Donar exemple per a educar
Els fills són àvids espectadors de tot el que ocorre al voltant seu. Les persones amb qui es relacionen habitualment són els seus referents, en especial els seus progenitors. Per això, l’educació en una alimentació saludable no depèn només dels aliments que hi hagi a casa, sinó també de com se’ls ofereixin i de les situacions que es produeixin al seu entorn.
No és el mateix presentar un aliment i respectar el desig del petit de menjar-se’l (la recomanació actual de les entitats de referència en nutrició humana), que fer xantatge al nen, pressionar-lo o, encara pitjor, obligar-lo a menjar-se’l. També hi ha altres factors relacionats amb l’ambient de la llar que poden influir en la dieta infantil, com és donar exemple o crear un entorn «lliure de discussions». Els models que els adults oferim als nens són determinants en la creació dels seus hàbits alimentaris.
Els efectes beneficiosos o perjudicials de l’alimentació en la salut infantil són, sobretot, a llarg termini, per la qual cosa convé tenir en compte estratègies a llarg termini. Nombrosos experts coincideixen que la responsabilitat de pares o cuidadors a l’hora d’alimentar als seus fills no acaba en el curt termini; és a dir, en el moment d’omplir les prestatgeries de casa o quan se serveix un aliment al nen. Aquesta responsabilitat també passa per donar un bon exemple al menor.
Una recerca publicada en la revista American Journal of Clinical Nutrition i coordinada per la doctora Megumi Murashima va observar que l’adopció d’hàbits alimentaris saludables per part de les mares es pot traduir en una dieta sana infantil. L’estudi també va constatar que resulta útil encoratjar al nen a menjar de forma sana, però sempre sense fer servir la força, les recompenses o els càstigs.
En el portal Science Daily van entrevistar la coautora d’aquesta recerca, la doctora Sharon Hoerr, també professora de Ciència dels Aliments i la Nutrició Humana de la Universitat de Michigan (EUA). L’experta va declarar que els pares o les cuidadors han de deixar de forçar o restringir l’alimentació dels menors, perquè pot ser contraproduent, i adoptar ells mateixos uns hàbits alimentaris saludables. La doctora Hoerr proposa un control encobert de l’alimentació; és a dir, «no portar aliments insans a casa». Algunes recerques recents subscriuen els punts de vista de Hoerr. De fet, l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica (AND) considera que el model dels progenitors «afecta la ingesta dels nens». En una guia denominada Nutrition Guidance for Healthy Children Ages 2 to 11 Years (‘Guia nutricional per a nens sans d’entre 2 i 11 anys’), aquesta entitat assegura que «el paper dels pares o altres cuidadors amb relació a l’alimentació consisteix a proporcionar oportunitats estructurades per a menjar, un suport apropiat en funció del desenvolupament del petit i aliments adequats, sense coaccionar perquè mengi. Els nens són responsables de determinar si mengen o no i en quina quantitat ho fan, d’entre allò que se’ls ofereix».
Altres recerques certifiquen que el paper de l’entorn familiar és decisiu en el creixement (físic i intel.lectual) del menor i també en el seu patró d’alimentació, especialment en nens amb risc d’obesitat. Així, cuidar de l’ambient familiar es pot traduir, de forma indirecta i a mitjà o llarg termini, en millores notables en la salut física i mental del petit.
En aquest sentit, una recerca coordinada per la doctora Emma Haycraft, del Centre de Recerca de Desordres Alimentaris de la Universitat de Loughborough al Regne Unit, va examinar l’associació entre la qualitat de les relacions romàntiques de 156 parelles i l’alimentació (o la conducta alimentària) dels seus fills. L’estudi, publicat en la revista Maternal & Child Nutrition al juliol de 2010, va comprovar que una relació romàntica menys càlida i més hostil s’associava amb una restricció dietètica més gran i amb pitjors conductes alimentàries en els petits.
Per tant, és molt probable que un ambient millor generi una alimentació millor en els progenitors o cuidadors i, per tant, donin un millor exemple als nens que tenen a cura. També, que aquest ambient es tradueixi en un desig més gran de menjar de manera saludable per part dels petits. Fins i tot és possible que la manera d’enfocar l’alimentació dels nens, per part dels pares, reflecteixi el clima emocional que hi ha a casa. Sigui com sigui, té molt de sentit cuidar la relació que mantenen entre si els progenitors o cuidadors.
En definitiva, tant l’exemple de pares o cuidadors com l’ambient que hi ha a la llar dels nens els poden influir no només en la socialització, en l’autoestima o en la felicitat, sinó fins i tot en els hàbits dietètics.