"No es pot esperar que els nens tinguin hàbits saludables si el seu entorn els empeny en la direcció contrària"

Un de cada tres nens pateix de sobrepès o obesitat. La notícia esperançadora és que la prevalença de l’obesitat sembla estabilitzar-se. Si comparem les dades del 2006 i el 2012 de l’Enquesta Nacional de Salut, veiem que es manté estable o disminueix lleugerament. Tanmateix, la prevalença podria augmentar encara en els grups socioeconòmics més desfavorits. Amb tot, les xifres continuen sent inacceptablement altes i no podem assegurar que no hagin de repuntar en un futur. Per tant, lluny de caure en el conformisme, hem de mantenir l’alerta i actuar decididament per revertir la situació actual.

Sí. Ja sabíem que la prevalença de l’obesitat és més gran en les classes socials més desfavorides. El que observem ara és que la tendència positiva d’estabilització és més favorable en les classes socials més afavorides. Els menors que procedeixen de classes socials baixes es beneficien menys d’aquesta tendència pels seus condicionants socioeconòmics. Per tant, la bretxa social en obesitat infantil podria estar augmentant encara més.

Els hàbits alimentaris depenen molt de les influències externes, de condicionants ambientals i socioeconòmics que determinen el que un menja i beu, i també la pràctica d’exercici físic. Pots dir a un nen que mengi fruita, però difícilment ho farà si veu 20 anuncis al dia que l’animen a menjar un altre tipus de productes, o troba a l’escola una màquina expenedora d’aliments que, en la majoria, són de pobre valor nutricional, o els seus pares no en mengen habitualment. No es pot esperar que els nens tinguin hàbits saludables si el seu entorn els empeny en la direcció contrària.

L’obesitat infantil és el gran repte sanitari del futur, és una bomba de rellotgeria. Els estudis de seguiment mostren que els nens amb obesitat tenen una probabilitat elevada de convertir-se en adults obesos. Això augmenta el risc de diabetis i malalties cardiovasculars, que són la primera causa de mortalitat, però també incrementa els problemes ortopèdics i alguns tipus de càncers. Algunes estimacions indiquen que, en la pròxima generació, l’esperança de vida dels nostres fills podria ser inferior que la nostra.

Hi ha diverses coses que hauríem de fer i no fem. La primera, millorar la regulació de la publicitat d’aliments dirigida als nens. Aquesta és una prioritat absoluta. A Espanya, el codi PAOS regula les tècniques de màrqueting que s’utilitzen amb els nens. Impedeix, per exemple, que s’utilitzin personatges famosos per a promocionar aliments altament energètics i pobres en nutrients. En canvi, no limita el tipus de productes que es pot anunciar. El codi PAOS no redueix l’exposició dels menors a la publicitat d’aquests productes. A més, en televisió només afecta els menors de 12 anys, mentre que en altres països arriba fins als 16 o 18 anys. L’eina que tenim, per tant, és insuficient.

S’hauria d’atendre de forma més decidida l’entorn escolar i prohibir que hi hagi màquines de venda automàtica o, almenys, exigir que aquests aliments compleixin uns estàndards mínims de qualitat nutricional. A Espanya, el 2010 es va desenvolupar un conjunt de recomanacions per a l’oferta alimentària dels menjadors escolars i l’àmbit escolar. Però no deixen de ser això, recomanacions. Per tant, no hi ha ningú responsable de vigilar si s’estan complint o no, ni d’obligar que es compleixin. I hi ha altres iniciatives que convindria impulsar.

És necessari millorar la informació nutricional dels productes, oferir als consumidors un etiquetatge fàcil de llegir i de comprendre. Caldria plantejar-se subsidis per a productes saludables i polítiques actives per a fomentar la pràctica d’activitat física. Les dues coses orientades, sobretot, a les persones amb menys recursos. I, per descomptat, es necessiten campanyes de màrqueting social sostingudes en el temps per a promoure hàbits de vida saludables. Hi ha hagut campanyes molt bones, com ara “Desperta, esmorza, menja sa i mou-te!”, desenvolupada en el marc de l’estratègia NAOS, que tot i això han durat només uns mesos. Era un espot fantàstic, però de només uns 20 segons. Davant d’això, els nens estan exposats a uns 20 anuncis diaris de productes alimentaris i begudes dels quals el 70% són altament energètics i pobres en nutrients.

A la falta de recursos. N’hi ha prou de comparar el que s’inverteix en educació en hàbits nutricionals saludables a menors amb la inversió de les companyies en publicitat de productes altament processats, pobres en nutrients i rics en greixos i sucres. La diferència és abismal: mentre que la inversió en educació saludable es mesura en unitats o desenes de milions d’euros, la inversió en publicitat de productes processats, altament energètics i pobres en nutrients, es mesura en centenes o milers de milions d’euros.