Confia en els aliments, es mostra poc satisfet amb la informació i creu que és ell mateix qui millor defensa els seus drets

Confia en els aliments, es mostra poc satisfet amb la informació i creu que és ell mateix qui millor defensa els seus drets

/imgs/20011201/tema01.jpg
Avui i al nostre país, el consumidor mostra una gran confiança davant els aliments i davant el comerç que els distribueix, mentre que la que manifesta davant les marques dels productes, tot i ser acceptable, no ho és tant. I la confiança que mostra davant bars i restaurants és encara inferior, tot i que suficient si exceptuem els establiments de menjar ràpid. D’altra banda, afirma sentir-se només mitjanament satisfet amb la informació de consum que rep i una mica menys encara amb la que li proporcionen el comerç i les marques dels productes.

Quant a l’economia, se sent poc compensat per la despesa que realitza per proveir-se de productes i serveis. Aquestes conclusions i d’altres, com la preocupació moderada que provoca el canvi imminent a l’euro, la desconfiança que genera Internet com a mitjà de pagament o la disposició escassa de pagar per serveis que redueixin el temps destinat a efectuar la compra, són les aportacions principals del baròmetre del consum que ha realitzat la Fundació Grup Eroski, amb la col·laboració de l’Instituto de Empresa. Es tracta d’un estudi basat en 5.000 enquestes telefòniques a ciutadans amb més de 14 anys de tot el país, que investiga en les opinions dels consumidors davant el fet del consum i els elements que hi estan relacionats. Entre d’altres, els ja esmentats i la percepció sobre qui defensa millor els seus drets i interessos i el crèdit que li mereixen les diverses fonts d’informació sobre consum.

L’objectiu d’aquest informe és impulsar un baròmetre que dimensioni les actituds i percepcions del ciutadà en temes de consum i es converteixi en instrument de mesura per estudiar l’evolució del consumidor any rere any. El més determinant de la metodologia era establir indicadors capaços de mesurar i avaluar les percepcions del consumidor i de mostrar la variació davant de canvis o modificacions d’aquestes opinions amb el pas del temps.

Un consumidor exigent

/imgs/20011201/tema02.jpg
El consumidor evidencia un ofici notable: sap bastant sobre els temes relacionats amb el consum i vol aprendre, qualificar els seus coneixements, per encertar quan pren les seves decisions. Es comporta amb sentit comú i afronta els actes de consum amb criteris d’eficàcia, buscant el grau més alt de satisfacció vers les seves expectatives. El consum és una part essencial de la seva vida, i per això mostra una actitud exigent amb la informació que rep sobre productes i serveis. Aquesta conducta exigent i la seva satisfacció escassa són coherents amb la distinció que evidencien les seves percepcions (confiança, seguretat, credibilitat…) davant els diversos elements (tipus de comerç i producte, aliments, marques, empreses, administració, associacions de consumidors, mitjans de comunicació…) que configuren la societat de consum.

En matèria d’informació sobre el consum, el crèdit més alt l’atorga al seu cercle de coneguts i familiars, i el més baix, a l’administració i a les empreses. Com a defensor dels seus drets i interessos, només confia en si mateix i, ja a més distància, en les associacions de consumidors.

Analitza l’oferta que se li presenta i es decanta per les opcions que, d’acord amb les seves percepcions, responen a la millor relació qualitat-preu, entenent per qualitat la seguretat i la capacitat per satisfer les seves necessitats i expectatives.

Seguretat i confiança davant el consum d’aliments

El grau de confiança que senten els ciutadans en consumir aliments és satisfactori (7,1 punts), si bé cada aliment genera el seu propi índex de confiança, més elevat com més tingui la característica de natural i estigui exempt de processos industrials. Així mateix, es mostra confiat davant la seguretat dels aliments, incloent-hi la carn (6,5 punts).

Les marques d’aliments també li donen confiança, si bé una mica menys i molt diferent segons siguin de prestigi, molt conegudes (més confiança), noves o barates (menys confiança). La confiança que mostra davant dels establiments comercials és acceptable, però difereix molt: els tradicionals li donen una confiança més gran, i els que menys garanties li donen (amb un suspens) són els restaurants de menjar ràpid.

La informació de consum

La satisfacció (6,2 punts) que sent el ciutadà davant la informació sobre productes i serveis és molt millorable, especialment la d’assegurances i habitatge. La que proporciona les marques es considera acceptable (5,8 punts), i la que procedeix del comerç és ben valorada en els punts de venda tradicionals i especialitzats, i pitjors (encara que amb un aprovat) les d’entitats bancàries i d’assegurances. Per al consumidor, la font que més contribueix a crear informació per al consum són els seus coneguts i familiars, seguits a distància per les associacions de consumidors, els mitjans de comunicació i els empleats de les botigues. I les fonts més creïbles quant a la informació sobre aliments són el cercle social pròxim, els metges i entitats sanitàries i les associacions de consumidors. Les administracions públiques i els fabricants són les fonts menys fiables, tot i que el seu crèdit no arriba al suspens. D’altra banda, el proveïdor principal d’informació sobre els aliments frescos és, amb diferència, el punt de venda. I dins d’aquest, les etiquetes dels productes i els fullets i cartells de les botigues. Són molt pocs els qui designen els mitjans de comunicació i les associacions de consumidors com a principal font d’informació sobre els productes frescos. A les etiquetes dels aliments, la informació més consultada (així ho remarca el 62% dels consumidors) és la data de caducitat. A distància, queda la llista d’ingredients (39%). I són una minoria exigua els qui donen rellevància al nom del producte, al del fabricant i a la informació nutritiva. Finalment, la majoria dels ciutadans pensa que el 2002 millorarà la seva satisfacció amb la informació sobre el consum.

Els interessos econòmics del consumidor

El consumidor se sent poc compensat (5,66 punts) pels diners que paga per productes i serveis. Els serveis mèdics representen el consum que compensa en grau més elevat, mentre que les assegurances domèstiques i la compra de l’habitatge representen el punt més baix de compensació, amb 5 punts.

La defensa dels interessos del consumidor

Dos de cada tres ciutadans entenen que són ells mateixos qui millor defensen els seus interessos com a consumidors. Aquesta convicció relega a un segon pla les associacions de consumidors (només un de cada cinc les assenyala com a principals defensores del consumidor) i “esborra del mapa l’administració i les empreses en aquesta tasca”. Les expectatives de millora que mantenen els consumidors sobre la defensa dels seus interessos indiquen que la seva satisfacció al respecte és avui escassa.

Productes ecològics, canvi a l’euro, Internet…

Un de cada tres consumidors no ha consumit mai aliments ecològics. A més, només un de cada cinc se sent ben informat sobre aquests productes conreats sense pesticides ni fertilitzants químics. El canvi a l’euro, per la seva part, requereix una informació més adequada o més ben divulgada: la satisfacció amb la informació és mediocre, només 5,8 punts. I el canvi és afrontat amb una preocupació moderada a causa de la seva repercussió en la vida quotidiana de la gent. L’euro encarirà, encara que no en gran mesura, els preus: així ho pensa la meitat dels enquestats. Entre la resta, la immensa majoria creu que es mantindran els preus.

Internet continua provocant desconfiança com a mitjà de compra: és insegur i no ofereix garanties (menys de 4 punts en els dos aspectes). I, finalment, malgrat el que assegurin els estudis de mercat, el consumidor es mostra molt poc disposat a pagar per serveis que redueixin el temps destinat a efectuar la compra.

El perfil del consumidor d'avui

• Mostra confiança davant dels aliments (7,1 punts) i davant la seva seguretat (7,2 punts); les marques li susciten una confiança menor però acceptable (6,6 punts), si bé les més barates no arriben a l’aprovat i les més noves tot just l’assoleixen. Les marques de distribuïdor li produeixen una confiança discreta (5,6 punts). Els establiments que més confiança li mereixen són els tradicionals; els que menys, els restaurants de menjar ràpid, amb un clar suspens. Als supermercats i hipermercats els atribueix una confiança de prop de 7 punts, menys que les botigues tradicionals.
• Se sent només mitjanament satisfet (6,2 punts) de la informació que rep sobre productes i serveis. En els productes de neteja personal, roba i calçat, neteja de la llar i articles de lleure millora aquesta percepció sobre la informació, que empitjora molt quant a habitatge i assegurances. La informació que proporcionen les marques es considera acceptable (5,8 punts) i en la procedent del comerç és ben valorada la dels punts de venda tradicionals i les botigues especialitzades i es queda en acceptable la dels hipermercats i grans magatzems. Entitats bancàries i companyies d’assegurances ofereixen la informació més mal percebuda.

• Quant a la contribució perquè el consumidor estigui ben informat, es valora molt positivament la del cercle íntim (coneguts i familiars) i, bastant enrere, les associacions de consumidors, els mitjans de comunicació i els dependents de les botigues. Les empreses i l’administració ocupen l’últim lloc i superen amb dificultats l’aprovat. Les fonts d’informació sobre aliments que gaudeixen de més crèdit, amb un notable, són els familiars i amics i els metges i entitats sanitàries, seguits per les associacions de consumidors i, ja després, pels dependents de les botigues. Les empreses i l’administració en surten malparades, ja que el consumidor confia poc (aprovat just) en les seves informacions. I tampoc els mitjans de comunicació constitueixen una referència gaire creïble, quedant una mica per sota dels comerços.

• D’altra banda, el consumidor troba informació sobre els aliments frescos fonamentalment als comerços, i només el 8% diu que la seva font principal són els mitjans de comunicació o les revistes de consum. En els punts de venda, les etiquetes dels aliments són la font principal d’informació juntament amb cartells i fullets, i una mica menys, els empleats. A les etiquetes es consulta molt la data de caducitat (el 62% dels consumidors) i la llista d’ingredients (el 39%). Altres informacions, com el nom del producte, el del fabricant i les dades nutritives (5%), es consulten amb molta menys freqüència. Pel que fa a com serà la informació sobre consum el proper any, hi ha una percepció lleugerament positiva, però la majoria pensa que es mantindrà com està.
• Poc satisfet (5,7 punts) de la compensació que rep pel que paga pels productes i serveis que consumeix. Ara bé, el grau de satisfacció varia notablement: només els serveis mèdics assoleixen el bé. I les assegurances domèstiques i l’habitatge provoquen el descontent més gran, encara que no baixin de l’aprovat. Roba i calçat, transport, productes de la llar, aliments i begudes, comunicacions, etc. s’apropen al bé.
• Considera que qui millor defensa els seus interessos com a consumidor és ell mateix: aquesta asseveració la subscriuen set de cada deu dels enquestats. L’altra posició noble l’ocupen les associacions de consumidors, amb el 19% que les considera com a millors defensores del consumidor. Empreses (2%) i administracions públiques (2%) amb prou feines tenen rellevància en aquesta comesa. I es pensa que les coses milloraran l’any vinent.
• Només el 64% dels consumidors diu haver consumit alguna vegada un aliment ecològic, si bé la confiança que mereixen és elevada: 7,6 punts. Molts reconeixen estar mal informats sobre aquests aliments
• El grau de satisfacció davant la informació sobre l’euro és mediocre 5,8 punts. A més, està preocupat (però no gaire) pels efectes que causarà el canvi en la seva vida quotidiana. I la meitat creu que s’encariran els preus, encara que tampoc en gran mesura.
• Internet li suscita una gran desconfiança com a mitjà de compra, tant en termes de seguretat com pel que fa a la garantia de respectar els drets del consumidor.
• No està disposat a pagar més per estalviar temps en la compra. Si li preguntem quin valor concedeix al pagament per serveis que redueixin el temps de la compra, indica que 3,6 punts, un suspens sense pal·liatius.
• Anar de compres o fer la compra?
  Li agrada més “anar de compres” que “fer la compra”, però les dues activitats són acceptades gairebé amb gust, al voltant dels 6 punts.

Però no tots som iguals…

L’informe distingeix sis sectors de consumidors ben diferents. Vegem què és el que més els distingeix (en les qüestions plantejades) respecte de la mitjana de la població.

• /imgs/20011201/tema03.jpg
  Joves (de 14 a 29 anys) amb ocupació remunerada
  Són els qui menys confien en els aliments, els qui més importància atorguen a les etiquetes com a font d’informació sobre els productes frescos i els qui més consulten la informació nutritiva de les etiquetes. D’altra banda, constitueixen el grup que menys se sent compensat pel que paga pels productes i serveis. I els qui pensen que l’euro portarà una major inflació. I, finalment, són un dels grups que prefereix anar de compres davant de fer la compra.
• /imgs/20011201/tema04.jpg
  Joves (de 14 a 29 anys) sense ocupació remunerada
  Són el grup que menys desconfia dels aliments dels restaurants de menjar ràpid, encara que mantenen una actitud crítica. I els que més confien en els productes ecològics, els hipermercats i les marques més noves i més barates. Concedeixen poca rellevància a l’empleat dels comerços com a font d’informació sobre els aliments frescos i consulten poc la data de caducitat de les etiquetes. Són els qui se senten més compensats per la despesa, especialment en lleure i cultura. I els qui atribueixen el pes més gran a les associacions de consumidors com a defensores del consumidor. D’altra banda, se senten menys preocupats davant del canvi a l’euro i són els qui menys desconfien d’Internet com a mitjà de compra. A més, són el sector de població més propens a pagar per estalviar temps en la compra, activitat que distingeixen d’una altra que els agrada bastant més, “anar de compres”.
• /imgs/20011201/tema05.jpgHomes (entre 30 i 60 anys)
  Són els qui més confien que el 2002 millori la confiança que els susciten els aliments. Són, així mateix, el grup menys satisfet amb la informació que proporcionen les marques dels productes, les companyies d’assegurances i les entitats bancàries. Concedeixen molt poc crèdit a l’administració com a font d’informació sobre els aliments i atorguen a les associacions de consumidors un paper més rellevant (que els altres grups de població) com a defensores dels consumidors. Es mostren poc preocupats per les repercussions de l’euro i són els qui n’estan més ben informats, però són els qui més entenen que l’euro suposarà un encariment dels preus. Amb prou feines distingeixen entre fer la compra i anar de compres, i els agraden poc les dues activitats.
• /imgs/20011201/tema06.jpgDones (de 30 a 60 anys) amb ocupació remunerada
  Són qui menys seguretat perceben en consumir aliments i el grup que més confia en els formats comercials més tradicionals (mercats d’avituallaments, etc.). Són les qui se senten més mal informades sobre els aliments ecològics. Estan bastant preocupades pel canvi a l’euro, encara que confien que no encarirà gaire els preus. Els agrada més anar de compres que fer la compra, tot i que els agrada totes dues activitats.
• /imgs/20011201/tema07.jpg
  Dones (de 30 a 60 anys) sense ocupació remunerada
  Són les que més confien en amics i familiars com a font d’informació en temes d’alimentació, i les que més entenen que és el consumidor qui millor defensa els seus drets. També són les que més consulten la data de caducitat dels aliments. És també el grup que se sent pitjor informat i més preocupat, juntament amb el de la gent gran, sobre el canvi a l’euro, que consideren que encarirà més els preus que la resta de consumidors. Es mostren molt poc disposades a pagar diners per estalviar temps en fer la compra.
• /imgs/20011201/tema08.jpg
  Gent gran (homes i dones de més de 60 anys)
  Són els qui més confien en les fruites i verdures i menys en l’àpat d’hamburgueseries i similars, i en els congelats i plats preparats. Són els qui menys confien en els hipermercats i en les marques més noves i més barates. I els més satisfets amb la informació sobre temes de consum. No consulten gairebé mai la llista d’ingredients de les etiquetes. Són els que se senten menys compensats pel que paguen per productes i serveis. I els qui atribueixen a les associacions de consumidors el paper més reduït de defensa del consumidor. Així mateix, són el grup que se sent pitjor informat sobre l’euro i més preocupat, si bé opinen que s’encariran poc els preus. Són els qui més desconfien d’Internet com a mitjà de compra. I, com que temps és el que els sobra, són els menys disposats a pagar per serveis que ajudin a reduir el temps que dediquen a la compra. I segueixen sent poc consumistes: és l’únic grup que prefereix fer la compra a anar de compres.

La zona geogràfica marca, però no gaire

Es destaquen les dades més peculiars de cada una de les zones en què s’ha dividit el baròmetre, les qüestions en què cada zona geogràfica sobresurt de la mitjana.

• Zona nord (Cantàbria, Astúries i Galícia)
  Els menys confiats davant el consum d’aliments. On més atenció es presta a les etiquetes dels aliments frescos. Són qui més consumeixen aliments ecològics i els qui s’hi senten més ben informats. Els qui més desconfien d’Internet com a mitjà de compra.
• CA del País Basc i Navarra
  Els més confiats davant els aliments. Els menys satisfets amb la informació de les marques. On menys se senten compensats per la despesa en habitatge. Els qui millor perceben el paper de les associacions de consumidors com a defensores del consumidor. Són els qui se senten més ben informats sobre els aliments ecològics. I els més satisfets davant la informació sobre l’euro, i dels menys preocupats davant del canvi a la nova moneda. Els qui més desconfien d’Internet com a mitjà de compra, i també els menys disposats a pagar per serveis que estalviïn temps en la compra.
• Zona Mediterrània (Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Múrcia)
  Són dels més satisfets amb la informació que ofereixen les marques de productes. En general, és la zona que es mou en termes més similars a la mitjana de tot el país.
• Àrea metropolitana de Barcelona
  Els qui més confiança mostren davant les fruites i verdures i els qui més confien en els formats tradicionals del comerç d’aliments. Els menys satisfets amb la informació que ofereixen les marques de productes.
• Àrea metropolitana de Madrid
  Els qui menys desconfien (tot i que ho fan bastant) dels restaurants de menjar ràpid. On menys se senten compensats per la despesa en hoteleria. Els qui més perceben que qui millor defensen els seus interessos són les associacions de consumidors. Són els qui menys consumin aliments ecològics i, al seu torn, els qui s’hi senten més mal informats. Els qui menys desconfien d’Internet com a mitjà de compra i els més disposats a pagar per estalviar temps en la compra.
• Zona centre (La Rioja, Aragó, Madrid, Castella-la Manxa i Castella i Lleó, Extremadura)
  Són els qui es mostren menys preocupats davant del canvi a l’euro. On menys disposats estan a pagar per estalviar temps en la compra. Els qui més confiança mostren davant la carn. Els qui més confien en els hipermercats. Dels més satisfets amb la informació sobre consum. Són els que menys aliments ecològics consumeixen. Els més optimistes quant a com serà la informació sobre consum el proper any.
• Andalusia
  Els més confiats davant els aliments ecològics i, en general, davant les marques. Dels qui més confien en els hipermercats. Els més satisfets amb la informació sobre consum, i amb la que ofereixen les marques en particular. On més se senten compensats per la despesa en general, i en hoteleria en particular. Són els més preocupats davant del canvi a l’euro i els qui més pensen que comportarà un encariment dels preus. Dels qui menys desconfien d’Internet com a mitjà de compra.
• Illes Canàries
  Els qui més confiança mostren davant el peix i els qui menys davant de bars i restaurants. Els menys satisfets amb la informació sobre consum. Són els qui atorguen als mitjans de comunicació i als seus coneguts i familiars un paper més rellevant en la informació sobre consum. Els qui menys crèdit concedeixen a empreses, administració i comerços com a fonts d’informació sobre els aliments. On menys se senten compensats per la despesa en hoteleria. Els qui perceben amb més intensitat que qui millor defensa els seus interessos com a consumidors són ells mateixos. Els menys satisfets amb la informació sobre l’euro.