Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: PATINET ELÈCTRIC: DE SOBTE, UN ESTRANY

HA AGITAT LES CIUTATS EN POCS MESOS. EL PAISATGE URBÀ CANVIA AMB LA SEVA PRESÈNCIA, PERÒ TAMBÉ ELS HÀBITS I LES NORMES DE RELACIÓ ENTRE USUARIS, VIANANTS I LEGISLADORS. ASSABENTA'T DEL QUE POTS FER I DEL QUE NO HAS DE FER, AMB UN PEU DAVANT D'UN ALTRE, EN EL VEHICLE DE MOBILITAT PERSONAL (AIXÍ L'ANOMENEN) DE MODA.

/imgs/20190201/GettyImages-954587564.jpg

Madrid, 15.00 hores. Al populós carrer d’Alcalá, l’embús de l’hora punta desespera els conductors del polígon de Canillejas. Un noi de trenta anys amb auriculars fa surf entre els vehicles amb un manillar entre les mans, però treu un cap als motoristes. Porta un patinet elèctric, l’última moda a les grans ciutats i als despatxos dels responsables municipals. No hi ha dubte que l’artefacte és un aliat del medi ambient, molt més silenciós que les motocicletes. Té un manteniment econòmic senzill i per a aparcar només cal pujar-lo a casa o al lloc de treball. Però li han sortit molts detractors. Critiquen la inseguretat viària que provoca tant en vianants (al novembre va morir una persona atropellada a Barcelona) com en conductors, l’escassa regulació sobre el seu funcionament, la invasió de les voreres i la poca estima pel transport públic.

La polèmica acompanya el patinet elèctric, un dels regals estrella de l’últim Nadal. Es tracta d’un vehicle de mobilitat personal (VMP) que cada vegada té més adeptes pels carrers de les nostres ciutats i la seva popularització ha provocat certa controvèrsia. La Direcció General de Trànsit (DGT) treballa en un Reial decret per regular-ne la circulació. Classificant el patinet com a vehicle, “se li aplicaran certes mesures del Reglament de Circulació, com els controls d’alcohol i drogues o la prohibició de l’ús d’auriculars i dispositius electrònics”, assenyala el subdirector general de Mobilitat i Tecnologia de la DGT, Jorge Ordás. Els ajuntaments, mitjançant les seves ordenances municipals, podran aplicar altres mesures per a regular-ne l’ús a les vies urbanes.

PENDENT DE REGULACIÓ

/imgs/20190201/GettyImages-1048127478.jpg

La versatilitat és un dels punts forts dels patinets elèctrics i, per extensió, de la resta de VMP. Els avenços tecnològics els han fet molt fàcils d’utilitzar. Es poden plegar i portar a sobre a l’autobús o al metro, o pujar-los a l’oficina. Un altre avantatge és el preu -es poden adquirir des de poc més de 200 euros, encara que poden arribar a 3.000 en els models prèmium- i el seu manteniment, molt econòmic. “Però seria un error pensar que desbancarà altres mitjans de transport que ja existeixen. És simplement una opció més. Una alternativa molt bona, sobretot a les grans ciutats, sempre que es doti d’una bona regulació”, insisteix Juan Jiménez, president de l’Associació d’Usuaris de Vehicles de Mobilitat Personal.

Per si no n’hi hagués prou, a penes gasta més que la recàrrega, mentre que un cotxe de gasoil o un de gasolina consumeix de 5 a 10 litres de combustible cada 100 km. No hi ha dades oficials sobre el nombre d’usuaris i de vendes, però el sector admet que l’últim any se n’ha disparat l’ús. Només els últims mesos de 2018, una desena d’empreses han llançat serveis de patinets elèctrics compartits (“sharing”) en diverses ciutats. Al centre de Madrid, Barcelona i Bilbao, sobretot, s’han integrat en el paisatge urbà en un temps rècord. Però, davant d’aquest buit legal, alguns ajuntaments, com el de Madrid, han estat especialment contundents: al desembre de 2018 van obligar les tres empreses que oferien aquest servei (Lime, Voi i Wind) a retirar temporalment els seus vehicles, per no haver aportat la documentació necessària per a operar amb normalitat.

A Sant Sebastià i a Bilbao, molt tolerants amb els patinets, tenen clar, a l’espera de la llei estatal, que qualsevol regulació ha d’implicar el cotxe, no les tradicionals maneres ecològiques de desplaçar-se (amb bicicleta o a peu). A Bilbao, el 87 % dels carrers del centre tenen la velocitat limitada a 30 quilòmetres per hora, la qual cosa farà més fàcil la convivència entre els vehicles tradicionals i els nous artefactes. Més enllà de la particularitat de les normatives locals, hi ha elements comuns: a la majoria de les ciutats, els patinets elèctrics no podran circular per les voreres; la velocitat màxima està limitada a les calçades a 30 km/h, en el millor dels casos, i s’estableixen diferents sancions en cas de no complir les normes de circulació establertes.

L’objectiu és protegir el vianant i delimitar la llei de la selva en què vivien immerses moltes ciutats respecte a l’ús d’uns vehicles que han viscut massa temps en uns llimbs legals. “Els patinets elèctrics no estaven pensats per a la mobilitat habitual, d’aquí ve el buit regulador”, admet la directora tècnica de l’Observatori de la Mobilitat Metropolitana, Rocío Cascajo, que advoca per establir una “vigilància” necessària perquè tinguin un ús adequat. “Segurament, com en el cas de les bicicletes, s’haurien d’impartir cursos de formació per a circular. I també s’hauria d’instaurar un sistema de punts, per què no?”, reflexiona aquesta experta en mobilitat. Davant del nombre creixent d’accidents amb lesions que involucren els patinets (més de 270 repartits per 44 ciutats els primers 11 mesos de 2018), la Fiscalia va instar al desembre les diverses policies locals que els investiguessin amb més atenció.

GARANTIR LA CONVIVÈNCIA, UN REPTE

El 2016, la DGT ja va publicar una instrucció en la qual catalogava els patinets elèctrics com a VMP. Aquests vehicles de mobilitat personal “generen situacions de risc quan comparteixen l’espai urbà amb la resta d’usuaris”, admetia Trànsit. Per això, el document establia diverses categories en funció de l’altura i dels angles perillosos que puguin ocasionar danys a una persona en un atropellament: els vehicles de tipus A (monocicle elèctric, “hoverboard”, patinet pedestre…), que poden arribar a un màxim de 20 km/h; els vehicles de tipus B (“segway” adult, “segway” mini, patinet elèctric) amb una velocitat màxima de 30 km/h, i els VMP de tipus C (bicicleta amb passatgers, “trixie” i bicicleta amb passatger mirant cap enrere), que poden arribar als 45 km/h.

“Fomentar i divulgar aquestes directrius” és clau perquè els usuaris “siguin conscients de com ha d’utilitzar els patinets elèctrics”, sostenen Cinta Romero i Julián Sastre, consultors de l’Institut de Mobilitat. “Si les ciutats es preparen per a albergar aquestes formes de transport sostenibles de manera equitativa i segura, i garantir la convivència amb unes altres formes, és possible que el patinet hagi arribat per quedar-se”, afegeixen. “Cal valorar si de debò generen un benefici per a la societat i la mobilitat. Això ens ajudarà a prendre decisions”.

Hi ha veus, més optimistes, convençudes de les virtuts d’aquest nou vehicle. “Segurament en sortiran nous models, s’augmentarà en seguretat…”, assenyala el regidor de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi. La capital valenciana està en tràmit d’aprovar una nova ordenança que estableix les velocitats màximes en 20 km/h, si el patinet elèctric va per la calçada, i de 15 km/h si va per la vorera (en aquesta ciutat, de moment, sí que deixen circular per la vorera). A més, als carrers de vianants no podran superar els 10 km/h. “No comparteixo que es vulgui fer lluita política i demagògia amb aquest assumpte. Hem d’entendre que el canvi climàtic i la nostra salut ens aconsella canviar els nostres hàbits de mobilitat. Davant l’ocasió que suposa l’aparició dels VMP, el que no podem fer és estar a la defensiva i posar-hi impediments. És una oportunitat que hem d’aprofitar”, conclou Grezzi.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ir a la página siguiente ELS EXPERTS »

Et pot interessar:

Infografías | Fotografías | Investigaciones

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte