Els millors anys per a ensenyar-los a menjar de tot

Els millors anys per a ensenyar-los a menjar de tot

/imgs/20020901/alimentacion01.jpg
El nen, una vegada superat el primer any o època de lactant, ha d’incorporar-se a poc a poc a la dieta familiar comuna, seguint uns patrons que influiran decisivament en els seus hàbits d’alimentació futurs. Per tant, la dieta comuna serà variada i completa. S’ha d’ensenyar el nen a menjar de tot, ja que una dieta variada estimula la seva gana, cobreix les seves necessitats nutritives i conforma uns hàbits nutricionals adequats de cara al futur.

Canvis en la textura dels aliments

A partir dels 12 mesos, cal incloure en la dieta del nen aliments amb una textura més grossa per a anar acostumant-lo a menjars trossejats. Per començar, s’oferiran aliments aixafats amb la forquilla i s’anirà canviant cap al trossejat petit. Tot això, depenent de cada nen i de la seva rapidesa a aprendre a mastegar. L’objectiu és que en arribar als 18-24 mesos, el nen mengi aliments trossejats.

Menjar bé

• Horaris regulars en els àpats: cal evitar que el nen piqui entre hores, i aprofitar els principals àpats per a donar-li de menjar.
• /imgs/20020901/alimentacion02.jpgAportar la màxima varietat a la dieta: incloure-hi plats, sabors, textures i consistències diferents, per a acostumar el paladar del nen a una dieta variada, factor decisiu per a aconseguir l’aportació nutritiva adequada.
• A l’hora d’introduir aliments nous, convé fer-ho progressivament i al principi de cada àpat, que és quan el nen té més gana.
• Incloure diàriament els grups bàsics d’aliments següents:
• Llet sencera i derivats (iogurt, formatge i altres lactis). El Comité de Nutrició de la Societat Europea de Nutrició i Gastroenterologia Pediàtrica (ESPANG) recomana utilitzar llet de continuació fins als tres anys; no obstant això, la majoria de famílies no la fan servir, moltes vegades per motius econòmics. Actualment ha aparegut en el mercat llet de creixement o júnior, que és intermèdia entre la llet de continuació i la de vaca i més econòmica, indicada per a nens a partir d’un any d’edat.
• Cereals (pa, pastes alimentàries, arròs, galetes senzilles…), llegums i fècules (patata). El nen ha de començar a menjar pa en els àpats. El pa integral no és aconsellable abans dels 7 anys a causa de la seva acció irritant sobre el tub digestiu. El pa pot substituir les galetes del berenar i ajuda el nen en la dentició (en aquest cas s’ha de tallar la crosta en el sentit longitudinal del pa). Els cereals de desdejuni llestos per a consumir-los poden resultar encara difícils de mastegar, per la qual cosa és preferible escollir cereals de cocció (flocs d’avena, flocs de 5 cereals) que esporàdicament poden reemplaçar les farinetes del matí.
• Verdures i amanides, com a ingredient dels primers plats o acompanyament dels segons i fruites.
• Carn, peix i ous.
• Greixos (de cocció i adobs): preferiblement oli d’oliva.
• Les presentacions més apropiades són sopes, purés, cremes, guisats i estofats amb poc de greix, carns triturades o tallades en trossos petits, croquetes, truites, etc., preparacions sucoses i de mastegament fàcil. S’han d’evitar preparacions a la planxa (queden molt seques) i carns menys sucoses.
• A aquestes edats, s’ha d’optar per plats amb gustos suaus i poc condimentats, perquè els nens siguin capaços d’identificar el sabor real de cada aliment.
• Convé moderar l’ús de sal en els àpats i evitar (o prendre en quantitats petites) saladures, fumats i conserves.
• Cal evitar els aliments excessivament grassos (són poc digestius: carn de xai, formatges curats, fruits secs oleaginosos fregits…) i els productes de valor nutritiu escàs (llaminadures, aperitius, refrescos..), especialment entre els principals àpats, ja que atipen però no cobreixen les necessitats nutritives del nen.
• Convé no abusar del consum de begudes refrescants ensucrades (amb extracte de cola, amb gust de llimona o de taronja, etc.), ni durant els àpats ni entre aquests.
• Si el nen rebutja un aliment essencial, s’ha d’estudiar la forma de substituir-lo per un altre de valor nutritiu semblant, o barrejar-lo amb condiments o altres aliments que l’emmascarin. Es pot intentar preparar de diferents maneres aquests aliments clau. Per exemple: puré de llegums i verdures, llet amb sabors, mandonguilles de peix, espinacs amb beixamel, etc.
• Cal procurar que el nen no adquireixi conductes capricioses i monòtones, amb preferència cap a uns aliments i aversió cap a d’altres: aquest hàbit pot conduir-lo a una alimentació deficitària en algunes substàncies nutritives.
• Si es queda a menjar en l’escola bressol, és necessari conèixer el menú de cada dia a fi de completar i equilibrar la dieta amb els menjars de casa.
• Distribució dels àpats: convé que el nen faci quatre (o cinc) àpats al dia, és a dir, el que respon a la capacitat digestiva limitada del nen, especialment en les edats menors.