Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Etiquetatges nutricionals cara a cara

Al món hi ha més de 10 etiquetatges frontals diferents, però Nutri-Score és l’únic que compleix tots els requisits que estableix l’Organització Mundial de la Salut. Malgrat totes les crítiques, aquest sistema, desenvolupat a la Universitat d’Oxford el 2005, presenta nombrosos punts forts davant d’altres propostes, com els segells d’advertiment xilens i la nova aposta italiana, NutrInform Battery.

A hores d’ara, a poques persones els sona estrany el nom de Nutri-Score. Al novembre de 2018, el Govern d’Espanya va anunciar la implantació d’aquest sistema com una eina d’etiquetatge frontal capaç de comparar la qualitat nutricional dels productes empaquetats i incentivar l’elecció del més saludable. L’objectiu no és un altre que empoderar el consumidor. Actualment, mentre a Espanya és fruit de discussió al Congrés dels Diputats, a Europa, un grup de 269 investigadors i 21 associacions mèdiques i científiques han signat una petició per a exigir a la Comissió Europea que adopti Nutri-Score com a obligatori a tots els països membres. Un etiquetatge nutricional que, durant els últims mesos, ha estat objecte de polèmiques, crítiques i inconcrecions. Part de la indústria alimentària i alguns professionals de la nutrició s’han mostrat poc inclinats a Nutri-Score i han circulat diversos rumors sobre aquest sistema que ja fa més de tres anys que funciona amb èxit en països veïns com França, Holanda o Alemanya. Sense anar més lluny, se l’ha culpat d’afavorir interessos privats, i de l’intent de privilegiar alguns productes ultraprocessats per sobre d’uns altres de més naturals.

El suport de la ciència

“Cap dels sistemes d’etiquetatge és perfecte” –va reconèixer al març el ministre de Consum, Alberto Garzón en una entrevista concedida a Consumer–, “però Nutri-Score és el que més consens genera i, a més, compta amb un suport aclaparador de la ciència”. Es referia a la carta signada per més de 80 científics, nutricionistes i professionals de la salut (cardiòlegs, endocrins, oncòlegs…) amb l’objectiu de sol·licitar la ràpida i urgent implantació de Nutri-Score a Espanya, ignorant “les campanyes que s’han dut a terme per a desprestigiar aquesta eina”. “És una autèntica falta de coneixement. La gent no s’ha informat bé. A més, la indústria està en contra que hi hagi un etiquetatge que pugui deixar més malparat algun aliment que un altre”, defensa Jordi Salas, expert en Nutri-Score i membre de la Xarxa d’Experts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. “Li demanen molt més del que pot arribar a ser un etiquetatge frontal. Nutri-Score, igual que altres semàfors, valora els aliments nutricionalment. Avui dia compleix les normatives de la legislació europea, que no obliguen, per exemple, a incloure en l’etiqueta nutricional la quantitat de sucre afegit. Com ha de quantificar Nutri-Score res que ni tan sols està inclòs en les etiquetes dels productes?”, afegeix Salas.

De fet, Nutri-Score és l’únic etiquetatge que respon a les directrius nutricionals que marca l’Organització Mundial de la Salut per a donar el vistiplau a qualsevol sistema de valoració nutricional. Cadascun d’aquests objectius, a més, inclou diverses subcategories que s’han de complir. “I hi ha més de 40 estudis científics que demostren l’eficàcia en la comprensió de Nutri-Score a l’hora de comprar des d’aquest punt de vista nutricional”, subratlla Salas.

Altres sistemes d’etiquetatge compleixen amb diverses directrius de l’OMS, però mai amb totes. “Si s’implementa una política de salut pública com aquesta s’ha de donar un temps prudencial per a adaptar el sistema a la realitat del context alimentari”, defensa Nancy Babio, investigadora de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili. “Quan el 2016 es va aplicar el sistema de segellament xilè, per exemple, es va donar un temps per a redibuixar els punts de tall i els càlculs estadístics. Perquè un sistema d’etiquetatge sigui eficaç primer ha de complir amb totes les directrius de l’OMS i, ja després, resoldre els seus coladors”.

Directrius que ha de complir un etiquetatge, segons l’OMS

  1. Estableix un objectiu. L’etiquetatge ha de tenir una d’aquestes finalitats: promoure l’elecció d’aliments saludables, destacar els aliments crítics o comparar la qualitat nutricional d’aliments.
  2. Té un disseny gràfic fàcilment comprensible. Ha d’incloure colors, paraules i símbols perquè sigui simple i fàcil de llegir.
  3. Determina el càlcul de l’algorisme. Estableix límits per a cada element i dissenya càlculs estadístics per als perfils nutricionals.
  4. L’efectivitat s’ha de comprovar mitjançat estudis científics.
  5. Està controlat per processos de monitoratge. Han de mesurar l’extensió de l’aplicació i l’efecte que provoca sobre les compres dels consumidors i la reformulació de productes.

Font: Manual to develop and implement front-of-pack nutrition labelling, Organització Mundial de la Salut.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions