PATINET ELÈCTRIC: DE SOBTE, UN ESTRANY
Madrid, 15.00 hores. Al populós carrer d’Alcalá, l’embús de l’hora punta desespera els conductors del polígon de Canillejas. Un noi de trenta anys amb auriculars fa surf entre els vehicles amb un manillar entre les mans, però treu un cap als motoristes. Porta un patinet elèctric, l’última moda a les grans ciutats i als despatxos dels responsables municipals. No hi ha dubte que l’artefacte és un aliat del medi ambient, molt més silenciós que les motocicletes. Té un manteniment econòmic senzill i per a aparcar només cal pujar-lo a casa o al lloc de treball. Però li han sortit molts detractors. Critiquen la inseguretat viària que provoca tant en vianants (al novembre va morir una persona atropellada a Barcelona) com en conductors, l’escassa regulació sobre el seu funcionament, la invasió de les voreres i la poca estima pel transport públic.
La polèmica acompanya el patinet elèctric, un dels regals estrella de l’últim Nadal. Es tracta d’un vehicle de mobilitat personal (VMP) que cada vegada té més adeptes pels carrers de les nostres ciutats i la seva popularització ha provocat certa controvèrsia. La Direcció General de Trànsit (DGT) treballa en un Reial decret per regular-ne la circulació. Classificant el patinet com a vehicle, “se li aplicaran certes mesures del Reglament de Circulació, com els controls d’alcohol i drogues o la prohibició de l’ús d’auriculars i dispositius electrònics”, assenyala el subdirector general de Mobilitat i Tecnologia de la DGT, Jorge Ordás. Els ajuntaments, mitjançant les seves ordenances municipals, podran aplicar altres mesures per a regular-ne l’ús a les vies urbanes.
La versatilitat és un dels punts forts dels patinets elèctrics i, per extensió, de la resta de VMP. Els avenços tecnològics els han fet molt fàcils d’utilitzar. Es poden plegar i portar a sobre a l’autobús o al metro, o pujar-los a l’oficina. Un altre avantatge és el preu -es poden adquirir des de poc més de 200 euros, encara que poden arribar a 3.000 en els models prèmium- i el seu manteniment, molt econòmic. “Però seria un error pensar que desbancarà altres mitjans de transport que ja existeixen. És simplement una opció més. Una alternativa molt bona, sobretot a les grans ciutats, sempre que es doti d’una bona regulació”, insisteix Juan Jiménez, president de l’Associació d’Usuaris de Vehicles de Mobilitat Personal.
Per si no n’hi hagués prou, a penes gasta més que la recàrrega, mentre que un cotxe de gasoil o un de gasolina consumeix de 5 a 10 litres de combustible cada 100 km. No hi ha dades oficials sobre el nombre d’usuaris i de vendes, però el sector admet que l’últim any se n’ha disparat l’ús. Només els últims mesos de 2018, una desena d’empreses han llançat serveis de patinets elèctrics compartits (“sharing”) en diverses ciutats. Al centre de Madrid, Barcelona i Bilbao, sobretot, s’han integrat en el paisatge urbà en un temps rècord. Però, davant d’aquest buit legal, alguns ajuntaments, com el de Madrid, han estat especialment contundents: al desembre de 2018 van obligar les tres empreses que oferien aquest servei (Lime, Voi i Wind) a retirar temporalment els seus vehicles, per no haver aportat la documentació necessària per a operar amb normalitat.
A Sant Sebastià i a Bilbao, molt tolerants amb els patinets, tenen clar, a l’espera de la llei estatal, que qualsevol regulació ha d’implicar el cotxe, no les tradicionals maneres ecològiques de desplaçar-se (amb bicicleta o a peu). A Bilbao, el 87 % dels carrers del centre tenen la velocitat limitada a 30 quilòmetres per hora, la qual cosa farà més fàcil la convivència entre els vehicles tradicionals i els nous artefactes. Més enllà de la particularitat de les normatives locals, hi ha elements comuns: a la majoria de les ciutats, els patinets elèctrics no podran circular per les voreres; la velocitat màxima està limitada a les calçades a 30 km/h, en el millor dels casos, i s’estableixen diferents sancions en cas de no complir les normes de circulació establertes.
L’objectiu és protegir el vianant i delimitar la llei de la selva en què vivien immerses moltes ciutats respecte a l’ús d’uns vehicles que han viscut massa temps en uns llimbs legals. “Els patinets elèctrics no estaven pensats per a la mobilitat habitual, d’aquí ve el buit regulador”, admet la directora tècnica de l’Observatori de la Mobilitat Metropolitana, Rocío Cascajo, que advoca per establir una “vigilància” necessària perquè tinguin un ús adequat. “Segurament, com en el cas de les bicicletes, s’haurien d’impartir cursos de formació per a circular. I també s’hauria d’instaurar un sistema de punts, per què no?”, reflexiona aquesta experta en mobilitat. Davant del nombre creixent d’accidents amb lesions que involucren els patinets (més de 270 repartits per 44 ciutats els primers 11 mesos de 2018), la Fiscalia va instar al desembre les diverses policies locals que els investiguessin amb més atenció.
El 2016, la DGT ja va publicar una instrucció en la qual catalogava els patinets elèctrics com a VMP. Aquests vehicles de mobilitat personal “generen situacions de risc quan comparteixen l’espai urbà amb la resta d’usuaris”, admetia Trànsit. Per això, el document establia diverses categories en funció de l’altura i dels angles perillosos que puguin ocasionar danys a una persona en un atropellament: els vehicles de tipus A (monocicle elèctric, “hoverboard”, patinet pedestre…), que poden arribar a un màxim de 20 km/h; els vehicles de tipus B (“segway” adult, “segway” mini, patinet elèctric) amb una velocitat màxima de 30 km/h, i els VMP de tipus C (bicicleta amb passatgers, “trixie” i bicicleta amb passatger mirant cap enrere), que poden arribar als 45 km/h.
“Fomentar i divulgar aquestes directrius” és clau perquè els usuaris “siguin conscients de com ha d’utilitzar els patinets elèctrics”, sostenen Cinta Romero i Julián Sastre, consultors de l’Institut de Mobilitat. “Si les ciutats es preparen per a albergar aquestes formes de transport sostenibles de manera equitativa i segura, i garantir la convivència amb unes altres formes, és possible que el patinet hagi arribat per quedar-se”, afegeixen. “Cal valorar si de debò generen un benefici per a la societat i la mobilitat. Això ens ajudarà a prendre decisions”.
Hi ha veus, més optimistes, convençudes de les virtuts d’aquest nou vehicle. “Segurament en sortiran nous models, s’augmentarà en seguretat…”, assenyala el regidor de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi. La capital valenciana està en tràmit d’aprovar una nova ordenança que estableix les velocitats màximes en 20 km/h, si el patinet elèctric va per la calçada, i de 15 km/h si va per la vorera (en aquesta ciutat, de moment, sí que deixen circular per la vorera). A més, als carrers de vianants no podran superar els 10 km/h. “No comparteixo que es vulgui fer lluita política i demagògia amb aquest assumpte. Hem d’entendre que el canvi climàtic i la nostra salut ens aconsella canviar els nostres hàbits de mobilitat. Davant l’ocasió que suposa l’aparició dels VMP, el que no podem fer és estar a la defensiva i posar-hi impediments. És una oportunitat que hem d’aprofitar”, conclou Grezzi.
ELS EXPERTS
És possible, pel creixement accelerat l’últim any de la mà d’empreses com Lime o Xiaomi. Però amb aquesta bombolla s’ha aconseguit acostar ciutadans i turistes a una nova manera de desplaçar-se, i comprovar el benefici de deixar el cotxe.
Per incloure el patinet dins del sistema de transport urbà. I, per fer-ho, és fonamental que les ciutats es dotin d’estudis i de plans de mobilitat realistes, com ara regular la convivència entre tots els mitjans de transport (vianant, bicicleta, patinet, autobús, tramvia, vehicles… i vehicles autònoms). I per descomptat, avançar cap a un model que permeti alliberar les ciutats de tants cotxes, i recuperar l’espai públic de qualitat.
Entre els seus aspectes discutibles hi ha que tenen menys estabilitat i més vulnerabilitat física (enfront de la bicicleta) i la manca de seguretat percebuda pel fet d’anar entre el trànsit, que fa por a la gent. També una qüestió relacionada amb la sobreocupació de l’espai públic limitat, com va ocórrer amb les bicicletes asiàtiques sense cadenat de lloguer a Madrid i les motocicletes. Els carrers, les voreres, no es poden convertir en cementiris de patinets que impedeixin la circulació de la resta de persones.
En ciutats com Londres, París o Berlín, el creixement és espectacular. De fet, París n’ha regulat l’ús mitjançant una ordenança municipal que s’assembla en molts aspectes a les de Madrid i Barcelona. Suïssa fins i tot compta amb una llei estatal que regula els vehicles de mobilitat personal i, en determinats casos, pot sol·licitar permís de conduir.
Es requereix una actuació integral (basada en Plans de Mobilitat Urbans Sostenibles, coneguts com PMUS), basada en diversos puntals. Cal invertir la piràmide de disseny: abans es pensava en primer lloc on es posaven els cotxes; ara, pensem a crear ciutat i en la mobilitat no motoritzada. I, després, en els vehicles. Cal desenvolupar la ciutat tenint en compte les necessitats i els efectes en la mobilitat. A aquesta visió integral de territori i transport s’uneix la visió integral modal: totes les formes o mitjans de transport tenen el seu lloc i cal tenir-los en compte sota el prisma de la sostenibilitat.
- Velocitat màxima: A: 20 km/h / B: 30 km/h
- Massa: A: d 25 kg / B: d 50 kg
- Capacitat màxima (persones) : A: 1 / B: 1
- Ample màxim: A: 0,6 m / B: 0,8 m
- Radi gir màxim: A: 1 m / B: 2 m
- Perillositat superfície frontal*: A: 1 / B: 3
- Altura màxima: A: 2,1 m / B: 2,1 m
- Longitud màxima: A: 1 m / B: 1,9 m
- Timbre: A: NO / B: SÍ
- Frenada: A: NO / B: SÍ
- La DGT estableix 4 nivells de perillositat per a vehicles de tipus A i B:
- Altura frontal inferior a 0,5 m sense angles perillosos
- Altura frontal superior a 0,5 m sense angles perillosos
- Altura frontal inferior a 0,5 m amb angles perillosos
- Altura frontal superior a 0,5 m amb angles perillosos
6 dubtes abans d'agafar el manillar
- Necessito una assegurança per a circular en patinet elèctric? Si el patinet és propi, no és necessari contractar una assegurança per a circular-hi. En qualsevol cas, podem comprovar si en la nostra pòlissa d’assegurança de la llar tenim inclosa alguna cobertura de responsabilitat civil per a bicicletes i patinets, cosa habitual (encara que no estigui generalitzat). Si el patinet és llogat, l’assegurança sí que és obligatòria i hem de comprovar que el contracte de lloguer inclogui una assegurança de responsabilitat civil i una altra de personal d’accidents per al conductor.
- És obligatori l’ús del casc? Depèn. És obligatori en tot el país fins a 16 anys quan es tracta d’un patinet particular. A partir d’aquesta edat, es recomana. També és normatiu l’ús del casc per a aquells conductors de patinets elèctrics grans (els vehicles de tipus B), i per als usuaris de patinets elèctrics llogats i d’ús turístic. De moment, la DGT no ha donat pistes sobre si inclourà aquest punt o no en la futura normativa estatal, però els experts coincideixen que hauria de ser obligatori, sobretot per la vulnerabilitat a la qual s’exposa l’usuari. Això és especialment important quan el patinet comparteix la via de circulació amb la resta de mitjans de transport, com ocorre a les grans ciutats. És molt sensible a clots, cops, frenades i altres eventualitats.
- Poden conduir-ne els menors d’edat? Depèn de les ordenances municipals. A Madrid, l’edat mínima és de 15 anys. A Barcelona s’amplia a 16, i els menors d’aquesta edat en podran fer servir fora de les zones de circulació en espais tancats al trànsit sota la responsabilitat dels seus pares, mares i tutors o tutores. I a Pamplona, l’edat legal baixa fins a 14. Un patinet elèctric és un vehicle de mobilitat personal i, com a tal, el seu ús ha de ser unipersonal. Més de dues persones sobre un patinet és perillós, i algunes empreses de lloguer especifiquen que està prohibit portar passatgers.
- Es pot circular per la vorera? A l’espera que s’aprovi la llei estatal -que podria estar llesta el pròxim estiu-, gairebé tots els ajuntaments prohibeixen la circulació dels patinets elèctrics per les voreres i els espais per als vianants. És a dir, només poden pujar a les voreres els que no tinguin motor i que no superin els 5 km/h. L’objectiu és protegir el vianant i garantir la seva seguretat. La resta de vehicles de mobilitat personal han de circular només per la calçada. També podran ocupar els carrils bici, però mai el carril bus ni els coneguts com ciclocarrils (aquests estan situats en una calçada i hi poden circular bicicletes i altres vehicles, a un màxim de 30 km/h). A més, hauran de tenir timbre, sistema de frenada, llums i elements reflectors homologats. Quan no hi hagi opció de circular, l’usuari ha de caminar per la vorera.
- A quina velocitat puc circular? En la instrucció que la DGT va promulgar el 2016 en la qual cataloga els patinets elèctrics com a VMP, declara que la velocitat màxima per als de tipus A és de 20 km/h (en els de tipus B s’amplia a 30 km/h). En qualsevol cas, cal estar pendents de la senyalització.
- El sisè dubte no és tal: és un advertiment. Si no beus per a conduir un ciclomotor, un cotxe, un camió o una bicicleta, tampoc no has de conduir un patinet elèctric sota els efectes de l’alcohol o d’altres drogues. La imminent llei preveu els controls d’aquestes substàncies i la prohibició de l’ús d’auriculars i de dispositius electrònics.