La inhibició de buscar plaer
L’absència de desig és un dels problemes sexuals més freqüents en la nostra societat. L’estrès, els conflictes en la relació, la falta recurrent de moments d’intimitat o el patiment d’un període d’astènia està moltes vegades en l’arrel del problema. Per solucionar-ho, no sempre és necessari recórrer a un especialista a la recerca d’ajuda. Segurament, amb més relax, amb una conversa íntima, una carícia o un capritx es recupera el gust, o almenys, es recorden les trobades com a plaents i s’enyoren, encara que es deixen per a un altre moment (que convé no retardar en excés).
Tot i això, quan la inhibició del desig se sent com un mal perenne, difícil o impossible de superar, quan un període d’apatia es prolonga i comença a causar altres problemes o quan s’ha intentat realitzar canvis en la relació i no han produït cap efecte, el malestar ha de ser pres seriosament. La falta de desig no és una bajanada, un capritx o una situació a la qual ens hem de resignar. De fet, el desig sexual és una emoció que prepara les persones per poder viure una acció afectiva. Però a vegades passa que no es pot sentir encara que es busque; el desig es resisteix a aparèixer, ja que l’impuls de desitjar no tan sols depèn de la voluntat. Es fan presents factors inhibidors i estimulants, i segons el predomini d’uns o altres en diferents situacions, el desig es materialitzarà o no. Per exemple, l’amor és un gran estimulant perquè es faça present, mentre que la por és un fort inhibidor que l’anul.la o el rebutja.
La veritat és que com a conseqüència de problemes d’excitació sorgeixen problemes de desig. L’origen de molts d’aquests casos es troba en patologies mèdiques com la diabetis, la hipertensió o problemes cardíacs; o són efectes secundaris de fàrmacs i intervencions quirúrgiques. Gràcies al coneixement d’aquesta relació causa-efecte, cada vegada és més usual diagnosticar-ho i és habitual la prescripció protocol.lària de les mesures que cal prendre per a corregir-ho, que inclouen nivells farmacològics i psicològics.
Però el desig és una altra cosa. La seua absència, senzillament, es resumeix en la falta de voler gaudir d’un plaer. Com és possible que això passe? Perquè passa, i molt sovint, segons les dades clíniques de les consultes d’especialistes, que confirmen que és un dels problemes que més pacients genera. És una cosa molt corrent, però al mateix temps molt particular, perquè cada persona desitja o inhibeix el seu desig per causes diferents.
La baixa autoestima i el sentiment de culpa són els dos grans inhibidors i bloquejadors del desig sexual, però hi subjauen altres causes que convé revisar:
Les pors: de no arribar al nivell, de fallar, de fer el ridícul i d’exposar-se al rebuig; de mostrar i oferir el cos; de la possibilitat d’embaràs o d’exposar-nos a malalties de transmissió sexual.
Les ansietats: la principal és la d’arribar a l’orgasme, com si el sexe es tractés només d’això.
La falta de temps i l’estrès: les tensions i les presses són el pol oposat de la tranquil.litat i el relax, condicions necessàries per a gaudir d’un plaer.
Els enutjos i els conflictes: immersos en aquests ens bloquegem i ens tanquem, el contrari del que necessitem, ja que el desig requereix d’una actitud oberta a relacionar-nos.
Els tabús i prejudicis: la prohibició amb què s’ha revestit els òrgans sexuals; la particular interpretació respecte de conceptes com l’honra, la integritat i la decència allunyen el plaer de la sexualitat.
La falta de comunicació: no parlar obertament del que ens agrada, no compartir intimitat, no fer partícip l’altra persona de la nostra vulnerabilitat és una manera de no parlar del desig.
La falta d’il.lusió i passió per la vida: una actitud negativa, pessimista, derrotista, apàtica i rutinària, que no afronta els riscos d’un canvi, no serveix per a gaudir.
La ignorància: tant teòrica com pràctica del cos sexuat impedeix l’experimentació, base de tot coneixement del plaer i de mantenir degudament erotitzat el cos.
Una vegada assumida la realitat d’aquest desequilibri, la societat s’ha preocupat de manera especial a emparar un canvi, i no en va nombrosos estudis acorden pautes necessàries per a millorar la vida sexual de la dona, moltes vegades recelosa d’admetre el problema o fins i tot desmotivada per a demanar un canvi.
Per a aconseguir acabar amb la inhibició del desig sexual cal procurar-se a un mateix i a una mateixa:
- Un bon coneixement personal, tant a escala corporal com cognitivoemocional.
- Una actitud positiva, saludable i oberta sobre la sexualitat i el plaer.
- Un bon entrenament corporal que mantinga l’erotisme a través de la carícia.
- Cuidar la salut, la dieta i, en definitiva, el cos és un bon símptoma que la persona s’estima i vol gaudir.
- Una aposta per la il.lusió, la passió i la fantasia.
El desig sexual com a experiència subjectiva permet i és susceptible de ser educat i potenciat, és per això que la seua inhibició pot ser tractada, treballada i superada. Tant l’home com la dona estan preparats per la naturalesa per a desitjar i buscar el plaer. Fer-ho de manera satisfactòria, des del respecte a un mateix i als altres, amb honestedat a les pròpies creences i a les alienes és una facultat de l’ésser humà que viu en llibertat.