Hard Seltzer: quan l’alcohol s’amaga darrere d’un disseny juvenil

Hard Seltzer: quan l’alcohol s’amaga darrere d’un disseny juvenil

Acaba d’irrompre al mercat espanyol amb tanta força com dificultat per a pronunciar el seu nom en anglès sense encallar-se. S’autoengloben en el grup de les seltzer, terme anglosaxó per a les sodes o begudes carbonatades. Però hi afegeixen una quantitat d’alcohol entre el 4,5 i 5%, d’on ve l’adjectiu hard (‘dur’ en anglès). Tenim, per tant, una beguda carbonatada, fermentada, amb aromes de fruites i un contingut d’alcohol semblant al d’una cervesa. Aquesta analogia no és casual. Moltes hard seltzer són propostes de les mateixes cerveseres per a augmentar la quota de mercat i seduir els qui busquen un punt de connexió entre el refresc i l’alcohol o per conquistar un públic al qual no acaba de convèncer el gust amarg del suc d’ordi.

Ni refresc ni saludable

El màrqueting les dibuixa com a begudes refrescants, sense gluten, veganes, amb menys calories que la cervesa i fàcils de consumir en qualsevol moment, especialment a l’afterwork o a les copes del vespre. El públic objectiu s’emmarca entre els 18 i els 30 anys, aficionat a l’esport i preocupat per la imatge. Per aquesta raó alguns reclams deixen anar conceptes com “sense sucre” o “baix en calories”. Algunes van acompanyades de reclams com “surt de festa avui sense renunciar a entrenar demà” i en el màrqueting apunten, sense expressar-ho explícitament, a aquelles persones preocupades per la imatge i mostren persones que practiquen esport i, fins i tot, sortegen sessions de fisioteràpia entre els seus seguidors a Instagram.

Poc de sucre, però amb alcohol

En realitat, la diferència de calories amb una cervesa tampoc no és tanta. Mentre que una cervesa té unes 49 calories per 100 ml, les hard seltzer arriben a 31 (unes 161 calories en un terç de lager davant d’unes 102 a la llauna de hard seltzer). Sí que guanyen, en la pràctica, absència de sucres, però contenen fins a un 5% d’alcohol.

Per a Daniel Ursúa, dietista nutricionista, “abans d’entrar a valorar el contingut en fruita, la quantitat de sucre o l’efecte del gas, hem de tenir present que una beguda amb alcohol no serà mai saludable. No hi ha una dosi d’alcohol segura. El fet que tingui menys calories que una cervesa no la converteix en saludable. I el que és pitjor, hi ha un efecte halo: si el producte es percep més saludable que un altre, hi ha tendència a consumir-lo en més quantitat”. Recalca que l’alcohol és una substància addictiva i qualsevol consum, per baix que sigui, pot desencadenar un hàbit alcohòlic. “El fet que estigui acceptat socialment no fa que sigui menys perillós”, adverteix aquest nutricionista que apunta a la relació entre alcohol i el risc de desenvolupar diferents tipus de càncer. I els joves també poden patir conseqüències greus. Segons el Ministeri de Sanitat, el consum excessiu dels adolescents pot provocar “alteracions en els processos de memòria i aprenentatge, amb canvis cerebrals, tant funcionals com estructurals”.

Competència a la cervesa?

Lluny de canibalitzar el mercat mateix, el sector cerveser s’assegura amb les hard seltzer el favor dels consumidors menys convençuts amb la cervesa. O dels que busquen tastar una cosa nova. D’aquesta manera amplien la seva presència en els lineals pròxims a la cervesa, un procés que ja havien iniciat amb els cider (sidra amb aroma d’altres fruites).

La legislació vigent prohibeix associar termes com “saludable” o atribuir propietats beneficioses al consum de begudes alcohòliques. Però no impedeix esmentar conceptes que en el cervell del consumidor s’associen a idees saludables. Especialment, si es contraposa a la cervesa. Algunes, per exemple destaquen que estan elaborades amb “sucre integral de canya 100% natural”.

D’altres insisteixen en la fermentació natural. “El procés d’elaboració és el mateix en la cervesa que en les hard seltzer. I tant és el tipus de sucre, si al final ha de fermentar per convertir-se en alcohol”, explica el tecnòleg dels aliments Miguel Ángel Lurueña. “I el mateix quan indiquen que porta mandarina, aranja, llima o cireres, quan, en realitat, només són aromes de fruita. Es perceben com a sucs, però no ho són”. Els dibuixos gairebé infantils de fruites en alguns envasos fan que es percebin gairebé com a refrescos carbonatats innocus, fregant de manera tangencial la publicitat il·legítima.

Tampoc no convenç els celíacs

El missatge “sense gluten” s’associa erròniament a aliments més sans. També és una picada d’ullet als consumidors celíacs, la malaltia dels quals els impedeix beure cerveses amb un contingut en gluten superior a 20 ppm (partícules per milió) i limita les seves possibilitats a un nombre de cerveses reduït auditades anualment i certificades amb el Sistema de Llicència Europeu Espiga Barrada (ELS). Des del departament de Qualitat i Seguretat Alimentària de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE) reconeixen que, sempre que no porti malt d’ordi, les hard seltzer seran aptes per a celíacs.

Amb la llei, pels pèls

Aquest tipus de begudes s’acosten als límits definits per reglament 1924/2006 del Parlament Europeu i del Consell relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments. Segons l’article 4.3, les begudes que tenen una graduació superior a l’1,2% en volum d’alcohol no poden declarar propietats saludables ni en l’envàs ni en la publicitat. Però la posada en escena sí que transmet aquests valors quan les vincula amb l’esport.

Esmentar que tenen menys sucre o menys calories que una cervesa tampoc no s’ajusta a la norma. En aquest sentit l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) és molt clara: només s’admet si aporta un 30% menys que un altra de similar. En aquest cas, només seria vàlid si fos una varietat nova de cervesa, però les hard seltzer són una categoria en si mateixes.

El problema, segons José Ojuelos, advocat especialitzat en dret alimentari, és que “la norma europea és molt laxa i amb mil coladors. Encara més quan a Espanya no hi ha una regulació específica respecte a l’alcohol. Amb caràcter general, les begudes alcohòliques es consideren aliments, però se les exclou de l’obligatorietat d’incloure-hi informació nutricional i d’ingredients”. També sol haver-hi màniga ampla quan el màrqueting les presenta gairebé com a refrescos. Les mancances en la legislació permeten també que es passi de puntetes sobre els efectes nocius de l’alcohol. “L’envàs n’indica el contingut en volum, però no cal incloure-hi la paraula ‘alcohol’ ni al·ludir als riscos que té per a la salut, com sí que es fa en els paquets de tabac”, comenta Ojuelos. Aquest tracte diferent entre el tabac i l’alcohol no sembla que hagi de millorar. A Espanya, els últims anys hi ha hagut quatre projectes de llei frustrats en matèria de regulació de la publicitat i limitació de la promoció i venda de l’alcohol. “D’una banda, és un sector molt poderós. D’una altra, cada vegada que es parla de regular el consum d’alcohol s’aixequen veus que apel·len a la llibertat individual de beure. Tanmateix, és un problema que afecta tota la societat i els seus efectes tenen un cost a càrrec dels impostos de tots, tant com a despesa sanitària, de seguretat o de costes judicials”.

El delicat públic juvenil

Malgrat que la venda d’alcohol a menors de 18 anys està prohibida, el 75,1% dels adolescents de 14 i 18 anys ha consumit alcohol alguna vegada en la seva vida, segons dades del Ministeri de Sanitat. “Qualsevol quantitat d’alcohol pot suposar un risc per a la salut. Molt més en adolescents i joves, ja que quan encara estan en període de desenvolupament neurocognitiu són més vulnerables als seus efectes adversos”, adverteix Marina Bosque, professora de Ciències de la Salut en la Universitat Oberta de Catalunya i membre del Grup de Treball sobre Alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. Iniciar-s’hi tan aviat té un altre efecte negatiu: el consum d’alcohol crea tolerància. Més a una edat on el consum de cap de setmana per afartament arriba a uns nivells molt preocupants. “Cada vegada necessiten ingerir-ne més quantitat per a obtenir els mateixos efectes. Aquestes begudes de baixa graduació podrien ser una arma de doble tall: iniciació i augment en el consum”, assenyala Bosque.

Els últims anys s’han multiplicat les propostes de begudes dirigides específicament al públic juvenil. Davant dels refrescos, associats a la infància, sorgeixen les begudes energètiques, altes en sucres i cafeïna, destinades als estudiants i als amants de treure hores de son a la nit per a allargar la diversió. Segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), el 68% d’adolescents són consumidors habituals de begudes energètiques. Una vegada superen la barrera dels 18, és més fàcil saltar d’aquestes begudes molt cafeïnades als híbrids amb alcohol. A més, amb un 5% d’alcohol, aquest tipus de begudes, igual que la cervesa, poden patrocinar esdeveniments esportius i concerts. “Associar l’alcohol a valors positius com la diversió, l’èxit social o l’esport contribueix a banalitzar les conseqüències adverses del seu consum. És molt perillós normalitzar-ne el consum en aquesta franja d’edat”, assenyala Marina Bosque.

Encara hi ha un últim punt que passa desapercebut en les mesures de prevenció. Les hard seltzer aposten fort pel comerç en línia (totes es venen per internet), un àmbit on és molt difícil controlar l’edat del comprador i on els nadius digitals es mouen com peix en l’aigua. Només cal que el pare tingui obert un compte en un gran distribuïdor com Amazon o que els fills coneguin el número de la targeta del pare. A més, la publicitat de l’alcohol encara no té límits en les xarxes socials, un canal on els adolescents passen moltes hores al dia. En l’últim avantprojecte de llei sobre l’alcohol ja s’ha posat sobre la taula prohibir aquest tipus de publicitat. Experts en lleis com Ojuelos, però, no confien que tiri endavant per l’enorme poder dels agents implicats.

L’origen d’aquestes begudes

La cervesera Nick Shields presentava la primera hard seltzer pels volts del 2013. A poc a poc en van aparèixer altres marques, però caldria esperar al 2019 perquè un youtuber les llancés a la fama. Aquell mateix any les vendes van créixer un 169% als Estats Units i el producte començava a introduir-se al Canadà, al Regne Unit o a Espanya.

Consolidació i expansió

El tancament dels bars per la pandèmia durant el 2020 va congelar aquesta expansió internacional. No va ser així als Estats Units, on un mercat ja consolidat va continuar creixent. El 2020, la consultora Nielsen va constatar l’ascens imparable d’aquest producte en aquell país: només en la primera meitat de l’any les vendes ja havien quadruplicat les de l’any anterior, amb un volum de facturació de 900 milions de dòlars.

El mercat espanyol

A Espanya, la seva presència encara és poc significativa. Moltes fàbriques de cervesa artesanes van intentar tímidament assaltar aquest mercat després de la primera ona de la COVID-19 (va ser el cas de Wave, de Cervecera Península, llançada l’estiu passat, o Flava, fruit d’una start up independent). Però les grans distribuïdores de cervesa també volen la seva part del pastís. És el cas de Glowy de Mahou. Fins i tot Coca-Cola fa la primera incursió en el sector de les begudes alcohòliques amb Topo Chico. Totes comparteixen una peculiaritat: es distribueixen en format de llauna de 25 a 33 cl. I esperen que la relaxació de les mesures anti-COVID i la temporada de terrasses d’estiu els porti el suport definitiu.