Revisió i prevenció, claus

Revisió i prevenció, claus

El càncer de còlon, el tercer amb una taxa de mortalitat més alta al món, té en la transformació de pòlips intestinals en tumors malignes una de les causes principals. Un pòlip intestinal és un tumor circumscrit, una inflor en la paret intestinal de grandària variable. El que és fonamental és determinar-ne la constitució microscòpica, és a dir, el tipus de cèl.lules que els constitueixen, ja que l’interès d’aquests pòlips recau en la capacitat que tenen d’evolucionar a tumors malignes. Els pòlips poden ser únics o múltiples i afecten sobretot l’intestí prim i el còlon o intestí gros.

Síndromes polipòsiques

Quan el nombre de pòlips és elevat es parla de poliposi intestinal, que es vincula amb malalties ben diferenciades que s’engloben sota el nom de “síndromes polipòsiques”. La més freqüent és la poliposi intestinal familiar difusa, de caràcter hereditari i no lligada al sexe. Pot romandre asimptomàtica durant anys i a mesura que la malaltia progressa, en especial quan ha començat la degeneració maligna, apareixen dolors còlics abdominals, excrements líquids pudents, pèrdua de sang, anèmia… i afectació de l’estat general. En aquests casos la resecció del còlon és l’única solució.

La importància dels pòlips depèn de la seua morfologia histològica, és a dir, dels seus teixits: poden ser pòlips neoplàsics, és a dir, amb teixits que substitueixen els normals i generalment cancerígens (adenomes i carcinomes), o no neoplàsics (hamartomes, inflamatoris i hiperplàsics), que són benignes.

Símptomes poc específics

/imgs/20060101/salud.jpg Els símptomes que provoquen són poc específics: el més freqüent és el sagnat, la presència de sang als excrements. També poden aparèixer dolors abdominals recurrents, obstrucció intestinal, tenesme rectal (sensació de necessitat de defecar), restrenyiment, anèmia crònica& el més freqüent és que es mantinguen durant anys asimptomàtics.

El diagnòstic dels pòlips és sobretot radiològic i es realitza visualitzant l’interior del còlon mitjançant rectosigmoidoscòpia o colonoscòpia. L’exploració s’aprofita per a efectuar un estudi histològic de la lesió i la seua extirpació, pel fet que, encara que no tots els pòlips degeneren en lesions malignes, la polipectomia endoscòpica (extirpació del pòlip) representa l’estratègia més eficaç per a prevenir el càncer colorectal.

Tipus de pòlips

Benignes

• Pòlips inflamatoris: manquen de potencial de degeneració cancerosa. Poden assolir una grandària notable i són freqüents en diverses malalties com la colitis ulcerosa, la colitis amebiana o la disenteria bacil.lar. És important diagnosticar-los de manera correcta per a no confondre’ls amb un altre tipus de pòlips. Constitueixen el 90% dels pòlips que es donen en els menors de 10 anys, per la qual cosa s’anomenen també pòlips juvenils. Es calcula que estan presents en un 1% dels infants del nostre entorn.
• Pòlips hiperplàsics: són els més freqüents dels pòlips colònics i es donen en persones d’edat avançada. Generalment són petits i se solen localitzar en la part més inferior del còlon i en el recte. No constitueixen lesió premaligna, però s’ha de realitzar un estudi histològic i aprofitar l’exploració endoscòpica per a efectuar-ne l’exèresi o extirpació.

Malignes

• Adenomes colorectals: es localitzen gairebé sempre en el còlon i l’estudi de la seua estructura histològica és fonamental perquè, de les distintes varietats (tubulars, tubulovellosos i vellosos), els vellosos són els que més degeneren en malignes.
• Càncer de còlon o carcinoma colorectal: és el tercer tipus de càncer més freqüent al món occidental, després del de pulmó en l’home i el de mamella en la dona. La seua incidència és molt semblant entre els dos sexes i s’acosta als 30 casos per 100.000 habitants. Per sobre dels 40 anys, el risc de patir aquest càncer s’incrementa de manera progressiva, es duplica cada 10 anys i aconsegueix la màxima expressió entre els 75 i 80 anys.
  Constitueixen grups d’alt risc: els individus de tots dos sexes amb antecedents familiars d’adenomes benignes o lesions malignes colorectals, els que presenten adenoma de còlon, els que tenen malaltia inflamatòria intestinal (colitis ulcerosa, malaltia de Chron) i els que pateixen síndromes de poliposi familiar.

  Se sospita un càncer de còlon quan hi ha:

  • Canvi de ritme deposicional habitual
  • Rectorràgies (pèrdua de sang pel recte mesclada amb les excrements)
  • Anèmia ferropènica
  • Dolor abdominal, obstrucció intestinal, tenesme rectal

  La lesió cancerosa pot localitzar-se en qualsevol part del còlon, però la més freqüent és al còlon descendent, al sigma i al recte. El diagnòstic precoç de la lesió és fonamental per a evitar l’expansió del tumor, ja que la seua supervivència depèn del grau d’extensió. Com més localitzat es troba quan es detecta, més elevat és el grau de supervivència.

Controls periòdics

Per al diagnòstic precoç és necessari que els individus amb risc de càncer colorectal, sobretot a partir dels 50 anys, seguisquen una sèrie de controls periòdics:

• Tacte rectal anual: només localitza els que estan en els primers 8 centímetres del recte (15% dels casos).
• Pràctica anual de proves de detecció de sang oculta en excrements: diversos estudis evidencien que aquestes proves, realitzades com un garbellament repetit, permeten un diagnòstic precoç i una reducció de la mortalitat, si bé se n’escapen prou casos i són freqüents els falsos positius.
• Rectosigmoidoscòpia inicial i, en cas de ser negativa, cada 5 anys: es visualitza el còlon fins a l’angle esquerre o esplènic, on es localitzen dos terços dels càncers.
• Fibrocolonoscòpia total inicial i, si és negativa, cada 10 anys: és la prova més segura perquè es visualitza tot el còlon, però també és la que provoca més molèsties.

En l’actualitat, la càpsula endoscòpica està sent objecte d’avaluació. És una alternativa cara, però sembla que millora molt el diagnòstic de les lesions intestinals per les imatges que ofereix. A manera de submarí que navega pel tub digestiu i amb una autonomia de 8 hores, la càpsula pren imatges cada 2 segons que, processades, es converteixen en un arxiu de vídeo.

Però la prevenció del càncer de còlon passa també per l’adquisició d’hàbits higienicodietètics. Els factors dietètics més implicats en el càncer de còlon són l’elevada ingesta de greixos i la ingesta insuficient de fibres, a més de l’excés de calories i l’obesitat. El paper d’algunes substàncies antioxidants com les vitamines A, C, D, i E, a més dels betacarotens, el calci i el seleni no està molt aclarit del tot, però sembla que tenen un paper preventiu.