Un risc per a la fertilitat

Un risc per a la fertilitat

/imgs/20050601/salud01.jpg
La poca atenció que fins fa poc s’ha prestat a l’aparell reproductor masculí ha provocat que les malalties genitals que pateixen els homes siguen generalment menys conegudes que les de les dones. Exceptuant les malalties de la pròstata, poques patologies masculines i els seus símptomes són reconeguts fins i tot pels mateixos individus susceptibles de patir-les, per la qual cosa és habitual que la temuda visita a l’especialista, en aquest cas l’uròleg, es retarde més del desitjable i es faça quan les molèsties arriben al moment crític. D’entre les patologies que l’aparell genital masculí pot sofrir, aquest mes destaquem diverses malalties dels testicles: l’epididimitis (infecció de l’epidídim, l’estructura en què es dipositen els espermatozoides per a madurar), l’orquitis (infecció dels testicles) i l’orquiepididimitis (infecció d’ambdues estructures).

Infeccions testiculars

Els testicles tenen com a missió fonamental la formació d’espermatozoides. En la part posterior es troba una estructura tubular, l’epidídim, on els espermatozoides es van dipositant per madurar. Aquesta estructura s’uneix al conducte deferent, i els espermatozoides ja madurs arriben a les vesícules seminals, on són de nou emmagatzemats fins a l’ejaculació. Amb freqüència aquestes estructures es poden infectar i provocar una orquitis, infecció del testicle, una epididimitis, infecció de l’epidídim o bé una orquiepididimitis, infecció d’ambdues estructures, que poden afectar la fertilitat de l’home que les sofreix.

L’orquitis aguda o infecció aïllada del testicle és més aviat rara perquè és una estructura prou resistent a la infecció per la gran vascularització sanguínia i limfàtica, que li confereixen unes bones defenses. El més freqüent és que es produïsca la infecció per via ascendent o canalicular a través del conducte deferent i l’epidídim quan es produeix una uretritis, una prostatitis, una infecció urinària, maniobres instrumentals, cateterismes, etc.

Galteres i relacions sexuals

Una causa freqüent d’orquitis són les galteres -un 30% dels qui les contreuen després de la pubertat pateixen orquitis-, que poden provocar als quatre o cinc dies dolor i inflor testicular en un o en tots dos testicles. L’orquitis pot produir infertilitat i atròfia (disminució de la grandària del testicle), complicació que es dóna en un terç dels joves afectats per orquitis.

L’epididimitis aguda és més freqüent que l’orquitis i s’estén també als testicles, per això es parla d’orquiepididimitis. Una de les causes més freqüents de la seua aparició és la infecció per transmissió sexual, que afecta homes heterosexuals i homosexuals. En els joves heterosexuals entre 19 i 35 anys els gèrmens que més freqüentment la provoquen són el Nisseria gonorrhoeae, gonococ que causa la gonocòccia, i la Clamydia trachomatis, mentre que en homes homosexuals és l’Escherichia Coli, que es transmet a partir del coit anal.

Símptomes i tractament

Els símptomes que produeix l’orquiepididimitis són clars:

• Inflamació i inflor de l’escrot
• Testicle sensible, dolorós, inflat i amb sensació de pesadesa
• Febre
• A vegades, fluix més o menys purulent pel penis, la secreció uretral és més freqüent si la infecció és per clamídies
• Dolor en orinar
• Dolor en les relacions sexuals i en l’ejaculació
• Dolor en la regió inguinal
• Semen a vegades sanguinolent

El diagnòstic de l’afecció és senzill mitjançant la simptomatologia i l’exploració física -a més dels signes d’inflamació escrotal, sol haver-hi també inflor de l’engonal i augment de grandària dels ganglis limfàtics de la zona-. També s’utilitzen anàlisis d’orina, en què s’efectua un cultiu per a identificar el germen causant, i anàlisis de sang. Si cal descartar altres patologies, es pot fer una prova mitjançant ultrasons Doppler (per a examinar el fluix de sang a les venes de la zona) i una gammagrafia testicular (que permet obtenir la imatge interior de la part afectada per a comprovar-ne l’estat).

El tractament requereix d’antibiòtics i es recomanen una sèrie de mesures generals, com ara el repòs en llit, un suspensor testicular si es considera oportú, la presa d’antiinflamatoris no esteroides per a prevenir l’obstrucció de les vies espermàtiques i a vegades la infiltració amb anestèsics locals en el cordó espermàtic. En el cas d’afectats per gonorrea o clamídia és fonamental avaluar i tractar les parelles sexuals, sobretot si hi va haver contacte durant els 30 dies previs a l’aparició dels símptomes.
L’evolució sol ser positiva i sense complicacions, si bé en algunes ocasions pot quedar una fibrosi cicatricial que produeix azoospèrmia (improducció d’espermatozoides).

La influència de la gonorrea

Una de les causes d’orquiepididimitis és la gonorrea, malaltia infectocontagiosa exclusiva de l’espècie humana i que es transmet per contacte sexual. La incidència més elevada de gonorrea o gonocòccia es dóna en països en desenvolupament, de forma molt especial en les destinacions de l’anomenat ‘turisme sexual’, però no n’hi ha estadístiques precises. Als països desenvolupats la incidència es fixa en prop de 35 casos per 100.000 habitants. La taxa d’atac més elevada se situa entre els 20 i 24 anys, però el risc més alt es presenta en dones entre 15 i 19 anys. El risc per a una dona d’adquirir la infecció a partir d’un home infectat s’estima en un 50-70%, mentre que el risc per a un home a partir d’una dona infectada és un 20-30%. Aquest percentatge valora les probabilitats d’adquirir la infecció després d’una relació sexual.

La gonocòccia té més incidència en poblacions de baix nivell socioeconòmic i educatiu i és més freqüent en ambients urbans. L’anomenat ‘turisme sexual’, el descontrol sanitari de la prostitució, l’alta promiscuïtat sexual i l’absència de mesures preventives en les relacions sexuals estan provocant l’augment de la seua incidència.

La infecció pot ser asimptomàtica, la qual cosa li confereix un grau de perillositat alt per la possible transmissió de la malaltia. En els homes, la gonocòccia té un període d’incubació de 2-5 dies. Després d’aquest termini, apareix una secreció mucosa per la uretra associada a picor, que va evolucionant a secreció purulenta i símptomes inflamatoris en el meat uretral. És prou habitual que es produïsca una orquiepididimitis i/o prostatitis. En les dones, la infecció es localitza en l’endocèrvix, la part més interior del coll uterí, i sol donar símptomes molt poc específics, com ara leucorrea (fluix), molèsties discretes en orinar o picor als genitals. En aquests casos localitzats d’infecció fins a un 50% de les infectades es poden trobar en un estat asimptomàtic, amb la qual cosa moltes vegades es mantenen relacions sexuals sense cap tipus de precaucions.

El principal problema actual d’aquesta malaltia ha sigut l’aparició de resistències als antibiòtics, que ha provocat complicacions i cronificació de la malaltia. La utilització de preservatiu quan es mantenen relacions sexuals amb parelles no estables esdevé fonamental per a la prevenció d’aquesta infecció.