Veritat o mentida: colesterol, un greix essencial que cal mantenir a ratlla
Tenir colesterol és dolent // Fals
Tenir colesterol no és dolent; al contrari, és imprescindible. És un greix que el cos fabrica i utilitza cada dia, ja que té la seva funció: forma part fonamental de les membranes de les cèl·lules, ajuda a la síntesi de les hormones sexuals i d’aquelles que estan relacionades amb l’estrès (cortisol), és necessari per a la síntesi de la vitamina D i és el component principal de la bilis, imprescindible per a digerir els greixos. El problema es troba quan en tenim uns nivells molt alts, ja que són perjudicials per a la salut.
Uns nivells alts estan relacionats amb l’infart de miocardi // Veritat
Segons la Fundació Espanyola del Cor, les persones que tenen més de 240 mg/dl de colesterol en sang tenen el doble de risc de patir un infart que els qui en tenen uns nivells per sota de 200 mg/dl. Un estudi elaborat per la Societat Espanyola de Cardiologia va descobrir que fins a un 40% de les persones que han passat per un infart no aconsegueix reduir el colesterol dolent fins als 70 mg/dl (nivells que els especialistes marquen per a les persones que han patit un accident cardiovascular). Una altra dada preocupant és que, segons l’Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular d’Espanya (ENRICA), més de la meitat dels espanyols té el colesterol elevat, però el 54% està sense diagnosticar.
Tenir-lo alt és culpa d’aliments que contenen colesterol // Fals
L’alimentació té molt a veure amb els nivells de colesterol, però no per la quantitat d’aquest greix present en els aliments. És cert que una petita part del colesterol que ens arriba és a través de la dieta, però la majoria del colesterol en sang procedeix del que ha generat el mateix organisme (el fetge fabrica de 800 a 1.500 mg de colesterol al dia). El cos és capaç de controlar la producció de colesterol segons les seves necessitats. Això vol dir que, en una persona sana i que segueix una dieta saludable, els seus nivells estan en perfecte equilibri: si consumeix més colesterol alimentari, el cos en fabrica menys. I, al contrari, si en pren menys per mitjà de la dieta, el fetge en produirà més. Per tant, menjar aliments que contenen colesterol naturalment (un ou mitjà en té 200 mg i un tall de pollastre, uns 85 mg) no fa que es disparin els nivells. El causant principal de tenir un colesterol elevat és el que fabrica el nostre cos a partir de les nostres reserves de greixos. Si aquests greixos venen d’un excés calòric produït per la ingesta freqüent de greixos saturats i sucres, els nostres nivells de colesterol en sang es veuran afectats. Si aquests greixos, per contra, venen d’una reserva de greixos insaturats, com l’àcid oleic de l’oli d’oliva o els omega-3 del peix o marisc (aliments molt rics en colesterol), tindran un efecte reductor del colesterol dolent i un augment del bo. Per això, més que intentar eliminar el colesterol dietètic, hem de reduir el nivell de greixos saturats que mengem.
Com que és un greix, el colesterol no és soluble; per això, per poder circular per la sang i distribuir-se pel nostre organisme necessita ser transportat a l’interior d’unes partícules que s’anomenen lipoproteïnes. Depenent del tipus de lipoproteïna en què es transporti, el colesterol pot ser de dos tipus:
- LDL (el “dolent”). Viatja en unes lipoproteïnes de baixa densitat. S’encarreguen de portar el colesterol a les cèl·lules i dipositar-lo als teixits. Si és molt alt tendeix a dipositar-se també a les parets de les artèries, i això afavoreix l’aparició de malalties coronàries, ictus i infart de miocardi.
- HDL (el “bo”). Viatja en unes lipoproteïnes d’alta densitat (més petites i denses) que s’encarreguen de treure de les cèl·lules el colesterol que sobra i traslladar-lo al fetge per a eliminar-lo a través de la bilis per la femta, així ajuden a reduir els nivells del colesterol en sang.
És important l’equilibri entre els dos, però sempre a favor del bo. Quan parlem de colesterol alt en sang (l’hipercolesterolèmia) gairebé sempre es deu a un augment del dolent.
Veritat o mentida: colesterol, un greix essencial que cal mantenir a ratlla (II)
Pot ser un problema genètic // Veritat
El colesterol d’una persona està controlat per una enorme quantitat de gens, tots transmesos de pares a fills. Per exemple, hi ha malalties genètiques que produeixen nivells molt elevats de colesterol, com la hipercolesterolèmia familiar. Es calcula que uns 100.000 espanyols en pateixen, encara que la majoria no ho sap. Aquesta tendència familiar pot empitjorar si es consumeix habitualment una dieta rica en greixos, si hi ha sobrepès o si es porta una vida sedentària.
Un nen pot tenir hipercolesterolèmia // Veritat
En els nens, es considera colesterol alt quan se superen els 170 mg/dl de colesterol total o un LDL de 110 a 129 mg/dl. En la majoria dels casos d’hipercolesterolèmia en petits el factor genètic és determinant. El pediatre sol fer-ne un seguiment a partir dels dos anys, amb anàlisis de sang freqüents i controlant l’alimentació. Però un nen també pot desenvolupar nivells alts de colesterol a causa de l’obesitat, la diabetis, les malalties renals o l’hipotiroïdisme. En la majoria dels casos, el tractament consisteix en mesures preventives: controlar la ingesta de greixos saturats i fomentar l’exercici. Només en els casos més severs se sol tractar amb fàrmacs.
Els aliments que “fan baixar el colesterol” ajuden a controlar-lo // Fals
Al mercat hi ha molts productes enriquits amb esterols vegetals que prometen reduir el colesterol i, amb això, el risc de malaltia coronària. Les marques poden fer servir aquests reclams, ja que hi ha estudis científics que han demostrat que certa dosi d’esterols (unes molècules que es troben de manera natural en la verdura, la fruita fresca i seca o l’oli de blat de moro o de gira-sol) tenen capacitat per a fer baixar els nivells del colesterol en sang. Però, tot i l’efecte reductor del colesterol dolent, no hi ha cap confirmació científica del fet que, per si sols, hagin reduït el risc de patir accidents cardiovasculars; per tant, el seu efecte sempre se suma a l’obtingut per una dieta saludable i l’exercici físic. Els experts no consideren que els productes enriquits amb esterols siguin d’utilitat en persones amb nivells normals de colesterol i tampoc els recomanen en persones que sí que tenen un risc cardiovascular. Encara que aquests productes no els faran mal (sempre que no passin els 2-3 grams diaris), poden donar una falsa sensació de seguretat a les persones que tenen risc cardiovascular i oblidar-se del que és important: canviar l’estil de vida amb exercici i una dieta saludable.
Els fàrmacs no es recepten sempre // Veritat
Els últims anys hi ha hagut un canvi en el protocol. Ja no es recepten estatines (el fàrmac que absorbeix els nivells de colesterol en sang) simplement per tenir-ne uns nivells alts en unes anàlisis, sinó que se centren més en els factors de risc (edat avançada, si és fumador, diabètic, amb historial familiar…). Si el colesterol està elevat lleument i no hi ha problemes mèdics associats, la recomanació habitual és una alimentació sana i equilibrada, composta per la ingesta de pocs greixos saturats (carn vermella, vísceres, greix de porc o xai, brioixeria, formatges curats) i l’exercici aeròbic moderat de tres a cinc vegades a la setmana. Si amb aquesta rutina els nivells encara estan disparats o hi ha problemes associats, el metge pot receptar els fàrmacs.
Les estatines tenen riscos // Fals
Més de 200 milions de persones en el món prenen cada dia aquest tipus de fàrmacs, que han demostrat que són segurs i eficaços. El seu ús és clau per a reduir la taxa de complicacions per malaltia cardiovascular i la mortalitat en pacients de risc, ja que algunes d’aquestes estatines (n’hi ha de diferents, amb potència diversa) aconsegueixen disminuir el colesterol “dolent” fins a un 50-60%. És veritat que tenen efectes secundaris en algunes persones, com dolor muscular (miàlgia), però el benefici continua sent més alt. Tanmateix, hi ha rumors falsos que asseguren que a la indústria farmacèutica li interessa vendre aquests fàrmacs, però, des de fa anys, no estan coberts per patent i es venen com a genèrics.