Un tractament precoç pot retardar la seva evolució
Entre el 10% i el 15% de la població general i un 5% de la que treballa presenten afeccions del sistema venós que, si bé en la majoria dels casos no constitueixen una patologia greu, poden ser molestes, especialment en els mesos de calor. A més, si no s’adopten les mesures adequades per al seu tractament i es deixa que evolucionin poden originar complicacions serioses. Com assegura la dita, la insuficiència venosa al principi es tolera, posteriorment se sofreix i finalment incapacita. Convé, doncs, saber una mica més d’aquestes patologies.
Dins de l’estancament de la sang en les extremitats inferiors cal diferenciar dos tipus de malaltia:
/imgs/20020901/salud02.jpg Varices essencials o primàries, dilatacions de les venes del sistema superficial, fàcilment recognoscibles com a cordons venosos més o menys grossos que es poden veure i palpar sota la pell. En aquesta afecció el sistema profund es troba indemne, i moltes vegades els símptomes són escassos. Afavoreixen la seva aparició factors com l’obesitat, el restrenyiment, el sedentarisme, la utilització de peces de roba que estrenyin l’arrel de les extremitats inferiors i la cintura (cinturons, lligues, faixes…), el fet d’estar-se de peu o assegut durant hores seguides, l’embaràs, els anticonceptius, l’exposició a la calor… També alguns factors genètics o hereditaris provoquen varices, i si el sistema valvular és insuficient es produeixen igualment dilatacions venoses del sistema superficial, en les quals la sang s’estanca i avança amb lentitud.
A més de les grans dilatacions poden aparèixer altres formes menors com varícules -petits filaments venosos-, aranyes o estrelles vasculars -varices reticulars, molt petites- i telangièctasis -dilatacions venoses que es buiden en fer-hi pressió al damunt-.
Generalment, les varices donen pocs símptomes, les ulceracions són rares i les complicacions més freqüents són hemorràgia per cops, ruptura de la variu, tromboflebitis superficial en què la vena apareix com un cordó enrogit i dolorós a nivell de la dilatació venosa, i l’úlcera varicosa.
- Insuficiència venosa del sistema profund: és un altre problema. Les venes profundes s’obstrueixen i la sang flueix cap al sistema superficial. La causa sol ser una flebitis profunda, la denominada tromboflebitis, la incidència de la qual s’estima entre el 0,5 i l’1,6 per mil habitants, dels quals més del 50% corresponen a l’àmbit hospitalari. La prevalència en la població adulta s’estima entre el 6-8%. Traumatismes, immobilitzacions prolongades, intervencions quirúrgiques i cateterismes són els factors de risc més habituals. La trombosi venosa profunda és una afecció important, ja que és la primera causa de tromboembolisme pulmonar, afecció greu.
Inflor d’extremitats -especialment de genoll cap avall-, formigueig, sensació de picor i rampes, cansament i dolor en són els símptomes més habituals, que empitjoren al llarg del dia, sobretot si s’ha estat quiet molt temps. En un estat més avançat apareix una pigmentació de color marró, ocre, en les zones més inferiors, especialment al voltant dels turmells, a més de petites dilatacions de les venes. La pell es pot tornar brillant i fina, i si no hi ha tractament eficaç, l’aparició d’úlceres és habitual, localitzades en la cara interna dels turmells.
El diagnòstic dels trastorns venosos el faciliten en l’actualitat tècniques no invasives com el Doppler, l’ecografia Doppler i la pletismografia i d’altres de més invasives, com ara la flebografia. Els fàrmacs que milloren la circulació venosa són d’utilitat moderada i poden ajudar una mica, però sempre combinats amb altres mesures (mencionades en l’apartat “Per a alleujar les molèsties…” de la pàgina 21).
En el cas de varices tronculars la cirurgia n’és el tractament quasi definitiu. Segons la localització i extensió de la insuficiència venosa, s’apliquen diferents tècniques:
fleboextracció, lligadura de perforants insuficients, reconstrucció valvular, trasplantament d’un segment venós amb vàlvules sanes, etc. Per a cada problema hi ha una solució. El tractament esclerosant està indicat en petites varices, varícules, telangièctasis i varices postquirúrgiques residuals i recidivants. Moltes vegades no és definitiu, però en mans expertes i amb la tècnica adequada, poden solucionar-se en molts casos.
La sang, una vegada utilitzada per l’organisme, ha de retornar al cor i això ho fa a través del sistema venós, dissenyat per a fer avançar la sang en contra de la força de la gravetat. La contracció dels músculs i unes vàlvules situades en les parets de les venes, al costat de l'”aspiració” que fa el cor durant la diàstole, i el mecanisme impulsor que representa la marxa que fa que la planta del peu es comporti com una esponja, fan que la sang progressi cap amunt i efectuï un llarg recorregut vencent la força de gravetat.
En les extremitats inferiors hi ha dos sistemes de venes clarament diferenciats: d’una banda, un sistema superficial, compost bàsicament per dues grans venes anomenades safenes i les seves branques, que estan situades directament sota la pell, i per un altre, un sistema profund format per venes que van entre els músculs i que acompanyen les artèries. Aquests dos sistemes estan en comunicació a través de les venes perforants o comunicants, proveïdes també de vàlvules que fan que la sang vagi sempre del sistema superficial al profund i no al revés. Quan alguna o algunes de les parts d’aquest delicat sistema no funciona adequadament el resultat és l’estancament de la sang en les extremitats inferiors, fet que produeix una sèrie d’alteracions i manifestacions que constitueixen la síndrome d’insuficiència venosa crònica, que pot manifestar-se de diverses formes, una d’elles les varices, potser la més freqüent.
Quan apareixen varices o cansament i inflor d’extremitats és convenient consultar el metge i l’angiòleg, ja que un tractament precoç en pot retardar l’evolució mentre que les varices tronculars poden curar-se definitivament amb la cirurgia. En qualsevol cas, per a alleujar les molèsties i millorar:
- No utilitzi peces de roba que comprimeixin els músculs de les cames (lligues, faixes, calçat estret) i la cintura.
- Controli l’excés de pes: l’obesitat afavorix el desenvolupament de varices.
- Eviti temperatures ambientals elevades, no exposi les cames al sol en dies de sol i calor.
- Apliqui’s dutxes fredes a les cames.
- No s’estigui quiet. Si no pot caminar, de tant en tant posi’s de puntetes, regularment, al llarg de la jornada laboral.
- Dormi amb els peus més elevats que el cap (pot elevar amb un parell de tacs de fusta la part del llit on col·loca els peus), de forma que la sang a la nit evacuï més fàcilment del sistema venós.
- Es pot aplicar massatges a les cames, amb aquestes lleugerament elevades, dels turmells cap als genolls.
- Mantingui la pell hidratada adequadament amb alguna crema hidratant.
- Tingui cura de no produir-se ferides ni lesions.
- Faci servir mitges elàstiques des del matí fins a la nit.
- Fonamental: practiqui exercici físic com ara passejar, córrer a un ritme baix, nadar, anar en bicicleta, etc., perquè els músculs, en contraure’s, actuen com a verdaders cors perifèrics en comprimir les venes i empènyer la sang cap amunt.