detallistes, sobre nutrició.

Graduat Universitari en Nutrició Humana i Dietètica. Segons la LOPS, aquests professionals sanitaris desenvolupen activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones “adequades a les necessitats fisiològiques i, si és el cas, patològiques, d’aquestes, i d’acord amb els principis de prevenció i salut pública”. Aquest grau oficial es pot cursar avui dia en més de vint universitats espanyoles. Les matèries s’imparteixen en quatre cursos. Les assignatures estan enfocades a comprendre l’acte alimentari tant des d’una perspectiva comunitària i de salut pública com des d’un vessant personalitzat. A més del coneixement íntim dels aliments a partir d’assignatures com ara bromatologia (estudi dels aliments, des de la seva composició i propietats fins a la fabricació i conservació) o tecnologia alimentària (disciplina que investiga les característiques físiques, químiques i biològiques dels productes alimentaris), el dietista-nutricionista sol tenir una formació significativa en cuina, de manera que, a priori, i basant-se en el seu currículum formatiu, és el professional idoni per a donar un consell alimentari i intervenir en l’alimentació de les persones.
Tècnic Superior en Dietètica. Es tracta d’estudis de Formació Professional de grau superior. Té caràcter oficial i es pot exercir en tot el territori nacional. Aquesta titulació se sol impartir en instituts i centres de Formació Professional i té una durada de dos anys. També s’inclou en la LOPS 44/2203 i la seva competència general és “elaborar dietes adaptades a persones i/o col·lectius i controlar la qualitat de l’alimentació humana, analitzant els seus comportaments alimentaris i les seves necessitats nutricionals; programar i aplicar activitats educatives que millorin els hàbits d’alimentació de la població, sota la supervisió corresponent”. Aquest últim aspecte assenyala un matís diferencial respecte de la resta de les titulacions oficials, de manera que els tècnics superiors en dietètica hauran de comptar amb la supervisió d’un facultatiu per a fer la seva feina. És a dir, un professional amb una titulació superior en aquest àmbit, com pot ser un metge o un dietista-nutricionista.

Acostament a la nutrició

A les parets d’algunes consultes pengen altres titulacions oficials. Moltes són sanitàries, i han comptat en el periple formatiu amb algunes aproximacions (sobretot en comparació amb les dues primeres categories) a conceptes dieteticonutricionals. És el cas de graus com els de Farmàcia o Infermeria i, en algun aspecte tangencial, els de Fisioteràpia o Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. En molts d’aquests casos, el tractament d’aquests continguts es fa a partir d’assignatures aïllades, relativament curtes i, de vegades, optatives (és a dir, no són obligatòries per a l’alumnat).

També proliferen estudis de màster o postgrau en els quals la nutrició i dietètica poden ser matèries principals. Però, en aquests casos, des d’un punt de vista acadèmic i formal, els títols no seran mai “professionalitzants”, no facultaran per a l’exercici de la professió com els dos primers que s’aborden en aquesta tipologia.

I, finalment, hi ha una oferta extensíssima de cursos, cursets, formacions o actualitzacions que conviden a creure que aquelles persones que els tenen són, d’alguna manera, professionals de la nutrició i dietètica. Res més lluny de la realitat. Aquesta mena de titulacions s’ofereixen per mitjà d’acadèmies i centres de formació i el seu títol no és oficial, per això la garantia no és la mateixa. Som davant del tipus de titulació que solen esgrimir alguns coaches o assessors nutricionals dels quals convé fugir.

El perill de l’intrusisme

Tot i que com a usuaris siguem testimonis d’una certa controvèrsia en aquest sentit, entre els col·lectius que hem esmentat més amunt el conflicte encara és més gran, amb acusacions d’intrusisme entre uns i d’altres. Molt sovint, el problema procedeix de la dificultat de distingir adequadament les diferències entre “competències” i “atribucions professionals”. Sempre parlant de titulacions oficials, és clar:

Les competències depenen del coneixement que s’adquireix al llarg de la vida. Qualsevol professional pot adquirir una aptitud que en un moment donat es converteix en competència; però per a aconseguir una atribució legal no només necessita aquest coneixement, també li cal un document oficial que acrediti que pot fer ús d’aquesta destresa. Aquest document és el títol acadèmic oficial concret que en confereix les atribucions específiques.
Les atribucions professionals són el conjunt d’activitats que estan regulades per llei i que un treballador pot exercir en el seu àmbit laboral. És a dir, defineixen els àmbits en què un professional pot desenvolupar la seva activitat. A més, s’estableixen les condicions perquè els professionals exerceixin la seva activitat i fixa les limitacions qualitatives o quantitatives que puguin haver-hi. Així, en aquest terreny, una competència comuna en diverses titulacions oficials seria la d’“intervenir sobre l’alimentació de persones o grups de persones”. D’aquesta manera, l’atribució professional de la majoria de les titulacions esmentades es concretarà a “donar consell”, com seria el cas dels graus de Farmàcia o Infermeria. Tanmateix, entre les atribucions professionals dels dietistes-nutricionistes, dels tècnics superiors en dietètica i fins i tot dels especialistes en endocrinologia figurarà, a més, la de proposar dietes específiques i adaptades a cada situació fisiopatològica.

A qui he de demanar cita si...

1. Tinc un dubte general sobre alimentació, dietètica o nutrició

Infermer
Tècnic en dietètica
Dietista-nutricionista

2. He decidit canviar de rutina alimentària

Dietista-nutricionista
Tècnic en dietètica

3. Tinc una urgència relacionada amb el que he menjat

Urgències
- Especialista (al·lergòleg, digestiu…)
  - Dietista-nutricionista
  - Tècnic en dietètica

4. Vull perdre pes

Metge especialista en medicina familiar i comunitària. Ha diagnosticat altres problemes?
- Sí: Endocrinòleg
- No: Dietista-nutricionista / Tècnic en dietètica

5. Tinc el sucre o el colesterol alt

Endocrinòleg
- En una segona etapa*
  - Dietista-nutricionista
  - Tècnic en dietètica

6. Pateixo algun trastorn alimentari

Metge d’atenció primària
- Equip multidisciplinari compost per psiquiatre i psicòlegs
  - En una segona etapa*
    - Dietista-nutricionista
    - Tècnic en dietètica

7. Estic embarassada o dono el pit