L’obesitat infantil preocupa a escala mundial. En quin punt es troba Espanya?
Som el país amb la taxa d’obesitat infantil més alta de la Unió Europea i ens aproximem perillosament als nivells dels Estats Units. Segons un estudi elaborat el 2013, gairebé la meitat dels nens i nenes espanyols menors de 10 anys tenen sobrepès o obesitat. I el pitjor és que, malgrat els esforços, aquesta tendència continua en augment.
N’hi ha estudis més recents?
A la Fundació Eroski, estem finalitzant una enquesta nutricional que vam començar fa un any i que aportarà una dada actualitzada de la taxa d’obesitat infantil a Espanya. Això proporcionarà informació molt rellevant per als professionals de la salut sobre els hàbits alimentaris de la població, facilitarà la posada en marxa d’actuacions concretes per part dels organismes públics competents i ajudarà a conscienciar la població sobre la importància de la nutrició en la salut.
Esmenta diversos actors per a promoure un canvi. Com es reparteix la responsabilitat de la situació actual?
Els principals motors del canvi en la conducta dels nens són la família i l’escola. La família és la base per a transmetre i fixar uns hàbits de vida saludables, però per a fer-ho calen grans dosis de formació i informació als adults. I l’escola ha de col.laborar amb les famílies a l’hora d’inculcar aquests valors en els nens i nenes. L’obesitat infantil és un problema complex en el qual intervenen molts factors, a més de l’alimentació.
Quin paper exerceixen els hàbits de vida i de lleure actuals en aquest problema?
Hi exerceixen un paper decisiu. En les últimes dècades, la població del nostre país ha sofert grans canvis en els hàbits de vida. La dieta mediterrània ha estat reemplaçada per dietes amb major densitat energètica, cosa que significa més greixos i sucres afegits en els aliments habituals, i una disminució del consum de fruites, verdures, cereals i llegums. Aquests canvis es combinen amb una reducció notable de l’activitat física al llarg del dia, per la qual cosa el consum d’energia queda molt descompensat en relació amb l’energia que es crema. A més, hi ha un desconeixement i un desinterès progressiu dels nens sobre l’origen dels aliments.
Els nens d’avui mengen pitjor?
En general, sí. N’hi ha prou de mirar les recomanacions que fa la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD) i comparar-les amb la situació actual en les famílies espanyoles. A tall d’exemple: menys del 5% dels nens fa un esmorzar complet cada dia, menys del 15% consumeix verdures una vegada al dia -encara que haurien de fer-ho per dinar i per sopar-, i només 2 de cada 10 nens mengen més de dues peces de fruita al dia, quan el mínim recomanat són tres peces diàries.
Quines barreres impedeixen oferir una alimentació saludable als nens?
Més de la meitat de la població espanyola ha modificat els seus hàbits de compra a causa de la crisi econòmica. Però, a més, hi ha altres barreres. La manca de temps o de coneixement per part dels pares, l’allunyament progressiu de la cuina tradicional o el fet que l’alimentació sana s’associa amb una cosa poc divertida en són algunes.
La informació i la formació nutricional semblen ser pedres angulars.
Sí, i per això la Fundació Eroski va posar en marxa l’Escola d’Alimentació el 2012. Volem ajudar a revertir la tendència creixent d’obesitat i hàbits sedentaris. Amb l’ajuda d’un equip de nutricionistes, pedagogs, experts en salut i comunicadors hem creat “Energia per a Créixer”, un programa educatiu en alimentació i hàbits saludables per a nens i nenes de Primària que té per finalitat fomentar, de manera divertida, l’alimentació sana i la pràctica freqüent d’exercici.
Ha tingut bona acceptació?
Des de la seva posada en marxa el curs passat, més de 50.000 escolars de 700 col.legis distribuïts per tot Espanya han realitzat el programa, tant en la part teòrica com en els tallers pràctics, on els nens aprenen a fer una compra saludable interpretant l’etiquetatge nutricional dels productes. El programa es complementarà en breu amb una “Aula de Família” per a estendre el projecte d’educació saludable a les cases.
És realista plantejar-se com a objectiu aconseguir el 0% d’obesitat infantil?
És més realista plantejar-nos com invertir la tendència creixent actual d’obesitat i sobrepès infantil. Cal treballar molt per a aturar la “pandèmia del segle XXI”, com la defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Hem de prendre consciència que tenim un problema com a societat i que la solució suposa un gran repte, ja que implica modificar conductes que regulen aspectes molt bàsics del comportament, com el lleure o l’alimentació.