Perills i avantatges del bisturí
El culte al cos s’ha convertit en un dels negocis més rendibles dels últims temps. Només a Espanya factura 100.000 milions de pessetes, més de 600 milions d’euros. De la mateixa manera que anem a un dentista perquè ens arregli la boca, avui qualsevol persona es pot augmentar el pit, treure’s arrugues, canviar de nas, eliminar la flacciditat i el greix, tensar l’abdomen, corregir les orelles o conferir volum als pòmuls o a la boca. Els preus de la majoria d’aquestes intervencions oscil·len entre 150.000 (901 E) i 1 milió de pessetes (6.010 E).
Les formes de pagament van deixar de ser un problema fa temps, ja que es poden abonar en terminis. En un inici, la medicina plàstica exercia una funció reparadora davant les fatalitats de la vida. En els anys seixanta, els Estats Units va anar al capdavant de la revolució de la medicina plàstica atenent imperatius estètics. I, malgrat que el culte a la joventut eterna a cop de talonari i operació quirúrgica no va arribar a Espanya fins a la dècada dels vuitanta, avui ja ens igualem a Itàlia en nombre d’intervencions i només els Estats Units i el Brasil ens superen.
Les noves tècniques de la cirurgia estètica, més segures i menys agressives que antany, i les seves seqüeles cada vegada menys visibles, han contribuït que s’anés desterrant la por que suscitaven les intervencions d’aquest tipus. Però, de tota manera, sotmetre’s a una operació de cirurgia estètica és un assumpte molt seriós. Als riscos inherents a qualsevol operació, s’ha de sumar el procés de preparació i, en ocasions, un postoperatori ple de problemes.
Tot i així, el nombre d’aquestes intervencions no para de créixer. Segons la Societat Espanyola de Medicina i Cirurgia Estètica, des de 1992 fins avui el nombre d’aquestes operacions ha crescut en un 150%. I en aquest augment, els homes hi han tingut molt a veure: s’operen el doble que fa dos anys, mentre que entre les dones aquest creixement ha estat menys espectacular, tan sols un 14% més que fa dos anys han passat per la sala d’operacions per millorar el seu físic.
No és or tot el que lluu
Com a cirurgia que és, l’estètica també comporta els riscos inherents a qualsevol operació (problemes d’anestèsia, mala cicatrització, etc.). L’any 2000, l’associació El Defensor del Pacient va rebre un 30% més de denúncies per negligència que l’any anterior. Segons la Unió Professional de Metges i Cirurgians Estètics, de 250.000 operacions realitzades l’any passat, es van presentar menys d’un 2% de denúncies contra el sector. Es calcula que al nostre país hi ha prop de 5.000 metges que exerceixen la cirurgia plàstica sense titulació apropiada. O el que és el mateix, que no han fet pràctiques hospitalàries i només tenen una formació bàsica sobre això. Per això, quan a un d’aquests doctors li sorgeix una complicació és més probable que no la sàpiga solucionar, perquè no és la seva especialitat; naturalment, augmenta així la possibilitat que el pacient pateixi danys evitables. La conseqüència més lleu d’una mala praxi en aquest camp és un mal resultat: asimetries, lifting face (com anomenen els nord-americans els trets tensos d’una estirada poc curosa) o un increment exagerat del pit (una de cada quatre mastoplàstia surt malament), antiestètic i lesiu per a l’esquena. Dins de les més greus hi ha els danys al nervi facial, la pèrdua d’expressivitat o complicacions greus després d’una liposucció, que provoca una disminució de la tensió arterial que s’ha d’afrontar en un hospital, i que té l’honor dubtós de tenir un major índex de mortalitat, ja que s’extreuen volums grans de greix sense hospitalització i amb quantitats enormes -i per tant tòxiques- d’anestèsia local.
La cirurgia estètica s’està convertint en un servei de consum massiu, fins i tot entre els homes. Només a Espanya, l’últim any, s’han realitzat unes 250.000 operacions d’estètica, amb un cost mitjà per intervenció de 400.000 pessetes (2.404 E). Aquesta indústria del miracle ja factura en aquest país 100.000 milions de pessetes (600 milions d’euros). Privilegi de rics i famosos fins fa pocs anys, gràcies a la gran demanda i a l’avenç de les tècniques (més senzilles i amb menys despesa hospitalària) els preus de les intervencions han descendit entre un 7% i un 9%, de manera que han deixat de ser tan prohibitives. Ara, persones gairebé de tota classe i condició econòmica recorren a la cirurgia per millorar el seu aspecte físic. Per facilitar encara més l’accés a la bellesa, la majoria de les clíniques espanyoles (hi ha un 15% més d’establiments d’aquest tipus que l’any 1996) ofereix sistemes propis de finançament. Es tracta de préstecs personals concertats entre la clínica i el banc que permeten a l’usuari pagar les intervencions a terminis, fins en més de quatre anys.
I no dubten a passar per la sala d’operacions per veure’s més atractius. L’any 2000, més de 40.000 homes es van sotmetre a operacions de parpelles, orelles, liposucció, depilació per làser o implant de cabell, mentre que el 1995 només 15.000 van confiar en el bisturí per retocar aquella part del seu cos amb la qual no se sentien conformes. Els retocs que més demanen els espanyols són el trasplantament de cabell (300.000 PTA, 1.803 E), la rinoplàstia (250.000 PTA, 1.502 E) i la plàstia de parpelles per treure’s les bosses dels ulls, que costa entre 150.000 i 300.000 pessetes (entre 901 i 1.803 E).
- La cirurgia estètica és un contracte de resultats, pel que sempre s’ha de quedar millor que abans. Sol·liciteu per escrit els resultats que s’obtindran amb l’operació i demaneu fotografies de l’abans i del després.
- Conegueu per endavant les greus conseqüències que pot portar un fracàs en una operació d’estètica.
-
Empreu el temps necessari a escollir qui us operarà. Informeu-vos de l’experiència del cirurgià i de si està col·legiat. Demaneu referències a les associacions professionals, al vostre metge de capçalera i a altres doctors.
Comproveu que la clínica on aneu està legalitzada i aneu-hi amb un testimoni que declari en cas que l’operació constitueixi un fracàs. - Demaneu segones, terceres i fins i tot quartes opinions. El metge us ha d’assessorar, no “vendre-us” una operació. Desconfieu de qui us prometi impossibles.
- Exigiu el pressupost per escrit, desglossat i especificant els materials que s’utilitzaran. Demaneu factura i còpies dels documents que signeu, inclòs el consentiment de l’operació. El pagament final no ha de superar el pressupostat. No pagueu mai amb xec al portador. No heu d’abonar l’IVA si la intervenció té per objecte tractar una malaltia o les seves seqüeles. Si us sotmeteu a una tècnica netament estètica, haureu de pagar un IVA reduït del 7%.
- No us opereu per agradar a algú. És possible que les persones del vostre entorn responguin positivament a la intervenció, però la cirurgia plàstica està pensada per produir canvis en vosaltres, no en els altres.
Les persones que per motius de salut psicològica o física siguin protagonistes d’una operació de cirurgia plàstica tenen, com qualsevol altre pacient, una sèrie de drets que es recullen a l’article 10 de la Llei general de sanitat.
- Dret al respecte de la seva persona, a la seva dignitat humana i a la seva intimitat.
- Dret a obtenir informació sobre els serveis sanitaris.
- Dret a la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu procés.
- Dret a ser advertits si els procediments de diagnòstic i terapèutics són utilitzats en projectes docents i d’investigació.
- Dret a rebre informació completa i contínua en termes comprensibles per a la persona en qüestió i els seus familiars o partidaris.
- Dret a la lliure elecció entre les opcions que presenti el responsable mèdic del seu cas.
- Dret precís al consentiment informat.
Segons el Col·legi Oficial de Psicòlegs de València, els motius que indueixen a una persona a operar-se són molts i variats, i tenen el seu origen en una insatisfacció de molts tipus. A vegades està relacionada amb l’ideal que ens hem plantejat, com el d’una actriu admirada, o amb voler donar certa imatge o, simplement, amb intentar evitar l’efecte del pas del temps.
No hi ha un perfil determinat de persones que volen modificar la seva imatge externa. En la majoria dels casos, no pateixen trastorns especials ni traumes d’autoestima. El que sí es produeix és una influència important dels estímuls externs a l’hora de crear un ideal de bellesa i intentar aconseguir-lo. La preferència pel bisturí davant altres sistemes per obtenir el físic desitjat es deu en gran mesura a la comoditat que impera en la nostra societat, ja que “modelar un cos i mantenir-lo flexible es pot aconseguir amb esport, però és molt més lent i requereix més força de voluntat que el bisturí”.
Des del Col·legi Oficial de Psicòlegs de València es recorda que “els cossos ideals no existeixen. És important que una persona ho assumeixi i s’acostumi a negociar amb la realitat”. Això és així, perquè es poden donar casos “en què després d’una operació que un pacient considerava imprescindible per a si mateix, torni una insatisfacció per un altre motiu i no s’hagi solucionat el patiment interior de la persona”. I per això els professionals de la psicologia recomanen que “abans que una persona recorri a la cirurgia, parli i treballi amb un professional per conèixer realment el seu desig”. Més greus són els casos protagonitzats per adolescents el cos dels quals no els satisfà.
Segons el Col·legi Oficial de Psicòlegs de València, “els pares haurien de raonar amb les seves filles i no donar una negativa directa, sinó proposar una espera. Després, en funció de la situació d’angoixa que pateixi l’adolescent, es pot tornar a valorar la possibilitat d’una operació estètica. Però també es pot aplacar aquesta angoixa o aquesta obsessió amb una psicoteràpia”.