Les persones amb discapacitats poden solcar la Xarxa amb pàgines web adaptades i l'ajuda tècnica adequada
La tecnologia permet que els continguts d’Internet siguin accessibles per a un amplíssim ventall de persones. Els símils amb el món tangible són evidents. No és més car ni més difícil construir una rampa que unes escales, però no sempre es fa. La transposició digital de la revista CONSUMER que tens entre mans (www.revista.consumer.es) , junt amb les altres dues webs del projecte a Internet de la Fundació Grup Eroski (www.fundaciongrupoeroski.es i www.amigos.fundaciongrupoeroski.es), ja han posat en marxa una versió accessible per a persones amb discapacitats. En aquesta nova versió els continguts són idèntics, només canvia la forma de presentar-los. Bàsicament, es presenten els textos sense cap tipus de color ni imatges.
La versió accessible, en comptes d’estar preparada per a un col·lectiu en concret, neix com una eina útil per a diferents grups de persones que l’adapten a les seves necessitats específiques. Però, com poden usar l’edició accessible els diferents grups de discapacitats?
Moltes persones grans, o que simplement pateixen problemes severs de miopia o astigmatisme, es troben amb dificultats per llegir en pantalla. La lletra als monitors sol ser massa petita i no sempre es dissenya per aconseguir el major contrast possible. Afortunadament, un alt nombre de navegadors moderns permeten alterar la mida i el color de la font perquè aquesta sigui més visible. Això no obstant, si aquests canvis s’apliquen a webs convencionals el resultat pot ser desastrós: una pàgina completament trastocada on és impossible llegir cap text. La versió accessible, per la seva senzilla configuració, permet canviar el color i augmentar la mida del text tant com sigui necessari. A més, si aquests ajuts no són suficients, existeixen programes que magnifiquen una àrea concreta de la pantalla. L’organisme que fixa els estàndards de la World Wide Web (el W3 Consortium) ofereix, a l’adreça www.w3.org/WAI/References/Browsing, un llistat dels programes que augmenten zones concretes del monitor com si es tractés d’una lupa.
És el col·lectiu que més necessita una edició especial per no quedar fora del ciberespai. La web, des dels seus inicis, és un mitjà visual en el qual la resta de sentits, com l’oïda, han quedat relegats a un segon pla. La immensa majoria de la informació rau en textos i imatges que, tal com estan presentats, queden fora de l’abast de les persones invidents. Amb l’ajuda de sistemes específics és possible superar aquestes barreres.
- Sintetitzador de veu: qualsevol ordinador que tingui menys d’un lustre és capaç de llegir de viva veu els textos d’una pantalla. Aquest mètode, a més de per a cecs totals, es pot usar al costat de l’ampliació de part de la pantalla perquè persones amb poca visió segueixin la lectura del document.
- Línia de braille: és un mètode bastant més car que l’anterior, ja que requereix un aparell que tradueix al braille el text de la pantalla. Els cecs només han de passar els dits per la línia que canvia de forma progressiva el seu contingut.
Manejar un ratolí requereix una destresa motriu que, en ocasions, es dóna per pressuposada. Hi ha tota classe de minusvalideses que impedeixen a l’usuari d’utilitzar el teclat i el ratolí per navegar. Per a aquestes persones s’han creat programes de reconeixement de veu o dispositius especials que els permeten navegar per les webs amb una certa facilitat ajudats per ordres vocals o teclats adaptats. Però, perquè tots aquests sistemes funcionin, és important que la configuració de la pàgina sigui senzilla i segueixi un ordre lògic. Un disseny arevistat, com és habitual a les pàgines web, és un gran impediment a l’hora d’arribar a la informació.
La versió accessible també compleix una tasca afegida. En deu anys d’existència de la web, l’avenç dels navegadors ha estat espectacular. Les noves especificacions han deixat marginats a una bona part d’usuaris que no poden, o no volen, migrar a aplicacions més recents. Encara que la immensa majoria d’usuaris utilitza una sèrie de programes estàndards per navegar, encara resisteix una petita proporció d’internautes que navega amb programes arcaics com Lynx, que només permeten mostrar text. Les versions accessibles són un llaç d’unió amb les tecnologies més vetustes de la Xarxa i amb les que, encara en desenvolupament, no es poden adequar als estàndards més recents.
Dotar qualsevol web d’un mínim d’elements que faciliti l’entrada a la majoria d’usuaris està a l’abast de qualsevol dissenyador casolà de pàgines web. Aquestes són algunes recomanacions de la Iniciativa per a l’accessibilitat a la Web (www.w3.org/WAI).
- Imatges: useu sempre un text alternatiu per descriure els gràfics, les fotografies i els dibuixos. Com més precisa i extensa sigui la descripció, més senzill resultarà comprendre el significat de la pàgina sense elements gràfics.
- Multimèdia: transcriviu els elements d’àudio i descriviu el contingut dels vídeos.
- Enllaços: els textos que serveixin d’enllaç a altres pàgines (links) han de tenir sentit per si mateixos. Eviteu expressions com “Feu clic aquí” i substituïu-les per altres de més precises com “Amplia aquesta notícia” o “Vés a la portada”.
- Taules: useu-les només si són comprensibles en ser llegides línia a línia.
- Marcs (frames): els marcs permeten unir diverses pàgines web en una sola per oferir efectes vistosos. Tanmateix, els navegadors especials no poden discernir en quina de les pàgines està la informació principal. Si voleu usar marcs, oferiu una versió alternativa que no en requereixi.
- Valideu la pàgina: hi ha programes específics que us indicaran el grau d’accessibilitat de la seva web. Els podreu aconseguir a www.w3.org/TR/WCAG. Com a norma general intenteu veure la pàgina amb un navegador que només mostri text com el Lynx (és gratuït i s’aconsegueix en pàgines com www.tucows.com). Si podeu recórrer la pàgina amb aquest navegador, és molt probable que la web sigui accessible.
- Bobby Bobby és un policia que vetlla a Internet perquè les webs estiguin obertes al major nombre d’usuaris possibles. Des de la seva pàgina es pot realitzar un rigorós examen al nostre lloc-web i esbrinar quins són els seus punts febles.
- SIDAR El Real Patronat de Prevenció i Atenció a les Persones amb Minusvalideses ha posat en marxa aquesta iniciativa que promou una Internet per a tots. Ofereix múltiples recursos en castellà per fer d’Internet un espai més habitable.
- W3 Consortium L’organització que fixa els estàndards de la WWW (que els grans navegadors no sempre compleixen) té un apartat complet on explica com s’han de dissenyar les pàgines perquè siguin accessibles.
- ONCE La web de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols és una de les poques pàgines espanyoles que ofereix una versió per a persones amb discapacitats. Imprescindible el treball de la unitat tiflotècnica, CIDAT, que investiga la forma en què la tecnologia ajuda els cecs (cidat.once.es).