Gelats infantils: unes postres per a prendre amb mesura

Gelats infantils: unes postres per a prendre amb mesura

Amb l’època estival arriben la calor i els gelats. La varietat de formats, ingredients i sabors és enorme (cornets, bombons, sandvitxos, polos…), així que no és fàcil triar. Entre aquest ventall d’opcions també podem trobar gelats elaborats específicament per a la població infantil que, en general, es poden identificar a simple vista pels dissenys cridaners: envasos de colors virolats, amb personatges infantils, formes curioses, noms que s’encomanen fàcilment… Dins d’aquesta categoria també hi ha diferències notables entre uns gelats i uns altres, per això convé tenir en compte alguns detalls importants per a poder triar amb coneixement.

Sis categories diferents

Quan triem gelats, el primer que solem fer és classificar-los en dos grups: “els de gel” i “els de nata”. Però si ens fixem en l’etiqueta no trobarem aquests noms per enlloc, perquè són només col·loquials. En realitat, el nombre de categories que hi ha és més gran i, a més, reben altres noms, tal com recull la legislació (RD 618/1998):

• Gelat de crema. Ha de contenir, almenys, un 8% de matèria grassa d’origen lacti i, com a mínim, un 2,5% de proteïnes làcties.
• Gelat de llet. Elaborat, almenys, amb un 2,5% de matèria grassa làctia i un 6% d’extracte sec magre lacti, com a mínim.
• Gelat de llet desnatada. Té, com a màxim, un 0,30% de matèria grassa làctia i, com a mínim, un 6% d’extracte sec magre lacti.
• Gelat. Almenys un 5% del contingut és matèria grassa alimentària. Les proteïnes han de ser d’origen lacti.
• Gelat d’aigua. Conté, almenys, un 12% d’extracte sec total. És a dir, com a molt, pot tenir un 88% d’aigua.
• Sorbet. Té com a mínim un 15% de fruita i, almenys, un 20% d’extracte sec total. És a dir, només pot tenir un màxim d’un 80% d’aigua.

Podem conèixer la categoria a què pertany cada gelat fixant-nos en la denominació legal de venda, que normalment es mostra a l’etiqueta al costat de la llista d’ingredients. En els gelats analitzats, només n’hi ha de tres tipus: gelats (Mikolápiz de Nestlé i Spiderman de Frigo); gelats d’aigua (Pirulo Tropical i Colajet, de Nestlé, i Frigo Chuches) i sorbets (Calippo de Frigo, Frutti de Nestlé i polos Eroski).

En alguns productes la classificació no és tan senzilla, perquè trobem barreges de diferents tipus de gelat dins del mateix envàs, com passa en Fantasmikos de Nestlé (gelats d’aigua i sorbets) o fins i tot dins del mateix gelat, com el cas de Drácula de Frigo, que està compost per tres parts: gelat d’aigua, sorbet i gelat.

Aigua o llet

Com dèiem, la classificació popular dels gelats en dos grups (“de gel” o “de nata”) no és rigorosa i ens pot despistar, sobretot perquè no tots els “de nata” contenen aquest ingredient. Però en certa manera aquest criteri sí que pot ser útil per a orientar-nos: els primers estan compostos bàsicament per aigua (aquí entrarien els “gelats d’aigua” i els “sorbets”) i els segons estan elaborats principalment amb llet, concretament llet en pols desnatada (serien els productes d’aquesta guia de la categoria “gelat”).

Les diferències no es redueixen només a la composició, sinó també a la manera d’elaborar-los. En els gelats d’aigua i els sorbets es barregen els ingredients fins a obtenir un resultat homogeni. La combinació que s’obté s’introdueix en un motlle on es congela amb la forma desitjada. En el segon cas, els de la categoria “gelats”, el que es fa és batre els ingredients mentre s’hi incorpora aire a temperatures de congelació. L’objectiu és aconseguir que es formi una estructura on quedin atrapades bombolles d’aire, perquè la textura sigui lleugera, i es formin cristalls de gel petits, perquè no sigui terrosa.

De què estan fets?

Podrem saber la composició dels gelats observant la llista d’ingredients. Però no només això. També tindrem una idea de la seva proporció, ja que s’ha d’enumerar en ordre decreixent, segons el pes en el producte. Així, podrem confirmar que en els gelats d’aigua i en els sorbets el primer ingredient és l’aigua, perquè també és el majoritari. En els productes de la categoria de “gelats” (com Mikolápiz i Spiderman), l’ingredient principal és la llet en pols desnatada.

Quina és la matèria grassa

Els productes de la categoria de “gelats” han de complir dos requisits: estar elaborats amb proteïnes làcties i contenir, almenys, un 5% de matèria grassa. En Mikolápiz de Nestlé això últim es compleix (10% de greix), però en Spiderman de Frigo es queda una mica curt (4,9%), encara que a efectes pràctics es pot arrodonir a 5%, per tant compliria la legislació. També podem trobar matèria grassa en una de les tres parts que constitueixen Drácula de Frigo, encara que amb la informació que figura a l’etiqueta no podem saber la proporció d’aquesta part en concret.

Els gelats d’aigua i els sorbets no solen contenir matèria grassa, però hi ha algunes excepcions, com Fantasmikos i Frigo Chuches, on aquest ingredient forma part de la cobertura.

Les matèries grasses més apreciades, pel seu sabor i per les característiques tecnològiques, són els greixos lactis (nata o mantega), com les que es fan servir en els “gelats de crema” i en els “gelats de llet”, però també són les més cares. Per això, en el seu lloc se solen usar greixos d’origen vegetal, que són més barats. Els productes pertanyen llavors a la categoria de “gelats”.

Aquests greixos vegetals han de complir un requisit: estar compostos per una proporció important d’àcids grassos saturats, ja que així són sòlids a temperatura ambient. Això facilita l’elaboració del gelat, perquè quan es barreja amb la resta dels ingredients permet la formació d’una massa consistent. Però, sobretot, determina la textura i la fermesa final de la peça, i fa que sigui cremosa i que es fongui amb dificultat.

En el passat, el greix vegetal més utilitzat era el de palma, però, per la mala imatge que ha adquirit els últims anys per motius de salut i mediambientals, ha anat substituint-se per uns altres. Des de fa uns anys el més utilitzat és el de coco, que és precisament el que trobem majoritàriament en tots els gelats, encara que també s’utilitzen en menys proporció altres greixos vegetals amb característiques semblants, com els de shea i karité.

Amb fruita o amb gust de fruita

Un altre dels requisits que exigeix la legislació és que els sorbets continguin, almenys, un 15% de fruita (habitualment s’hi incorpora en forma de puré o de suc a partir de concentrat, com en els productes analitzats). És precisament la quantitat que trobem en Calippo de Frigo i en els polos d’Eroski. En aquest aspecte destaca Frutti de Nestlé, amb un 21,5% de fruita. D’altra banda, l’envàs de Fantasmikos inclou gelats d’aigua i sorbets, però la llista d’ingredients no fa distincions entre els uns i els altres, així que no hi ha manera de saber la proporció de fruita que contenen aquests últims (la quantitat global és del 12,5%).

En la resta dels productes analitzats trobem opcions sense fruites (per exemple, Frigo Chuches i Mikolápiz), i d’altres que en contenen, però en petita quantitat, com Spiderman (9%) o Colajet (4%). En aquest sentit criden l’atenció Pirulo Tropical i Drácula, perquè a l’envàs promocionen la presència de fruita, quan en realitat es troba en quantitats molt petites, del 6,8% i 5%, respectivament. Perquè ens en fem una idea, en un gelat Drácula (50 g) hi ha 2,5 g de puré de maduixa, que equival aproximadament a la vuitena part d’una maduixa.

D’altra banda, perquè un gelat es pugui dir “amb fruita” (per exemple “gelat amb maduixa”) ha de portar almenys un 15% de fruita, encara que es permet que aquest mínim sigui del 10% en el cas de cítrics i fruites àcides, exòtiques o de sabor fort o consistència pastosa; per exemple, pinya, plàtan, kiwi o mango. Si la quantitat és menor s’ha de dir “gust de” (per exemple, gelat amb “gust de maduixa”).

Entre els gelats analitzats, Spiderman de Frigo està format per tres parts: una part es denomina “gelat de maduixa”, de manera que no compleix cap de les fórmules anteriors (“amb” o amb “gust de”). Com acabem d’assenyalar, aquest producte conté un 9% de suc de maduixa, però aquest percentatge es refereix al conjunt del gelat, així que no podem saber quina proporció hi ha en aquesta part concreta.

Els perquès del sucre

Si per alguna cosa es caracteritzen els gelats és perquè, a més d’estar congelats, tenen un gust dolç. Normalment s’aconsegueix afegint-hi sucres. No només s’utilitza el sucre comú (sacarosa), sinó també d’altres tipus, com ara xarops de glucosa o de fructosa. Moltes persones pensen que es fa per a despistar el consumidor i que així no pugui identificar la presència de sucre en la llista d’ingredients. Però en realitat no és així. L’ús d’aquests sucres té una finalitat tecnològica: s’utilitzen per a captar aigua i evitar la formació de cristalls de gel grans, que farien que la textura del gelat fos granulosa i desagradable. També és un dels motius principals de l’ús de llet en pols en comptes de llet líquida.

Els ingredients que tenen pitjor fama

En els ingredients que podem trobar en els aliments, sens dubte els que tenen pitjor fama són els additius. En realitat són substàncies segures, però malgrat això la seva presència preocupa moltes persones, especialment quan es tracta d’aliments dirigits a la població infantil. Les empreses són conscients d’aquests recels i, per això, volen evitar-ne l’ús. Tot i això, no sempre pot ser, ja que compleixen funcions tecnològiques importants, com ara aconseguir que els ingredients es barregin homogèniament o que la textura del gelat sigui adequada. De vegades, aquests additius es poden substituir per altres ingredients que acompleixin la mateixa funció i que no tinguin mala fama. Per exemple, en els gelats Spiderman i Calippo s’hi fa servir suc de remolatxa concentrat i de baia de saüc concentrat, presumptament per a aportar color (en aquest cas s’haurien de declarar com a colorants en la llista d’ingredients).

En altres casos el que es fa simplement és intentar triar additius que tinguin bona imatge i anomenar-los d’una altra manera. És a dir, en lloc d’indicar en la llista d’ingredients el codi alfanumèric de classificació (per exemple, E160a, E100 o E410), es mostra el nom complet (per exemple, “carotens, curcumina o goma garrofí”). Es tracta d’una opció legal, però que podria arribar a ser enganyosa en alguns casos. Per exemple, en Spiderman s’indica “amb colorants d’origen natural”, i és cert (es tracta, per exemple, de curcumina i carbó vegetal), però com que la paraula “natural” no està legislada amb aquest ús, el que interpreten molts és que el producte no conté additius, quan en realitat no és així (aquestes substàncies són els colorants E100 i E153).

Informació nutricional

Des del punt de vista nutricional, el que més destaca en aquest tipus de gelats és el contingut de sucres, procedents tant dels que afegeix el fabricant (sucre, xarop de glucosa…) com dels sucs i els purés de fruita, sobretot en productes com els sorbets. A efectes pràctics, l’origen d’aquests sucres és irrellevant en aquests casos perquè tots es comporten igual des del punt de vista metabòlic, ja que són sucres lliures. És a dir, el nostre organisme els absorbeix ràpidament quan els consumim, i això pot tenir un efecte advers sobre la salut si ho fem de manera habitual o abusiva. El contingut mitjà de sucre en els gelats analitzats és del 18,5%; és a dir, uns 10,6 grams per ració, xifra que equival a més de dues culleradetes (4,5 g cadascuna).

En alguns productes també és significatiu el contingut de greixos. Es tracta de Mikolápiz (10%), Fantasmikos (11%) i Frigo Chuches (9,8%). En el primer cas és esperable, perquè pertany a la categoria de “gelats”. És curiós que aquests dos últims continguin tanta quantitat de greix, ja que són sorbets i gelats d’aigua, encara que s’explica perquè forma part de la cobertura. També crida l’atenció que Spiderman, que pertany a la categoria de “gelats”, tingui menys quantitat de greix que els anteriors (4,9%).

Quan consultem l’etiqueta no només hem de tenir en compte la quantitat de greix, sinó també l’origen, perquè no tots són iguals. En els casos analitzats en aquesta guia el greix més utilitzat és el de coco. Des del punt de vista nutricional, serien preferibles olis saludables, com el d’oliva o el de colza, encara que tecnològicament plantegen inconvenients per a l’elaboració de gelats per l’alta proporció de greixos insaturats. Per això, en els gelats de categoria comercial superior, el greix que s’hi fa servir és lacti (nata o mantega). Això sí, no hem d’oblidar les característiques del producte on es troba: parlem de gelats, que són productes insans, independentment del tipus de greix que continguin.

El contingut en proteïnes és pràcticament nul en tots els productes analitzats, tret dels de la categoria de “gelats”, on s’explica pel contingut en llet. De totes maneres, la proporció és molt baixa, concretament del 3,2% en Spiderman i del 2,3% en Mikolápiz, a penes 1 gram de proteïnes per ració en cada cas.

En la majoria dels productes, la mitjana d’aportació d’energia és de 60 quilocalories per ració, equival a un grapat d’ametlles. No obstant això, en alguns productes (Fantasmikos, Frigo Chuches i Mikolápiz) l’aportació calòrica és més alta per la proporció de greixos que contenen, concretament 104 kcal de mitjana (per exemple, com un flam de vainilla). De totes maneres, no ens hauríem de centrar a comptar calories sinó a considerar d’on procedeixen: si es tracta d’aliments saludables, com un grapat d’ametlles, o insans, com un gelat.

La puntuació de Nutri-Score

Per a calcular la qualificació en el sistema Nutri-Score s’aplica un algorisme que puntua de manera positiva alguns ingredients o nutrients, com la fibra, les proteïnes o la fruita i la verdura; mentre que puntua negativament el contingut de sucres, greixos saturats, sal i energia. En els productes analitzats trobem sobretot una quantitat significativa de sucres i un contingut molt baix d’altres elements o fins i tot nul (per exemple, fibra o proteïnes). Això explica que la majoria presenti un Nutri-Score C, excepte Mikolápiz i Fantasmikos, que tenen una D perquè tenen més contingut en greixos saturats. Hi destaca Pirulo Tropical de Nestlé, que té una B per la menor proporció de sucres (13% davant d’un 20% de mitjana en la resta). En qualsevol cas, això no vol dir que sigui un producte saludable, sinó que té una composició nutricional millor que la de la resta.

Diferències entre el pes i el volum

Els envasos dels productes analitzats contenen diferent nombre d’unitats. El més freqüent és que n’incloguin cinc (Calippo, Frutti i Mikolápiz) o sis (Drácula, Spiderman i Pirulo Tropical), encara que també hi ha envasos que en tenen quatre (Colajet) i vuit (Eroski). També hi ha altres formats que n’inclouen 15 unitats (Frigo Chuches i Fantasmikos), perquè són gelats petits (uns 16 g, contra els 60 grams que pesen de mitjana els gelats grans).

A l’hora de fer la compra és important observar la quantitat de producte que s’indica en l’etiqueta i que està expressada tant en pes (grams) com en volum (mil·lilitres). En els gelats d’aigua i els sorbets no sol haver-hi problemes, perquè podem valorar la quantitat amb relativa facilitat, ja que, generalment, el pes coincideix amb el volum (per exemple, una ració de Pirulo Tropical ocupa 50 ml i pesa 50 grams). Però els productes elaborats amb llet, com els de la categoria de “gelats”, ens poden despistar a l’hora de fer aquesta valoració, perquè, com que contenen bombolles d’aire incorporades a l’estructura, el volum és gran en relació amb el pes (per exemple, una ració de Mikolápiz pesa 50 g, però ocupa un volum de 88 ml). Això explica que hi hagi diferències tan grans en les mides de ració de les diferents marques. Per exemple, una peça de Spiderman pesa només 35 grams, encara que ocupa 60 ml, mentre que una d’Eroski ocupa el mateix volum (60 ml) i pesa el mateix (60 g). Per això és important que, quan fem la compra, ens fixem en el pes i no en el volum. Entre les marques analitzades, la que presenta un pes més baix és Spiderman (35 g), mentre que la que pesa més és Calippo (100 g).

També és important tenir en compte la mida de la ració que es mostra en l’etiqueta. Aquesta xifra, la decideix cada fabricant segons el seu criteri, considerant la quantitat de producte que cal esperar que es consumeixi en una sola ingesta. En els gelats grans la decisió és fàcil, perquè es considera que la ració correspon a una peça, però en els gelats mini, la cosa es complica. Per exemple, Frigo Chuches considera una mida de ració d’una peça (17,4 g), mentre que Fantasmikos estima que la ració està formada per dues peces (32 g). Això és important a l’hora de consultar la informació nutricional, on les dades s’han d’expressar obligatòriament per cada 100 grams de producte, però és habitual que els fabricants incloguin voluntàriament les dades per ració; això, en aquests casos concrets, ens pot despistar (recordem que la ració d’un gelat gran és d’uns 60 grams).

El preu ens pot orientar

Trobem diferències notables en els preus, que van des dels 0,30 €/100 g d’Eroski fins als 1,9 €/100 g de Spiderman . És a dir, amb el que costen 100 grams de Spiderman podríem comprar uns 600 grams de polos d’Eroski. Les enormes diferències en els preus es poden explicar per diferents raons. Una de les més importants és la composició. Entre els més cars es troben els productes que pertanyen a la categoria de “gelat”. Això és d’esperar, perquè estan elaborats amb ingredients més costosos que la resta (llet o matèries grasses). Igualment, en els productes que contenen fruita les diferències de preu també podrien ser no només per la proporció en què es troben, sinó també pel tipus. Això explicaria que Pirulo Tropical, amb fruites exòtiques, sigui molt més car (1,40 €/100 g) que Calippo (0,76 €/100 g), elaborat amb maduixa, i aquest, alhora, més car que Eroski (0,30 €/100 g), amb suc de taronja i llimona.

Però no només hi influeixen els ingredients. Altres factors com el format o la publicitat també poden repercutir en el preu, com és possible que sigui el cas de Fantasmikos i Frigo Chuches (generalment el fet que siguin més petits implica més costos de producció) i de Spiderman (que fa ús d’un personatge infantil amb drets d’imatge).

Conclusions

Entre els gelats infantils analitzats hi ha productes que pertanyen a tres categories diferents: gelats (elaborats amb proteïnes làcties i matèria grassa), gelats d’aigua (on l’ingredient principal és aigua) i sorbets (amb aigua i almenys un 15% de fruita).

Les diferències en la composició es reflecteixen en diversos aspectes:

• Característiques organolèptiques. Els “gelats” tenen una textura més cremosa i lleugera que els gelats d’aigua i els sorbets, com Spiderman i Mikolápiz davant de la resta.
• Composició nutricional. Normalment els “gelats” aporten proteïnes (encara que a penes 1 g per ració) i matèria grassa (al voltant de 5 g per ració). Per això tenen més calories. Hi ha algunes excepcions: Spiderman és un “gelat”, però té poca matèria grassa, mentre que Fantasmikos i Frigo Chuches són gelats d’aigua i sorbets i en tenen més, perquè el greix s’utilitza en la cobertura de cada peça.
• Preu. Generalment els “gelats” tenen un preu més alt que els d’aigua i els sorbets, sobretot pel major cost dels seus ingredients (llet desnatada en pols i matèria grassa). És el cas de Mikolápiz i Spiderman, encara que hi ha una excepció, ja que Fantasmikos és un dels més cars, possiblement perquè té un format més petit.

Entre els productes de la categoria gelat, una ració de Spiderman aporta menys sucres, menys greix i menys energia que una altra de Mikolápiz i, a més, és més barata, en part perquè la mida de la ració és més petita.

Entre els gelats d’aigua alguns tenen molta quantitat de greix, per les característiques d’aquest tipus de gelats (Fantasmikos, Frigo Chuches), i un preu molt elevat (per exemple, Fantasmikos, amb 1,75 €/100 g).

Entre els sorbets el més apreciat és la proporció de fruita, encara que nutricionalment no és equiparable a la fruita fresca, ni molt menys. En aquest sentit, Frutti és el que n’inclou més (21,5%), però el que presenta una millor relació respecte del preu és el polo d’Eroski.

Recomanacions de compra

A l’hora de triar aquests productes convé llegir detingudament l’etiqueta per a conèixer la informació següent:

1. Denominació de venda. Així podrem saber si és un gelat (amb proteïnes làcties i matèria grassa), un gelat d’aigua (amb aigua) o un sorbet (amb aigua i, almenys, un 15% de fruita).
2. Llista d’ingredients. En els sorbets, com més quantitat de fruita continguin, millor. En els gelats, el més apreciat és que el tipus de matèria grassa sigui la nata, i l’origen de les proteïnes, la llet.
3. Informació nutricional. La millor tria són els que tenen menys sucre, greix i calories.
4. Quantitat de producte. Fixa’t més aviat en la mesura en grams (pes), i no en mil·lilitres (volum).

Atenció a la quantitat de fruita, sucres i greix