Jugar és un dret, no un privilegi

Jugar és un dret, no un privilegi

/imgs/20011201/miscelanea01.jpg

No hi ha res més nadalenc que les joguines que, quan arriben aquestes dates, es converteixen en protagonistes de les campanyes d’organitzacions de suport a persones sense recursos, per recordar-nos que tots els infants tenen dret a jugar. I encara que tenen aquest dret tot l’any, és per Nadal quan els infants que no obren mai regals són més conscients de la seva diferència. No cal oblidar que, segons les últimes dades oficials, vuit milions de persones són pobres al nostre país. Altres xifres, com les que aporta en el seu últim estudi la Fundació FOESSA, parlen de mig milió de famílies per sota del llindar de la pobresa.

A l’hora de col·laborar en aquestes iniciatives, el dilema consisteix a encertar la joguina. Especialistes en educació per al desenvolupament i cooperació ofereixen una clau: “Que els infants acompanyin els pares a comprar la joguina que volen regalar, així escullen la que els agradaria que els regalessin”. Els qui es decideixin a lliurar joguines trobaran que cada vegada són més grans les exigències de les persones i organismes que es dediquen a recollir regals, siguin parròquies, la Creu Roja, associacions de veïns o qualsevol altra organització. I és que lliurar una joguina no consisteix a donar caritat, buidar armaris o reciclar artefactes que molesten a casa. Es tracta de fer una mica de justícia i oferir solidaritat i generositat gratuïta.

Quatre premisses per a una bona joguina

• Nova, si és possible. Malgrat el consumisme que amaguen, els regals nadalencs als més petits neixen de la tradició cultural de premiar l?infant bo. I els menys afavorits econòmicament també veuen la televisió. Que sigui nova i actual repercuteix en la bondat del regal en la mesura que no hi ha distincions ni categories.
• Educativa. Ha de potenciar les capacitats de l?infant. Una joguina constitueix una eina de desenvolupament bàsica de la intel·ligència i sensibilitat dels més petits. I educativa no significa avorrida; no només el trencaclosques de sempre compleix l’obligació de formar. Cada vegada hi ha més joguines adequades i atractives alhora, sense necessitat d’optar per aquelles en les quals la violència explícita o implícita desperta l’interès de l?infant.
• No sexista. Cal deixar enrere definitivament el tòpic de regalar jocs femenins a les nenes i masculins als nens. No es tracta només d’optar pel que és políticament correcte. Estem davant d’un error pedagògic: si als nens i a les nenes se’ls impedeix potenciar part de les seves habilitats, s’està limitant l’home i la dona de demà. De la mateixa manera, es coartaran les seves relacions socials i la seva capacitat de comunicar-se fora dels estadis establerts i es perpetuaran tòpics.
• No elèctrica. S’ha d’evitar comprar joguines elèctriques o que necessitin un altre element per poder-les utilitzar o completar. És probable que els seus destinataris no hi puguin tornar a jugar una vegada s’acabin les piles, o arreglar-les si els mecanismes s’espatllen.

La logística del lliurament

Són nombrosos els punts de recollida i centenars els voluntaris que permeten el funcionament de les cadenes de recollida i lliurament de joguines. Algunes es prolonguen fins i tot fins al 5 de gener. El procés de recollida, sigui d’una associació o d?una altra, comença descartant les joguines bèl·liques, sexistes, discriminatòries i les que no són noves. Posteriorment, es classifiquen per edat. Els qui lliuren les joguines cometen sovint l’error de calcular l’edat de joc a partir dels 4 anys i prolongar-la fins als 10. Per això, les organitzacions insisteixen en la necessitat de contemplar bebès i joves fins als 16 anys. Per facilitar la tasca de l’embalatge és preferible lliurar les joguines sense embolicar, ja que els voluntaris han d’ordenar-les per edats, empaquetar-les i decorar-les amb paper. Una vegada classificades comença el lliurament, tenint en compte les dues nits de sorpresa: el 24 de desembre i el 5 de gener.

Com arriben les joguines als infants?

La majoria de les joguines que es recullen es destinen a famílies sense recursos suficients per comprar-les. Però, si per qualsevol circumstància, no es reparteixen totes o el lliurament arriba tard, es distribueixen en ludoteques, centres d’infantesa, centres educatius i hospitals. Les grans organitzacions i les que disposen de més mitjans envien les joguines que queden per repartir -si en sobra alguna- a projectes internacionals de cooperació. Això no obstant, abans d’optar per aquesta alternativa intenten sempre cobrir les necessitats dels col·lectius més propers. Les dades sobre famílies sense recursos les faciliten associacions, agents socials, administracions, ajuntaments i fins i tot les AMPA (associacions de mares i pares). La confidencialitat està garantida, però per evitar abusos sempre es requereix una identificació, una confirmació que la joguina arribarà a les mans de qui l?espera: un nen o una nena. Les xifres que ofereixen organitzacions solidàries sobre les recollides de l’any passat parlen de la participació de milers de persones en petits pobles i en grans ciutats. Sumant el que ha recollit la Creu Roja i altres petites institucions, es van reunir 300.000 joguines, encara que aquesta xifra no inclou iniciatives petites però igualment importants d’associacions anònimes.

Reutilitzar, una altra manera de col·laborar

Fins ara hem insistit en la importància que les joguines siguin noves, però hi ha organitzacions, sobretot petites associacions de veïns o culturals, que potencien el reciclatge de joguines usades, oblidades o en millor o pitjor estat, per donar-los una destinació millor que el contenidor o el traster. Es tracta d’una altra fórmula igualment vàlida, però amb un objectiu diferent, que consisteix a aprofitar el Nadal, el període estrella de consumisme, per formar els infants en la cultura de no malbaratar i, al mateix temps, conscienciar els adults de la conveniència de reutilitzar els recursos.

Campanya

La revista Consumer participa en la campanya que Radio Nacional ha organitzat per a aquest Nadal. La iniciativa, que va començar el 28 de novembre de 2001 i es tancarà el 5 de gener de 2002, té com a finalitat recaptar fons per fabricar joguines destinades a infants que suporten situacions extremes de pobresa a la Índia, Moçambic, Nicaragua, Mèxic, i es basa en la intenció de fomentar l’esperit solidari de la societat especialment entre els infants. Per a això s’ha posat a la venda una joguina bàsica, que tots els nens i nenes volen comprar per sentir-se partícips de la campanya solidària: un estri per fer bombolles de sabó, que es troba en establiments i grans superfícies al preu de 3 euros (500 pessetes). El dia 5 de gener, coincidint amb la celebració de totes les cavalcades de Reis a tot el país, es farà un llançament simbòlic de bombolles de sabó i es llegirà un manifest que culminarà la Campanya.