Smartphone ticketing: quan viatjar se simplifica
Les noves tecnologies també han irromput en l’àmbit del transport públic per mitjà de lsmartphone ticketing. Aquest sistema consisteix a adquirir i validar els bitllets de transport públic mitjançant smartphones o telèfons intel.ligents.
Encara que pot semblar nou, aquest mètode s’utilitza al Japó i a Corea des de 2004 amb eines que han evolucionat des del pagament amb SMS fins als xips RFID. En canvi, a Occident, l’adopció d’aquesta pràctica és més progressiva i va molt lligada a la popularització dels telèfons intel.ligents.
Tot i això, lsmartphone ticketing ja s’ha implantat en diverses ciutats dels Estats Units, com ara Nova York, Chicago, Boston o Sant Francisco, així com en els trens llançadora que connecten l’aeroport de Heathrow amb Londres. L’última ciutat on s’ha engegat és Atenes, per motius turístics: als viatgers els resulta més senzill descarregar-se una aplicació en el seu idioma i comprar els bitllets en línia que no lluitar amb l’alfabet grec dels cartells de les taquilles.
De moment, aquests sistemes s’han dissenyat per a funcionar mitjançant la descàrrega d’una aplicació en el mòbil des d’on es pot adquirir un o diversos bitllets, com també paquets d’un dia, setmanals o mensuals, que es pagaran per mètodes com ara PayPal o transaccions bancàries amb una targeta de crèdit establerta prèviament. Les encarregades de desenvolupar aquestes aplicacions són les entitats de transport de cada ciutat.
Per descomptat, lsmartphone ticketing implica no haver de passar per la taquilla o la màquina expenedora per a adquirir els bitllets. Ben al contrari, es compren en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Ara bé, la validació del bitllet sempre s’haurà de fer davant d’un lector i utilitzant el telèfon mitjançant diversos sistemes:
- SMS o correu electrònic. És un dels sistemes més estesos. Els bitllets o bons s’envien al mòbil a través d’un SMS o un correu electrònic. En tots dos casos, el que s’expedeix és un enllaç a una pàgina web que s’obre amb el navegador del telèfon i que conté un codi bidimensional que es mostra davant de la màquina de validació de bitllets (un lector de codis QR). Els iPhone tenen l’avantatge addicional d’utilitzar la funció Passbook, que permet emmagatzemar i gestionar els bitllets de codi QR. A Espanya, aquest sistema el fan servir algunes companyies aèries i Renfe, però són els pocs casos de smartphone ticketing al nostre país.
- NFC. Consisteix en l’enviament dels bitllets en un format electrònic i sense aspecte gràfic -són senyals de ràdio- que s’emmagatzemen en els xips NFC del telèfon. El xip rep la informació del bitllet o bo des de l’aplicació que l’usuari s’ha instal.lat prèviament i, després, la mostra a un lector que valida el bitllet en l’autobús, metro o tren. L’inconvenient d’aquest sistema és que els xips NFC no estan gaire estesos. Molts iPhone no en tenen, mentre que els que sí que en disposen -els iPhone 6 i 6 Plus- no poden utilitzar-lo de moment per a aquestes finalitats, ja que Apple els té bloquejats per a usos que no siguin els propis de la companyia.
- SMS Premium. Es tracta d’enviar un SMS Premium a la companyia de transports com a mètode de pagament. Aquest sistema compta amb l’avantatge que no cal disposar d’un telèfon intel.ligent i, per tant, és molt viable en països amb poca penetració tecnològica o poc de poder adquisitiu. En canvi, té l’inconvenient que requereix d’una verificació de l’abonament per part d’un revisor o bé de la confiança en l’honradesa de l’usuari.
Principals avantatges Lsmartphone ticketing encara és un sistema residual per la inversió econòmica que suposa adaptar els equips de validació i l’amortització d’unes màquines expenedores que, en molts casos, són de compra recent. Ara bé, la forta penetració dels telèfons intel.ligents en la nostra societat fa pensar que en el futur serà el sistema per defecte. De tota manera, és molt possible que a les ciutats i zones amb una forta embranzida turística s’implantarà amb més rapidesa. El motiu és que aquests sistemes simplifiquen de forma considerable la vida dels turistes, sense ser alhora una gran càrrega de sobrecostos d’itinerància. Davant la dificultat de llegir un cartell tarifari en un idioma que es desconeix o d’haver d’entendre’s amb un funcionari que potser no tindrà la paciència d’intentar escoltar-nos, l’alternativa d’una aplicació senzilla, traduïda i amb explicacions clares és de gran alleujament.
D’altra banda, la compra des de l’aplicació evita haver de desplaçar-se als centres de compra de bitllets, sobretot en el cas dels autobusos, la major part de parades dels quals no en disposen. A més, aquests sistemes podrien incloure tarifes variables en funció de la franja horària en què s’agafa el transport. Per exemple, és més barat en les hores de menys col.lapse i més car en les punta.