Horts urbans: salut i economia en vertical
Obrir la finestra i agafar un tomàquet plantat per un mateix per afegir-lo en una amanida és tot un luxe a l’abast de qualsevol. Els horts urbans són una opció possible i també una manera ecològica i econòmica de produir les nostres pròpies fruites i verdures. Gràcies a aquests s’aconsegueixen aliments més frescos i saludables, a més de ser un entreteniment que ens posa en contacte amb la naturalesa i els seus beneficis.
Per a aconseguir-ho, només cal aprofitar-se de qualsevol terrassa, paret o finestra per a dur a terme una producció en vertical, en comptes del clàssic terreny horitzontal. La idea és aprofitar qualsevol espai exterior del domicili, o fins i tot interior, per a plantar espècies que creixen en alt, o almenys sense problemes, en qualsevol espai amb les mínimes cures.
Així, espècies ornamentals com el vern, medicinals com la melissa, aromàtiques com l’orenga, verdures com l’enciam, el tomàquet, el cogombre o qualsevol altra de creixement vertical poden tirar endavant amb les cures suficients en una terrassa, una barana, una paret amb jardineres o testos o a l’ampit d’una finestra.
Un hort urbà vertical es pot posar en marxa de diverses maneres en funció de l’espai de què es disposi, de les espècies que es vulguin plantar o del pressupost que es tingui.
L’opció més econòmica és fabricar un hort vertical amb elements que es tinguin més a mà. Per fer-ho possible, es poden reutilitzar ampolles de plàstic usades (l’opció més comuna i barata, que també contribueix a tenir més net el nostre entorn) o els clàssics palets de fusta per a emmagatzemar caixes (es poden tallar i apilar en funció de la mesura de l’espai i de la mida del cultiu). Diversos blogs expliquen com es poden aprofitar aquests materials (per exemple, «Ecoexperimentos», dels enginyers agrònoms Claudia Barriga i Pablo Sepúlveda) i fins i tot es poden trobar vídeos tutorials per a instal.lar l’hort amb ampolles de plàstic o bé amb palets. A més, per a conrear en vertical, els testos o els portatestos amb guies són un sistema clàssic. La idea consisteix a plantar espècies que creixen en alt, com els tomàquets, i ajudar-los amb una vara, una canya o qualsevol element per on es puguin enfilar les branques.
Els jardins verticals modulars s’han creat de forma específica per a aquest tipus de cultius. La seva instal.lació és senzilla i es pot fer, a poc a poc, amb mòduls petits als quals poden sumar-se’n d’altres per a augmentar la producció o la varietat d’espècies. Els principals fabricants d’aquests sistemes modulars utilitzen materials lleugers, resistents i reciclables. Per un preu de 45 a 75 euros se’n poden trobar de diverses classes i models per a ajustar-se a l’espai i a l’estètica del lloc on se situïn.
Els ambientòlegs Raúl Piqueras i Marta Rosique fan recomanacions al seu blog «Plantea el modelo Minigarden» (http://blog.planteaenverde.es/hazte-un-jardin-vertical-con-minigarden). També es poden trobar jocs de muntatge senzills d’empreses que s’hi dediquen, com els de Vertiflor (http://www.vertiflor.com), que fins i tot disposa a Youtube d’un canal per a explicar els diversos sistemes. Una iniciativa original és el projecte «Window Farms» (Granges de finestra), que ofereix un sistema de testos penjants amb autoreg per a generalitzar els horts urbans verticals.
D’altra banda, la «kokedama» és una tècnica japonesa que utilitza una bola de molsa amb la qual s’alimenten les arrels de la planta triada. Es poden penjar de qualsevol lloc i tenen un manteniment molt senzill. La pàgina web Bioguía (http://www.labioguia.com) explica com se’n fa una pas a pas.
A més de ser una forma econòmica d’obtenir productes alimentaris saludables, convé assenyalar altres bondats dels horts urbans verticals:
- Plantar una petita collita pot servir per a veure’n els resultats i aficionar-s’hi, ja sigui amb l’ampliació del mateix hort casolà o bé amb el salt a un hort urbà a l’exterior.
- La cura i la collita es fan a casa i s’adapta a les condicions i el pressupost de cadascú.
- Es pot treure molt de rendiment als petits espais i és més còmode que la cura dels cultius arran de terra.
- Necessita menys manteniment que un hort convencional: no només perquè és més petit, sinó perquè aprofita més l’espai i està més airejat, de manera que hi dificulta l’entrada de males herbes i paràsits.
- Aprofita millor la llum. Com que es troba en altura li arriba més la llum solar, una qüestió determinant a l’hivern.
- Es converteix en una forma ecològica i barata de decorar el domicili.
- És un sistema pràctic i proper d’educació ambiental per a grans i petits, especialment per a aquests últims, que es poden responsabilitzar dels cultius i descobrir el funcionament de les collites i el cicle natural.