Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen
Els carbohidrats són nutrients que abunden en els aliments d’origen vegetal. La seva funció primordial és proporcionar energia. Quan s’ingereixen, es transformen en glucosa, que subministra calories a les cèl.lules corporals. Hi ha diversos tipus de carbohidrats, classificats en funció del nombre de molècules que conformen la seva estructura. En un extrem hi ha els sucres; en l’altre, la fibra dietètica. Els sucres es poden trobar en el sucre de taula i en els aliments processats, com les begudes ensucrades o la brioixeria, però també apareixen de forma natural en les fruites. Aquest últim tipus de sucre exerceix un efecte positiu en el nostre organisme, al contrari que si es consumeix sovint el sucre present en aliments superflus. La fibra, per la seva banda, es troba en les fruites fresques, les hortalisses, els llegums, els cereals integrals, les fruites seques i les llavors.
Diverses entitats de referència insten la població a canviar els seus patrons d’alimentació actuals cap a una dieta amb una presència més alta d’aliments d’origen vegetal poc processats. El consum actual de carbohidrats a Espanya se situa al voltant del 41% de l’energia ingerida, una xifra que es troba per sota de les recomanacions establertes per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, que oscil.len entre el 45% i el 60% de l’energia.
Una anàlisi de les dietes de més de 200.000 persones va permetre comprovar que el consum habitual de fruites seques està relacionat amb un risc més baix de morir de forma prematura. Les troballes, publicades per Hung N. Luu i els seus col.laboradors en la revista JAMA Internal Medicine, abonen evidències anteriors que ja constataven beneficis atribuïbles a les fruites seques.
En un altre estudi, finançat per l’Institut Nacional del Càncer d’Estats Units, es va preguntar als voluntaris sobre el seu consum de fruites seques (hi incloïen els cacauets i la mantega de cacauet). Els voluntaris que van consumir més fruites seques van presentar un risc inferior al 20% de morir de forma prematura en comparació de les persones que van consumir menys quantitat d’aquests aliments. És cert que fan falta més estudis per a corroborar que l’associació fruites seques-esperança de vida sigui incontestable, ja que és possible que qui prengui més fruites seques tingui alhora uns millors hàbits en el seu dia a dia. En tot cas, segons la investigadora principal de l’estudi, la doctora Xiao-Ou Shu, totes les evidències científiques disponibles suggereixen que el consum de fruites seques i de cacauets es pot considerar una elecció d’un estil de vida saludable.
Moltes persones saben que els ous tenen colesterol, però poques són conscients que no n’eleven els nivells de forma preocupant. Les nostres altes xifres de colesterol tenen molt més a veure amb el fet de seguir una dieta formada per massa aliments insans; i l’ou no ho és. El 1997, una recerca de la revista American Journal of Clinical Nutrition va constatar que la ingesta d’ous no s’associa a canvis significatius en el colesterol sanguini. Malgrat que algunes recerques posteriors han corroborat aquests resultats, el mite que l’ou eleva el nostre colesterol ha perdurat. Per què el colesterol de l’ou no es transforma en el que circula pel nostre cos? Sembla ser que conté unes substàncies que bloquegen l’entrada de bona part del seu colesterol en l’ésser humà.
Per això, la Universitat de Harvard ha indicat que el consum d’un ou al dia pot formar part d’una dieta saludable. Harvard insisteix que els ous són relativament baixos en calories i greixos saturats, i rics en proteïnes, vitamines, minerals i altres nutrients saludables. En tot cas, per precaució, en persones que ja pateixen una malaltia del cor o diabetis de tipus 2 (anomenada “diabetis de l’adult”), s’aconsella no prendre més de tres ous sencers a la setmana.
Els diversos estudis que han observat que qui consumeix alcohol amb moderació presenta un risc cardiovascular més baix són “observacionals” i contenen moltes possibilitats d’error d’interpretació. Aquelles persones que prenen alcohol de forma moderada solen tenir altres característiques que poden ser les veritables responsables de la protecció del risc cardiovascular, com un consum més freqüent de fruites i hortalisses, un hàbit tabàquic inferior, una pràctica més habitual d’exercici físic o una preocupació més gran per fer revisions mèdiques freqüents.
Perquè els investigadors estiguin segurs que l’alcohol és beneficiós per al cor, haurien d’obligar un grup de voluntaris a consumir alcohol i un altre grup a no fer-ho. Després, haurien d’avaluar quin efecte exerceix sobre el risc cardiovascular. Tanmateix, es tracta d’una recerca impossible de dur a terme perquè és antiètic obligar algú a consumir alcohol, pels riscos que comporta per a la salut pública (l’alcohol incrementa el risc, per exemple, de patir accidents de trànsit).
Una altra recerca, recollida en la revista científica British Medical Journal, conclou que no és clar, a partir de les evidències existents, si l’efecte protector del consum moderat d’alcohol és real. Per tant, té sentit tenir present la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut: “com menys alcohol, millor”.
Els iogurts dissenyats perquè els pugui consumir un nadó més gran de sis mesos s’elaboren amb llets artificials per a nadons. És la llet que s’utilitza per a preparar un biberó a nens menors d’un any que no prenen llet materna o que complementen la lactància materna amb llet artificial. Aquests succedanis de llet materna s’utilitzen perquè està desaconsellat alimentar els menors d’un any amb llet de vaca “normal” (la típica dels envasos de bric) o amb altres derivats làctics, ja que podrien ocasionar-los problemes renals o digestius. Així doncs, aquesta mena de iogurts sí que són adequats. Sobre si són recomanables, és important tenir present que aquests productes no han de desplaçar el consum de llet materna, perquè la lactància exerceix nombrosos beneficis en la salut infantil i materna. Tampoc no és aconsellable que desplacin el consum de llet artificial, ja que són productes dissenyats per a complementar la lactància artificial, no per a substituir-la (aquests preparats no compleixen els requisits que s’exigeixen a una llet de continuació). Quant al contingut en sucre, la veritat és que és excessiu, cosa que no convé a la salut infantil. Cal tenir en compte, a més, que no es tracta de productes barats. En definitiva, el seu nadó pot consumir-ne, però que sigui de manera ocasional (per exemple, una vegada a la setmana) i sempre després de tenir en compte que no és un producte necessari i, molt menys encara, imprescindible.
No existeix cap prova científica que justifiqui que uns aliments “donen fred” i uns altres que “donen calor”. No trobarà cap al.lusió a una suposada classificació dels aliments com a “freds” i “calents” en el currículum acadèmic de la titulació universitària en Medicina, i tampoc en la de Nutrició humana i dietètica, ni en cap tractat de nutrició seriós, espanyol o estranger. D’altra banda, sobre el consell de prendre “moltes sopes fetes amb algues”, també hem d’advertir d’una altra cosa. Sabem que la major part d’algues que vostè pot comprar en una botiga de “dietètica” contenen quantitats ingents de iode. El iode, tot i ser un mineral imprescindible per al funcionament correcte de la glàndula tiroide i per a la regulació del metabolisme, pot generar problemes greus si es consumeix en excés. Si bé és cert que al Japó consumeixen algues de forma habitual, el seu organisme està més adaptat a prendre altes quantitats de iode a causa d’una adaptació (els japonesos prenen algues des de fa mil.lennis). Tot i això, al Japó hi ha molts problemes tiroïdals (alguns tan seriosos com el càncer de tiroide) associats a l’elevat consum d’algues. El nostre consell és, per tant, que deixi de visitar aquest metge (si és que de debò és metge) per a tractar les seves molèsties. Els seus problemes estomacals, els ha de valorar, en primer lloc, un metge generalista, que decidirà si cal que el visiti un metge expert en patologies digestives o un dietista-nutricionista.