PARACETAMOL I IBUPROFÈN: NO HEM D'ABUSAR DELS AMICS
Per petit que sigui, de vegades no aguantem el dolor. No importa si és de queixals, muscular, menstrual o de cap: volem que pari, i prou. I si per unes dècimes de febre no estem al cent per cent, també volem que ens baixi de pressa la temperatura corporal. Per sort, al nostre entorn és fàcil trobar la solució. Recorrem a analgèsics i antipirètics que no necessiten recepta mèdica i, molt sovint, ho fem més del que deuríem. Abusem del seu ús i de les seves dosis.
El paracetamol i l’ibuprofèn són dos dels recursos més comuns i populars. No es colen al podi dels fàrmacs més venuts, però gairebé. Segons les últimes dades de l’Observatori del Medicament (2017), entre les 10 marques que acumulen un nombre de vendes més alt en les farmàcies espanyoles, dues contenen paracetamol i una, ibuprofèn. I dels 105,27 milions d’unitats expedides d’aquests 10 productes, els paracetamols n’acumulen un total de 18,19 milions i l’ibuprofèn 7,09, una xifra gens menyspreable si tenim en compte que el medicament que lidera la taula, Nolotil®, ha assolit els 20,25 milions.
Però aquest rànquing podria variar els pròxims mesos. Des del desembre del 2018, el paracetamol i l’ibuprofèn són productes una mica més barats, per la revisió a la baixa del cost de més de 15.000 medicaments, fet que provocarà un estalvi de gairebé 250 milions d’euros. A més, com que es tracta de medicaments de venda lliure, és habitual que el seu consum es faci de manera automedicada. Una pràctica que, de vegades, comporta riscos. L’ús excessiu i inadequat dels antibiòtics, per exemple, fa que els casos de bacteris multiresistents siguin cada vegada més freqüents i preocupants. I cal estar alerta, perquè l’ús inapropiat del paracetamol i de l’ibuprofèn també té efectes contraproduents.
Per això, encara que no requereixin diagnòstic o prescripció mèdica, continua sent recomanable posar atenció al consell farmacèutic: “És fonamental un assessorament professional per a valorar l’opció més adequada en cada cas”, adverteix Irene Suárez, farmacèutica del Departament de Productes i Serveis del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics. D’aquesta manera, l’ús d’aquests productes és racional: “Els pacients reben la medicació apropiada per a les seves condicions clíniques, en dosis que s’ajusten als seus requeriments individuals, durant un període de temps adequat i al cost més baix per a ells i la comunitat”, recorda l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Per a molts, la mala fama i el debat recent al voltant del paracetamol i de l’ibuprofèn, aliats recurrents, s’acabaria si es dispensessin amb recepta mèdica, amb la finalitat d’evitar-ne l’abús i els seus efectes. “El fet que un medicament es dispensi sense recepta no vol dir que es trobi exempt de risc -insisteix Suárez-. Cal seguir les instruccions i els advertiments dels prospectes, tenir una precaució especial en nens i en pacients que estiguin prenent altres tractaments i, si el dolor o la febre no remeten, cal visitar el metge”.
També s’ha d’anar amb compte amb les dosis, perquè sobrepassar els límits que es recullen en els prospectes pot tenir conseqüències perjudicials, sense comptar el risc de la interacció amb altres fàrmacs. Si ens excedim, no ho dubtem: consultem immediatament un metge o un farmacèutic o truquem al Servei d’Informació Toxicològica (915 620 420). Convé recordar una cosa important: aquests dos medicaments no són iguals. Per a decantar-se per l’un o per l’altre cal considerar què es vol tractar, el tipus de pacient i altres problemes de salut que pogués patir.
El Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics disposa d’una font d’informació de medicaments disponible per als pacients al Bot PLUS Web. A més, tenen una aplicació gratuïta per a dispositius mòbils, Medicamento Accesible PLUS, que inclou informació sobre medicines adreçada a pacients i en un format accessible.
El paracetamol no sempre val
Aquest medicament amb activitat analgèsica i antipirètica (reducció de la febre) es fa servir en el tractament simptomàtic del dolor ocasional lleu o moderat (muscular, dental, menstrual o de cap) i en estats febrils de grip o refredat. En canvi, uns estudis publicats el 2015 i el 2016 en revistes com Respirology o The Lancet demostren que és inútil per a la grip i el mal d’esquena baixa o lumbar. També es fa servir combinat amb descongestius com la fenilefrina per a estats gripals, o amb altres analgèsics com els opiacis per al tractament de dolors més intensos provocats, per exemple, per operacions quirúrgiques.
Sobres, càpsules, comprimits, supositoris, xarops… a Espanya es comercialitzen prop de 350 presentacions amb paracetamol, de les quals 110 es poden adquirir sense recepta, com Gelocatil® o Termalgin®.
Els experts recomanen prendre la dosi mínima necessària i durant el mínim temps possible. En els nens de 3 a 32 kg, la màxima és de 60 mg/kg/dia repartits en 4 o 6 preses diàries. I en adults i adolescents de més 15 anys i amb més de 50 kg, les dosis han de ser de 325 a 650 mg cada 4-6 hores o de 500 a 1.000 mg cada 6-8 hores, sense superar els 4 g al dia.
No han de prendre paracetamol les persones amb malaltia hepàtica greu o hepatitis viral, ja que aquest fàrmac es metabolitza a través del fetge. Per descomptat, també està contraindicat en al·lèrgics a aquest medicament.
L’ús de paracetamol durant períodes prolongats de temps sense supervisió mèdica incrementa el risc de patir mal renal i hepàtic. Les possibilitats d’infart i ictus en persones assídues al medicament augmenten en un 68 %, i les de mort precoç en un 63 %, segons una recerca publicada el 2015 en la revista Annals of the Rheumatic Diseases. Aquell any, una britànica de 17 anys va morir després d’una fallada hepàtica provocada per una sobredosi per a calmar el seu mal de panxa (en tenia en sang tres vegades més del límit permès).
Amb l’objectiu d’evitar els efectes adversos per l’ús prolongat, des de final de 2017, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va establir que les presentacions de paracetamol amb dosi de 1.000 mg (1 g) per comprimit es comercialitzessin amb recepta mèdica, amb l’excepció d’aquells envasos que en continguin un màxim de 10 comprimits o sobres.
En cap cas està indicat prendre alcohol mentre s’està en tractament farmacològic. I això és molt important en el cas del paracetamol, perquè tots dos s’eliminen per via hepàtica, per la qual cosa s’incrementa la toxicitat i el risc de patir efectes adversos. Però també cal tenir precaució amb els antigripals. Molts presenten en la composició combinacions de descongestius, antial·lèrgics i analgèsics com el paracetamol, així que és innecessari prendre una altra dosi addicional d’aquest producte, ja que això augmentaria la toxicitat i el risc de patir conseqüències indesitjades.
Ibuprofèn: els asmàtics s'hi han d'abstenir
Igual que el paracetamol, és un medicament analgèsic i antipirètic, però també un antiinflamatori no esteroïdal (AINE) que es pot utilitzar en combinació amb altres analgèsics, antial·lèrgics o descongestius. L’ibuprofèn està indicat per al tractament del dolor lleu o moderat, especialment quan cursa amb inflamació, com és el cas de l’artritis, l’artrosis, la migranya, el dolor menstrual i en estats febrils. De les 150 presentacions amb ibuprofèn que hi ha a Espanya, 32 es poden adquirir sense recepta.
En adults, es recomanen dosis de 400 a 600 mg cada 6-8 hores, amb un màxim de 2.400 mg al dia, mentre que en adolescents de 12 a 18 anys no s’ha de passar dels 1.600 mg. Dels 3 mesos als 11 anys, la dosi s’estableix en 20-30 mg/kg/dia repartits en 3-4 preses. L’ibuprofèn es pot prendre amb aliments o sense. Tot i això, per a evitar molèsties d’estómac, es recomana prendre’l amb aliments, i si l’ús és reiterat, amb protectors gàstrics.
En cap concepte l’han d’ingerir persones al·lèrgiques a l’ibuprofèn, ni pacients que hagin experimentat crisis asmàtiques després d’haver utilitzat medicaments similars, com àcid acetil salicílic o uns altres AINE. Tampoc l’han de consumir les persones amb úlcera gàstrica, malaltia inflamatòria intestinal, insuficiència renal o hepàtica greus. A més, no és bo durant el tercer trimestre d’embaràs ni en la lactància, i està contraindicat en pacients que prenguin altres fàrmacs que puguin augmentar el risc d’úlcera gastrointestinal o insuficiència renal. Encara que, com recorda l’experta, “són recomanacions generals. El metge decidirà segons el cas la relació risc-benefici”.
Les dosis altes o els tractaments prolongats amb ibuprofèn incrementen el risc de patir atacs cardíacs (infarts de miocardi) o cerebrals, úlceres o hemorràgies gastrointestinals. També, com apuntava fa un any l’Institut Nacional de la Salut i de la Recerca Mèdica de França (INSERM), aquesta pràctica pot repercutir en la salut reproductiva de l’home, disminuint la producció de testosterona i causant impotència sexual. La Clínica de Universidad de Navarra, d’altra banda, adverteix que, com a bon AINE, pot afectar el ronyó. Per tot això es recomana no excedir ni la dosi ni la durada del tractament.
El 2015, fins i tot l’AEMPS va alertar del risc cardiovascular associat al consum en altes dosis (2.400 mg o més cada dia) i va aconsellar als professionals sanitaris no administrar-les a pacients amb patologies cardiovasculars greus com ara insuficiència cardíaca, cardiopatia isquèmica establerta, malaltia arterial perifèrica o malaltia cerebrovascular. Així i tot, no hi ha informació que suggereixi que hi hagi un risc augmentat d’infart ni trombosi amb l’ús ocasional o si no se superen els 1.200 mg d’ibuprofèn al dia.
Igual que passa amb el paracetamol, cal tenir precaució amb els antigripals, ja que molts presenten ibuprofèn en la seva composició juntament amb descongestius o antial·lèrgics, per això és innecessari, i potencialment perjudicial, prendre’n una altra dosi addicional. També haurien de tenir-hi precaució els pacients amb hipertensió, amb antecedents cardiovasculars o amb problemes gastrointestinals.
L'EXPERTA
Es consideren segurs si s’utilitzen en les dosis i en períodes de temps adequats. S’ha d’administrar sempre la dosi més baixa amb què s’aconsegueixi l’efecte desitjat. Malgrat això, no hi ha cap medicament exempt de riscos.
L’administració de tres dosis de 400 mg al dia s’ajusta a la Dosi Diària Definida, que és de 1.200 mg. A més, sempre és recomanable prendre la dosi mínima necessària, que en cada pacient variarà en funció del pes i de l’edat, i durant el mínim temps possible. Si amb un comprimit de 400 mg desapareix el dolor, no cal prendre el de 600 mg. Augmentar la dosi d’ibuprofèn no afegeix eficàcia al tractament del dolor, però sí que podria, per contra, augmentar-ne els efectes adversos.
És vital impulsar una consciència més gran entre la població sobre l’ús responsable d’aquests medicaments. En l’ibuprofèn, les dosis de 400 mg estan autoritzades per a la seva dispensació sense recepta, mentre que les de 600 mg sí que la requereixen. En molts casos, els farmacèutics es veuen sotmesos a la pressió assistencial de pacients que consideren que la prescripció inicial justifica l’ús continuat del tractament o afirmen que el metge els ha indicat que el mantinguin.
Va acordar la retirada del mercat dels medicaments que contenen paracetamol dissenyats per a alliberar el principi actiu durant un període llarg (medicaments d’alliberament modificat). El motiu és que per a aquests formats s’ha pogut detectar un risc més alt de sobredosi i dificultat en el tractament. No es tracta de cap alerta sobre la qualitat d’aquests medicaments, sinó d’una mesura per a minimitzar els riscos d’excedir-ne la dosi. Tal com la mateixa Agència va establir en el seu informe, quan es fa servir correctament i en les dosis recomanades, el paracetamol és un tractament eficaç i segur per al dolor i la febre. Els pacients poden continuar fent ús dels medicaments que el contenen d’acord amb les instruccions descrites en els prospectes, en particular pel que fa a la quantitat que se n’ha de prendre.
En altres països del nostre entorn, la situació és similar per a aquest tipus de medicaments. Però crida l’atenció el cas de l’ibuprofèn a Europa: per a adults, les dosis més habituals són més baixes que a Espanya, perquè estan entre els 200 o 400 mg en marques comercials com Advil®, Aktren® o Nurofenfem®. Les presentacions en paracetamol són iguals a les espanyoles, perquè van des de 325 mg fins a 1.000 mg en medicaments com Tylenol®, Doliprane® o Mexalen®.