Música des de les entranyes de l'ordinador
Un ordinador és el més semblant a una d’aquestes navalles amb mil funcions diferents de l’exèrcit suís. Un PC amb els components adequats es pot fer servir com a televisió, llibre, DVD, contestador automàtic o vídeo. Tanmateix, en tots aquests casos les prestacions que ofereix encara no superen les de l’objecte emulat, tot i que hi ha ocasions on les possibilitats del PC són equiparables, a vegades superiors, a l’original. Aquest és el cas quan es vol aconseguir, emmagatzemar i reproduir música; un ordinador ben equipat i ben configurat pot oferir més i millors prestacions que una cadena d’alta fidelitat.
Des de fa més d’un lustre els ordinadors vénen equipats amb targetes de so que, com a mínim, ofereixen la mateixa qualitat que un CD convencional. Lluny queden els insistents xiulets del vetust PC-Locutor amb què havien de lluitar els programadors de jocs per crear melodies que no tamborinessin al timpà.
Avui dia, en molts casos el problema de fer servir l’ordinador com a cadena de música rau en l’última baula de la cadena: els altaveus. En massa ocasions són els primers que pateixen els retalls de pressupost i qualitat. Per aquest motiu, molts usuaris opten per connectar la sortida d’àudio de l’ordinador a la cadena de música. D’aquesta manera, aconsegueixen aprofitar les possibilitats de l’ordinador com una enorme discoteca (un disc dur corrent pot emmagatzemar vuit mesos de música ininterrompuda en format MP3) alhora que es valen de la cadena per no dependre dels altaveus de l’equip que, normalment, són de qualitat inferior.
Per fer el salt i prescindir de la cadena de música, la targeta de so que incorpori el PC ha de ser prou potent i els altaveus han d’estar a l’alçada de la resta de l’equip, cosa que, evidentment, encarirà el preu de l’ordinador. La clau per descobrir si aquesta despesa resulta rendible és, com és lògic, comparar aquesta despesa extra amb l’estalvi que suposa no necessitar cap altre aparell per escoltar música.
Quant a la ràdio, les diferències de fer servir un ordinador connectat a Internet en comptes de les emissores convencionals per ones són abismals. A la xarxa s’emeten centenars de ràdios de tota classe i condició que només es poden escoltar des de l’ordinador. Algunes són les mateixes que emeten en ona mitjana i freqüència modulada, però amb la particularitat que per Internet es poden escoltar gairebé a tot arreu, sense cap altra limitació física que la presència d’un ordinador connectat a Internet. Però, és tan senzill crear una emissora a la xarxa que la immensa majoria només hi són a l’espai digital.
Hi ha emissores per a tots els gustos i cobreixen tot l’espectre d’interessos que es pugui imaginar: des de les religioses a les que només ofereixen música infantil dels vuitanta. Inconvenients? Si l’usuari no disposa de tarifa plana per a Internet li resultarà car escoltar la ràdio (li costarà el mateix que qualsevol connexió a la xarxa). A més, només una connexió de banda ampla (cable-mòdem o ADSL) permet una connexió que s’apropi a la qualitat d’un CD. Tanmateix, amb un mòdem convencional és fàcil que l’emissió es talli o es vegi interrompuda per espetecs molestos.
Un dels grans entrebancs a l’hora de fer servir l’ordinador com a cadena de música és l’emplaçament de l’equip. El PC, a diferència d’un radiocasset, no és una cosa que es pugui traslladar d’una habitació a una altra. Afortunadament, hi ha una forma relativament econòmica de crear una xarxa sense fil que permeti escoltar la música que reprodueix l’ordinador en qualsevol habituació de la casa: muntar una petita emissora d’FM.
Hi ha aparells que, connectats a la sortida d’àudio de l’ordinador, emeten un senyal que pot captar qualsevol receptor de ràdio convencional que es trobi a pocs metres. La qualitat d’escolta d’aquest sistema serà la mateixa que la d’una emissora de freqüència modulada convencional molt potent i permetrà escoltar des de la cadena de so de la sala o des d’un transistor a la dutxa els discs emmagatzemats a l’ordinador.
Hi ha una cosa hipnòtica a les imatges aleatòries que els ordinadors poden crear al son de la música. La capacitat de càlcul dels PC actuals ha permès el desenvolupament de programes que converteixen els sons en imatges. El procés no és complicat: l’usuari activa el programa amb què habitualment escolta música i, al seu costat, un altre que es val d’una galeria d’imatges predefinides per animar-les en funció de la melodia. Tot un espectacle.
No hi ha un estàndard per a aquest tipus de programes, per la qual cosa cada un funcionarà només en combinació amb un reproductor de so. Winamp va ser un dels primers a incorporar aquesta possibilitat, encara que Apple i Microsoft, en vista de l’èxit de l’invent, també disposen d’aquests afegits als seus programes d’àudio respectius (iTunes i Windows Media Player).
Una d’aquestes aplicacions més fascinadores és Geiss ( www.geisswerks.com), que funciona en Winamp i mostra formes sinuoses que bateguen amb cada reverberació. Això no obstant, la seva gran virtut és que té uns requeriments tècnics relativament moderats, la qual cosa li permet funcionar en un nombre superior d’equips. I és que l’usuari ha de tenir en compte que aquests efectes només són visibles en un ordinador mitjanament potent, o bé les imatges aniran ranquejant i amb prou feines podran ballar al ritme de la música.
- Winamp. Un dels programes de reproducció de música més potents i versàtils. Admet petits programes (plugins) desenvolupats per tercers que canvien l’aparença de l’aplicació, distorsionen el so, generen imatges aleatòries o barregen el final de les cançons amb l’inici de les següents.
- Shoutcast. Shoutcast és un dels sistemes d’emissió de ràdio per Internet més estès. En aquest lloc web expliquen de forma detallada com escoltar moltes de les cadenes que circulen per la Xarxa i, fins i tot, com muntar de forma gratuïta una emissora casolana.
- Cinema a casa teva. Pàgina personal molt ben feta on es descriu com instal·lar un sistema de cinema a casa. Un dels seus punts forts és l’apartat de so, on es descriuen les particularitats de diversos sistemes d’àudio i els avantatges que reporten.
-
CNET.
Una de les pàgines sobre electrònica i informàtica més aclamades. El seu plat fort són les anàlisis comparatives de productes, entre les quals l’usuari podrà escollir els altaveus i la targeta de so que millor s’adaptin a les seves necessitats.