Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Obesitat infantil: el gran repte a casa

La família és fonamental per a estendre els hàbits saludables en els més petits. Però amb una societat cada vegada més estressada i amb llargues jornades laborals, als progenitors no els queda gaire temps per a planificar menús, comprar o cuinar. Analitzem els principals obstacles i reptes amb què es troben els pares per a combatre el sobrepès i l’obesitat dels fills.

L’obesitat infantil és un problema de salut pública, i combatre-la és un repte que cal encarar des de molts fronts. Polítiques educatives, sanitàries i socials són necessàries, però no suficients si no integren la família. Perquè la família és, potser, la institució més rellevant per a afavorir un pes saludable: els hàbits que se segueixen a casa (la tria dels aliments i la manera d’elaborar-los, els horaris per a menjar, les normes per a veure la televisió o jugar amb les pantalles, les rutines d’oci i exercici…) i l’exemple que donen els pares i les mares són fonamentals i poden formar part tant del problema com de la solució.

En aquest terreny, és important delimitar els diferents angles des d’on es pot abordar l’anàlisi: una societat estressada on a penes hi ha temps per a planificar menús equilibrats, comprar aliments amb criteri i cuinar; una indústria que es brinda com a ajuda per a compensar aquesta falta de temps i que ofereix menjar ràpid, saborós i hipercalòric; una pressió publicitària a la qual és difícil resistir-se…

“Per sobre de les causes, cal recordar que cap dels factors que intervenen en l’obesitat estan sota el control del nen”. Són paraules de la doctora Margaret Chan, directora de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fins al 2017. En aquest mateix sentit, un estudi publicat per l’Associació Internacional per a l’Estudi de l’Obesitat (IASO) el 2013 a la revista Obesity Reviews va concloure que fomentar la responsabilitat paterna és crucial per a evitar l’aparició de l’obesitat infantil o tractar-la quan ja està instaurada. “Els experts en l’àrea de l’obesitat infantil recomanen que la prevenció i el tractament del sobrepès els anys de formació preescolar i primària se centrin en els pares i les mares”, assenyala l’estudi.

Què es menja a casa? un assumpte de tothom

Si parlem de posar el focus en la família, no es pot eludir l’entorn on es troba: el nivell socioeconòmic i cultural determinarà bona part dels hàbits dietètics i de les eleccions de compra. Igualment, no podem obviar el canvi social produït les últimes dècades, on la incorporació de la dona al mercat laboral ha creat noves dinàmiques i rols a casa.

Amb jornades laborals maratonianes, exigències quant a disponibilitat i mobilitat geogràfica, trajectes llargs fins a la feina… no queda gaire temps per a planificar menús, comprar o cuinar, i esperar que, a més, la dieta sigui equilibrada i saludable. “No hi ha temps, ni força ni ganes”, corrobora el pediatre, escriptor i divulgador Carlos Casabona. El paper de la mestressa de casa tradicional s’ha difuminat i en la majoria de cases no hi ha una figura sobre la qual pugui recaure el compromís de procurar una alimentació familiar sana.

Menjar sa és car?

La manca de temps es fa més evident en les famílies que tenen menys recursos. Ja fa anys que s’estudia l’associació entre pobresa i obesitat infantil. Així es va veure clarament als Estats Units, on es coneixen com a “deserts alimentaris” les zones més desfavorides. “En aquestes zones no se solen oferir aliments frescos o de qualitat. Aquí, als EUA, és molt més barat menjar malament que menjar sa”, exposa el doctor José Ordovás, director del Laboratori de Genòmica i Nutrició de la Universitat de Tufts (Boston) i coordinador del llibre Obesity. A Espanya, la tendència sembla que és similar, i així ho veiem en els resultats de l’informe Aladino: el 23,2% dels nens de famílies que tenen rendes inferiors a 18.000 euros bruts anuals té obesitat; aquest percentatge se situa en l’11,9% en aquells casos de famílies amb rendes superiors als 30.000 euros. “El quilo de verdura és més car que una bossa de panets de llet. Tothom no es pot gastar diners en fruita i en aliments frescos”, explica la doctora Teresa Cenarro, vicepresidenta de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap). Així, es dona la paradoxa que, als països desenvolupats, és més barat engreixar que perdre pes.

En aquest sentit, el doctor Casabona explica que “molts divulgadors diuen que es pot menjar bé i barat. No hi estic del tot d’acord. És veritat que es pot fer, però menjant de manera una mica repetitiva i amb qualitats mitjanes: llegums, arròs, pasta i patates; fruita, poca; hortalisses bàsiques, i de segona o de tercera categoria. En canvi, la brioixeria, els embotits, altres carns processades, sucs envasats, refrescos, patates fregides de bossa, ganxets… estan tirats de preu i són calories a cabassos i a sobre amb sabors potents que els nens adoren”.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions